Que la recerca d’habitatge és tota una odissea és una evidència. Arreu. Però potser ara s’ha posat sobre la taula una situació no molt coneguda i en la que les xarxes socials hi tenen un paper destacat. Es tracta de la recerca de masia. Aquestes cases grans, en la majoria dels casos aïllades, s’han convertit en un focus d’atracció per grups de gent, que volen viure al camp i que creuen que col·lectivament pot ser més senzill. A més, en algunes ocasions, es tracta de joves que cerquen d’una banda, un habitatge compartit i per un altra un possible espai de treball.
Jaume Madaula, actor de teatre, però també conegut per la televisió quan va encarnar Daniel Pereira a La Riera a TV3, busca una masia. Ho va explicar en un tuit i també en aquest post d’Instagram.
No ho fa sol, són nou persones que busquen “un espai per viure i treballar, per la zona de Bordils, Celrà… Però fora del nucli urbà. Som una barreja de mestres, actors, ceramistes, ballarins, constructors… Ens agradaria lloguer, o lloguer amb dret a compra”. Tot i la difusió, no hi ha hagut sort encara. I és que aquesta recerca no és fàcil, tot i que sembla que les xarxes socials s’estan convertint en una eina important per difondre aquesta realitat.
Amb aquesta notícia, des d’Arrels recollíem el debat que es va generar a Twitter sobre les cases buides. Era una visió més àmplia, referida no només a les masies rurals sinó a les cases urbanes del pobles que estan deshabitades. Però molts dels elements de discussió són aplicables a la problemàtica de les masies que es deixen perdre.
De fet la impulsora del hashtag #casesbuides, Rosa Prat, continua penjant a Twitter exemples de masies deshabitades. Cases que sense estar aïllades i amb accés a serveis bàsics sorprèn que no puguin tenir una segona vida. Com si una oferta, si més no teòrica, i una demanda real, no fossin capaces de trobar-se.
A través del compte de Twitter @repoblem també amb prop de 20.000 seguidors, contribueixen a fer d’enllaç entre els que busquen un lloc a pobles de Catalunya i també els que l’ofereixen. Aquest compte impulsat per Ton Lloret publicava aquesta reflexió i plantejava la possibilitat que aquesta recuperació de masies sigui tmabé un revulsiu econòmic pel món rural.
Si els tràmits legals i urbanístics no fossin eterns, quantes masies i cases de poble (més) podrien estar-se recuperant ara mateix?
— Repoblem (@repoblem) February 27, 2021
I quants professionals podrien tenir feina gràcies a això? ?️⚒️??
Podria el món rural ser un motor de canvi si tot plegat fos més àgil? pic.twitter.com/KQZfrSYvbN
Les raons per les qual és fa complicat trobar l’encaix entre masies buides i nous habitants són diverses. Marta Lloret, és la Caçadora de masies. Mostra a internet masies d’arreu de Catalunya, algunes habitades però moltes d’elles no. Ho fa al seu compte d’Instagram, on té 24.000 seguidors, i al de Twitter, que en suma 20.00o, unes xifres que revelen l’interès creixent que desperta aquesta temàtica.
En una entrevista —que podeu trobar en aquest enllaç—, Lloret es mostra crítica amb les traves burocràtiques de l’Administració a l’hora de conservar aquestes construccions. Però també es queixa de l’actitud d’alguns propietaris que, segons afirma, s’estimen més deixar que es perdi aquest patrimoni abans que vendre’l o llogar-lo.
Sigui com sigui, la problemàtica és real i ja hi ha qui ha posat fil a l’agulla per resoldre’l. És el cas de Masies x Viure, una app que es posarà en marxa en breu. És una iniciativa de Lou Rectoret, desenvolupador web, i l’arquitecta Clara Gromaches. Asseguren que volen fer una mena de Tinder a dos o tres bandes per connectar persones entre elles, un habitatge que els escaigui i potser un projecte de treball.
A més, l’app de Masies x Viure pretén oferir eines per impulsar projectes col·lectius, donant prioritat als que s’orientin al treball de la terra o de l’entorn de la masia. També informarà de recursos per aconseguir finançament i, fins i tot, possibles models d’accés a aquests immobles, com ara cessions d’ús o masoveries rurals.
Una altra mostra de l’interès que desperta aquest patrimoni és un mapa interactiu, en aquest cas localitzat al Montseny, que ja s’ha visualitzat més de 17.000 vegades. Situa les ruïnes que l’usuari d’internet @korexpan ha localitzat. La majoria corresponen a masies abandonades.
El repte, doncs, és desenvolupar sistemes que aconsegueixin connectar l’oferta de masies deshabitades que hi ha a Catalunya amb la gent que les busca. Les xarxes socials podrien ser una de les vies, però també caldrà veure quin paper volen jugar les administracions en aquest sentit.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
