Darrere el nom de Projecte Brigel hi ha tota una filosofia vital i arquitectònica. Els seus responsables són la Gala Cabarrocas, en Marc Font, en Pau Pardo i l’Alessandro Ranocchi. Tenen 20 anys i, com els joves de la seva edat, una gran dificultat per accedir a un habitage. És per això que s’han decidit a emprendre un camí un mica diferent al que seria habitual. Faran de masovers d’una masia, és a dir, hi viuran a canvi de tenir-ne cura.
Els quatre són amics i la idea de buscar habitatge plegats els va portar a pensar un projecte conjunt. La idea era trobar un lloc on viure, que fos a prop de Girona, que és on estudien i treballen, que els permetés tenir espai suficient per desenvolupar les seves activitats —l’Alessandro és pianista i la Gala ballarina— i, a més, que suposés recuperar patrimoni arquitectònic i cultural.
La recerca no ha estat fàcil: “conec bastant bé les masies deshabitades d’aquí, perquè m’agrada aquest tema, i vam demanar a diversos propietaris, i de tres llocs diferents on vèiem possibilitats, ens vam trobar respostes diferents: vam tenir un no rotund, a una altra va semblar que hi havia una porta entreoberta perquè la casa tenia diversos hereus, però no es van posar d’acord i la tercera la vam descartar perquè la casa havia estat ocupada. Fins que vam trobar la Carmen, amb qui ens vam entendre de seguida” explica a Arrels, Alessandro Ranocchi.
La propietària de Mas Brigel, a Juià (Gironès), cedirà la casa durant 6 anys als seus nous masovers, que a canvi la rehabilitaran i la mantindran. La casa tenia l’estructura en bon estat però tota la resta s’ha hagut de fer de nou.
La masia estava abandonada des dels anys vuitanta. L’estat interior era molt ruïnós, i tota la rehabilització l’han feta ells quatre personalment, respectant en tot moment l’estructura i el disseny original de la casa. Tot plegat ho han fet amb l’assessorament d’AW Aquitectes, l’estudi del pare de l’Alessandro. “Els costos d’una rehabilitació tradicional, si has de contractar algú que t’ho faci, són molt alts, però amb l’ajuda del meu pare ho hem pogut fer tot nosaltres. A més, hem mantingut tot el que hem pogut que fos original. De manera que una restauració clàssica contundent tampoc formava part de la nostra idea”, assegura.
A més, aquest procés d’implicació màxima en la restauració és també la tercera pota del projecte: la passió per voler ajudar a recuperar un patrimoni que s’està perdent de l’arquitectura rural. “Volíem agafar aquesta masia i arreglar-la respectant-ne l’essència i les característiques. Era una ocasió per aprendre molt del procés i també d’ajudar a no perdre una peça d’història”, relata l’Alessandro.
Es tracta d’una casa d’origen medieval. El primer nucli de la casa devia ser una torre de defensa, de planta rectangular i amb una escala de cargol interior, on, posteriorment, al 1643, s’hi va afegir un cos molt gran. Al segle XVIII, “segurament per fer-la més bonica”, s’hi van afegir alguns elements de molta qualitat, com un arc i altres detalls. Tot el conjunt té annexats una casa secundària i un paller. I tot això a tocar del poble.
“Entenc que per als propietaris és difícil fer una cessió a persones que no coneixen aquestes masies. Són edificacions que són delicades i, si algú no les entén o no les respecta, poden fer disbarats. Però crec que aquest tipus de contracte de masoveria s’haurien d’estendre, de conèixer més i de fer servir més, perquè tothom en surt beneficiat”.
Les obres no estan acabades, però hi aniran a viure aquest mes. Estan molt contents i orgullosos de poder dir que s’ho han fet ells. Les obres i també eixugar la despesa econòmica. “Hem rebut suport i assessorament, però més o menys cada un de nosaltres tenia estalvis per poder invertir en aquest projecte” explica l’Alessandro. Un cop hi estiguin perfectament instal·lats, començaran a preparar-se pel fred i la seva voluntat —perquè de lloc, en tenen— és oferir algunes de les estances com espai de creació artística i cultural.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
