Les plantes aromàtiques i medicinals han format part de la nostra cultura des de sempre. A les cases de pagès i als patis de les cases de poble, tradicionalment, hi havia sembrades plantes per cuinar, per fer infusions o per perfumar els calaixos de roba. Però a dia d’avui ja no és ben bé així i no tothom coneix el potencial d’aquest botànics. “Jo volia que la gent retrobés aquesta cultura. Quan dic als nostres visitant que hi ha 150 espècies de farigola, queden ben sorpresos”. Qui ho explica és Pilar Comas que des de fa 13 anys divulga les bondats d’aquestes plantes a través del Parc de les Olors.
Tot va començar perquè volia preparar la seva jubilació. Volia que fos una jubilació activa i ella que vivia al camp es va muntar a casa seva un petit jardí de plantes aromàtiques i medicinals. I aquesta va ser la gènesi dels Parcs de les Olors repartits arreu del territori. Un cop acabada la seva tasca docent com a geògrafa a la universitat, es va posar de ple en aquest projecte a Santa Eulàlia de Ronçana, que a poc a poc s’ha anat replicant fins a arribar a una vintena de parcs. Un projecte que a més de gaudir-lo li dona per viure.
Aquesta vintena de Parcs de les Olors s’ha fet a imatge i semblança de la casa mare El Serrat, però cadascú amb les seves especificitats. “Són franquícies socials”, explica Pilar Comas a Arrels. I afegeix, “ajudem als emprenedors i emprenedores a muntar el seu propi parc, el dissenyem, els ensenyem a cultivar les plantes i com fer-ho de forma ecològica”.
“La personalitat del seu responsable i el territori on s’ubica condiciona com és cada un d’aquests parcs. Així n’hi ha un que està enmig d’un prat, un altra que està organitzada en feixes que corresponen a una cultura determinada, etc. A més no totes les plantes funcionen igual a tot arreu. “La farigola comuna costa molt de cultivar-la al Pirineu, però en canvi poden fer àrnica que s’ha de plantar a partir de 1.000 metres d’altura.
Els Parcs de les Olors se sostenen sobre dues potes. Una és la part dedicada a la divulgació de les plantes aromàtiques i medicinals. Què són?, perquè serveixen?, de quins tipus n’hi ha?, etc. I aquesta es porta a terme a través de visites, o activitats o tallers de perfums, o d’herbes a la cuina. “De dilluns a divendres acollim públic escolar. I el cap de setmana proposem des de passar un dia al camp fins alguna activitat o taller sempre relacionat amb les plantes aromàtiques que es completa amb un dinar o sopar”, detalla.
L’altra pota és la producció ecològica d’aquestes plantes per vendre-les. “Sembla que ara hi ha més demanda d’aquest tipus de cultiu perquè les noves peticions per afegir-se a la nostra xarxa, la producció ha passat a tenir un paper més rellevant. Abans molts d’ells no produïen i es dedicaven només a la divulgació, però la cosa ha canviat”, aclareix. Així, per exemple a Santa Eulàlia de Ronçana, hi cultiven majoritàriament calèndula i salvia sclarea per extreure’n principis actius que es dedicaran a la cosmètica. Són plantes totalment ecològiques i que a més s’utilitzen, entre d’altres, a un laboratori que està a només deu quilòmetres d’on es cultiven. Amb les empreses amb què tenen acords també fan una mena d’intercanvi per poder elaborar alguns dels seus productes que després es venen online o a les botiques físiques.
L’objectiu de la Pilar és aconseguir que hi hagi un Parc de les Olors a cada comarca. “M’agradaria que la gent i els centres col·laboradors es poguessin abastir a un parc local i proper, això estaria molt bé”. Ara mateix es cultiven una trentena d’espècies diferents amb usos diversos. A més, també se n’estan recuperant d’altres que a casa nostra s’havien oblidat.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
