L’Ajuntament de Barcelona ha iniciat, tot just acabada la capitalitat mundial de l’Alimentació Sostenible que va exercir l’any passat, la redacció de l’Estratègia per a una Alimentació Sostenible municipal amb la data fixada per al 2030. L’objectiu d’aquest document és convertir-se en “una eina que defineix la visió, els objectius i les grans propostes i projectes que han de guiar la transformació del sistema alimentari” de la ciutat, tant a curt com a llarg termini. El 19 de gener va tenir lloc, al Saló de Cent de l’Ajuntament, la primera sessió plenària d’aquest procés, en la qual van participar un centenar d’agents del sector agroalimentari vinculats a la ciutat.
Per iniciar la redacció de l’Estratègia, el Comissionat d’Economia Social i Solidària, Desenvolupament Local i Política Alimentària ha elaborat un document marc que fixa la fotografia actual del sistema alimentari de la ciutat, que ha d’afrontar el fet que, tal com s’hi descriu, “la ciutat de Barcelona és dels municipis de Catalunya amb menys capacitat per alimentar la seva ciutadania amb productes locals”.
La principal causa d’aquesta incapacitat d’abastiment és la mancança de superfícies de conreu combinada amb l’elevada concentració demogràfica. Segons el document, Barcelona només té 4,31 ha de conreus, que representen el 0,7% de la superfície del terme municipal. Aquest és un percentatge testimonial si es vol abastir al milió i mig d’habitants que té la ciutat, que suposen el 21,6% de la població de Catalunya. Aquesta escassetat de sòl agrari s’explica amb la reculada del 80,5% de la superfície de conreu que va tenir lloc a l’àrea metropolitana entre 1956 i 2018, i que s’ha acabat convertint en el gran repte que ha d’afrontar la nova estratègia alimentària.
“Barcelona és un dels municipis de Catalunya amb menys capacitat per alimentar la seva ciutadania amb productes locals.”
A l’entorn de Barcelona, l’horta és el conreu per excel·lència de vora mar, al sud del Baix Llobregat i al nord del Maresme, i dona feina a més de 2.650 persones assalariades. Al conjunt de la demacarció de Barcelona, el grau d’autosuficiència en fruites i hortalisses no passa del 15%. Els espais agraris de la regió metropolitana (el Parc Agrari del Baix Llobregat, l’Espai d’Interès Natural de Gallecs, el Parc Agrícola de Sabadell, el Parc Rural del Montserrat, l’Espai Agrari del Pla de Palou a Granollers, l’Espai Natural protegit de les Muntanyes d’Ordal i l’Espai Natural protegit de les Costes del Maresme) garanteixen una part petita —i insuficient— del subministrament de fruites i verdures i de productes amb valor afegit que la ciutat de Barcelona demana. Per exemple, el Parc Agrari del Baix Llobregat només pot abastir d’aquests productes el 16% de la població de la ciutat.
Avui, la dotació de sòl agrari de Barcelona és una de les més baixes de la UE i d’aquestes dades se’n conclou que, per assegurar l’accés a una alimentació suficient, nutritiva i de qualitat, cal que el planejament de l’àrea metropolitana tingui en compte la reserva d’espais dedicats a aquest ús. Així ho avalen el Pla Estratègic de l’Alimentació a Catalunya i el pacte de cooperació entre agents del sistema agroalimentari reclamat per l’Agenda 2030 i recollit en el Pacte Verd Europeu.
Pel que fa a la pesca, que també representa una branca important del sector primari de Barcelona, la ciutat experimenta una davallada amb dificultats de relleu generacional des de fa anys. Avui, la Confraria de Pescadors local disposa de 38 embarcacions on treballen unes tres-centes persones. Però, pel que fa a les tècniques de pesca emprades, les més sostenibles son minoritàries.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
