“Ens hem unit per construir un discurs comú dels sectors agrícola i ramader i tenir dret a veu i vot en les decisions que es prenguin sobre el nostre ofici a l’entorn del Parc Natural del Montseny”. Aquest és el motiu pel qual s’ha constituït l’Associació de Ramaders/es i Agricultors/es de la Reserva de la Biosfera del Montseny (ARAM), segons explica el seu president Josep Ramírez. Es tracta d’una iniciativa que sorgeix dels pagesos que viuen i treballen al Parc Natural del Montseny per recuperar terres abandonades i millorar les condicions del sector agrícola i ramader. I, alhora, per donar facilitats als futurs nouvinguts que vulguin dedicar-se a la pagesia.
Aquests mòbils han portat a ARAM a formar part dels òrgans gestors del Parc Natural. D’aquesta manera, l’associació podrà treballar conjuntament amb les administracions per millorar la situació dels agricultors i ramaders. El director del Parc Natural del Montseny, Lluís Martínez, considera que aquesta nova via de contacte serà una bona eina per polir les relacions entre el parc i els pagesos, ja que “amb la veu d’ARAM serà més fàcil desenvolupar estratègies que facin exitosa la vida ramadera i agrícola dins del parc”, afirma.
Els membres d’ARAM tenen en comú una sèrie de problemàtiques vinculades a la normativa del parc —poc adaptada a les seves necessitats— i a la falta d’infraestructures. “Les normatives estan fetes per a grans explotacions, per empresaris. No estan adaptades a petits ramaders o agricultors. I aquí no hi ha espai per poder treballar a gran escala, la muntanya no està adaptada per fer-ho”, explica Ramírez. De fet, segons el president d’ARAM, aquest és el principal motiu pel qual cada vegada hi ha menys explotacions al Parc Natural.
En relació a la falta d’infraestructures, l’associació reivindica la creació d’un banc de terres, un servei de mediació entre propietaris i pagesos per fer l’accés a la terra més senzill. Explica Josep Ramírez que “prop del 80% dels terrenys del Parc Natural son de propietat privada, i el percentatge restant pertany a administracions públiques”. De tot aquest conjunt, la majoria són terres que no es treballen, per això “s’haurien d’habilitar aquells terrenys que estan bruts o no s’estan aprofitant, perquè almenys es puguin treballar o pasturar i que l’agricultor o ramader els tingui a la seva disposició”, conclou el president d’ARAM.
Gràcies a aquest banc de terres es facilitaria la tasca dels treballadors rurals del Montseny, però també s’incentivaria l’arribada de nous pagesos al Parc Natural. Aix`p podria ajudar a solucionar una altra de les problemàtiques del parc: la falta de relleu generacional en la pagesia. “Tenim la mitjana d’edat dels pastors al voltant de 70 anys, però el problema no és l’envelliment de la gent, sinó que no hi ha relleu” adverteix Ramírez. Per això, ARAM treballa perquè des de les administracions s’obrin cases buides i es netegin feixes i camps que s’han perdut, i així donar facilitats a nous pagesos que vulguin desenvolupar la seva tasca al Montseny.
Per la seva banda, Lluís Martínez explica que la direcció del parc ha recollit ambdues propostes. “S’està desenvolupant un pla d’acció que contempla fer possible tenir ramats amb un nombre de caps viables”, afirma. I també s’està planejant crear un banc de terres i establir acords entre propietaris i ramaders que no tenen explotacions o busquen finques on dur a terme la seva activitat. “El que volem és desenvolupar estratègies que serveixin per fer fàcil i viable l’activitat agrícola i ramadera, per tal que puguin continuar els pagesos existents i incorporar-se de nous”, conclou el director del Montseny.
Gràcies al fet d’unir-se en una associació, els pagesos del Montseny han pres la força suficient per, també, desenvolupar iniciatives independents. Per exemple, ja han posat en marxa els processos per la reobertura d’un escorxador municipal. “Hi ha un escorxador aquí que està molt bé, però està tancat per culpa d’una mala gestió. Ara estem treballant per obrir-lo”, explica Josep Ramírez. Fins al moment, els ramaders del parc havien de desplaçar-se a l’escorxador de Tordera, fent un viatge que, tal com afirma Ramírez “no és de sentit comú ni ens ho podem permetre econòmicament”.
D’altra banda, també estan muntant una Agrupació de Defensa Sanitària (ADS) per a oví i cabrum autogestionada. D’aquesta manera, la gestió sanitària del bestiar serà més fàcil i còmoda pels pastors i suposarà menys despeses.
Malgrat tot, és cert que treballar en un Parc Natural té els seus privilegis. El Montseny rep gairebé un milió de visitants l’any, cosa que dona vida a l’activitat econòmica dels pagesos. De fet, Lluís Martínez explica que s’està constituint la marca de la Reserva de la Biosfera del Montseny, que aportarà un valor afegit als productes i així “ajudarà al fet que ramaders i agricultors puguin beneficiar-se en la comercialització”, argumenta.
Des d’ARAM són conscients que necessiten el turisme per subsistir i estan agraïts amb els visitants perquè són el motor de la seva activitat econòmica. Però, alhora, fan una crida al respecte, ja que alguns turistes tenen comportaments poc considerats amb la natura que interfereixen directament amb la tasca del pagès. “”Tothom hi és benvingut, però sempre amb uns mínims d’educació i respecte per la natura, la terra i la gent que hi treballem aquí”, expressa Ramírez.
Les administracions són conscients del problema que suposa l’incivisme. El president del Parc Natural assegura que s’està treballant al respecte, “hem fet una campanya de conscienciació per xarxes socials i mitjans de comunicació, també hem augmentat les senyalitzacions in situ als espais més problemàtics, hem tallat carreteres i alguns ajuntaments han desenvolupat ordenances específiques”. Tot i això, Lluís Martínez associa la problemàtica amb la situació pandèmica i considera que, en estabilitzar-se, la cosa canviarà. “Estem veient un escenari que no és l’habitual i això deixarà de ser així quan es normalitzi la situació”, conclou Martínez. Fins aleshores -i sempre-, hem de portar el respecte per bandera i ser conscients del que significa un espai natural.
ARAM va néixer el desembre de 2020, però no s’ha presentat oficialment fins aquest any per raons burocràtiques. Ara ja té una quinzena de socis, tots agricultors i ramaders que treballen en l’entorn de la Reserva de la Biosfera del Montseny. Els podeu conèixer a la seva pàgina web seguint aquest enllaç.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
