Els 10 criteris bàsics de l’agricultura regenerativa

L’agricultura regenerativa s’està consolidant com una de les principals alternatives per fer front als actuals reptes ambientals i socials del sector agrari. Tal com ja explicàvem en un article d’Arrels, en essència, l’agricultura regenerativa és un model innovador que busca regenerar, estimular i mantenir la fertilitat i la biodiversitat del sòl preservant-ne la matèria orgànica.

Tanmateix, aquest auge del model no ha anat acompanyat de cap certificació oficial, fet que ha provocat que empreses i altres actors s’apropiïn d’aquest terme com a eina de greenwashing, sense que les seves pràctiques responguin a criteris científics sòlids ni a la realitat de la pagesia que treballa amb agricultura regenerativa.

Amb la finalitat de donar resposta a aquest buit, el CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) i l’Associació d’Agricultura Regenerativa Ibèrica han publicat un document de referència que estableix els deu criteris bàsics que defineixen els paràmetres de l’agricultura regenerativa autèntica. El document s’ha elaborat en el marc del projecte REGEN, que ha sumat la participació de gairebé dues-centes persones productores, entitats i representants del sector, i també de personal científic d’universitats i centres de recerca de tot l’Estat.

Els principis bàsics

Un dels eixos vertebradors del document és com és té cura del sòl, amb criteris com el d’evitar llaurar per preservar una estructura que triga anys a formar-se; mantenir-lo cobert de vegetació tant com sigui possible, amb restes de poda o altres cobertes vegetals, per reduir l’erosió i mantenir la humitat; o integrar el pasturatge dirigit de manera que el ramat es mogui diàriament per contribuir a fertilitzar la terra amb els seus excrements i el trepig . 

Altres objectius clau són la gestió agroecològica de la finca, la reducció de l’ús d’aigua i la minimització de residus. Paral·lelament, el document incorpora un pilar social que posa en valor el paper de la pagesia en la salut del territori,  ja que per tal que el canvi de model sigui factible també són necessàries activitats d’intercanvi de coneixement, circuits curts de comercialització o mobilitzar els consumidors.

“Els criteris parteixen d’un treball previ de Definició i Criteris Generals de l’Agricultura Regenerativa a Ibèria elaborat per cinquanta representants del col·lectiu practicant, i facilitat per l’Associació el 2022”, explica Ana Digón, presidenta de l’Associació. “Amb el projecte REGEN hem impulsat un nou procés participatiu on moltes persones del sector regeneratiu han col·laborat per completar i concretar aquests criteris, incorporant el suport científic del CREAF”. Per fer-ho, al llarg d’un any s’han organitzat sis debats regionals en finques d’Andalusia, la Comunitat Valenciana, Galícia, Castella i Lleó i Catalunya, i una trobada final a Manresa, al festival REVIVE, entre representants de tota la península Ibèrica.

A més, aquests criteris s’han desenvolupat de manera específica per a sis tipus de producció, ja que cadascun compta amb realitats i necessitats diferents. Els tipus de producció que s’hi han inclòs són oliveres, cítrics i fruiters, viticultura, horta, conreus herbacis i ramaderia bovina, i en el futur es preveu ampliar-ho a altres conreus.

Un model que funciona

Paral·lelament, el CREAF ha fet públics resultats científics inèdits que reforcen el posicionament de l’agricultura regenerativa davant del sistema convencional. Després de dos anys d’anàlisis i comparatives, l’equip investigador ha determinat que aquest model pot produir aliments més saludables, en quantitats similars i amb costos equivalents o fins i tot inferiors que el sistema convencional.

En aquest cas, tal com vam analitzar en aquest article d’Arrels, el projecte Regenera.cat ha sumat la participació de quatre finques de Catalunya que fa diversos anys que apliquen tècniques regeneratives en diverses de les seves parcel·les d’horta (Verdcamp Fruits), vinyes (Familia Torres), fruiters (Pomona Fruits) —tres finques que disposen del certificat ecològic i han decidit anar un pas més enllà amb l’agricultura regenerativa— i vaques de pastura (Planeses).

Respecte als resultats de RegeneraCat, l’equip científic destaca que els productes obtinguts amb tècniques regeneratives incrementen la concentració d’alguns nutrients i són, per tant, més saludables. “Hi ha pocs treballs que hagin avaluat la densitat nutricional dels aliments obtinguts amb tècniques regeneratives”, indica Dolores Raigón, investigadora de la Universitat Politècnica de València i experta en anàlisi nutricional.

Per exemple, en el cas de Verdcamp Fruits, les carbasses regeneratives presenten més contingut mineral, antioxidants i sucres naturals. Per la seva banda, les peres de Pomona Fruits destaquen per un millor equilibri entre àcids i sucres, i també per una concentració més elevada de polifenols i una capacitat antioxidant duplicada. I pel que fa a la ramaderia, la llet de Planeses mostra un índex aterogènic més baix, fet que indica una menor presència de greixos associats a problemes cardiovasculars. Els iogurts regeneratius també presenten perfils lipídics més saludables, amb menor risc de trombosi.

Un futur més verd

Els beneficis no es limiten als aliments. L’estudi revela millores substancials en la qualitat del sòl. Per exemple, en el cas de les parcel·les de Verdcamp Fruits i Pomona Fruits, la concentració de carboni és almenys un 35% superior respecte a les finques convencionals. També han detectat que la capacitat de retenció d’aigua és d’almenys un 9% més alta a les parcel·les regeneratives, “això suposa que poden absorbir més aigua en cas d’inundació i tenir més reserves en cas de sequera”, puntualitza l’experta.

L’estudi també mostra que el model regeneratiu manté millor el microclima del sòl: “Això és molt positiu perquè, per exemple, s’esmorteeix la temperatura quan fa calor i es manté millor la humitat. De fet, hem vist que es poden amortir fins a 3,6 graus les temperatures màximes del sòl a l’estiu”, afegeix Marañón.

I encara n’hi ha més. S’ha observat que hi ha més biodiversitat de bacteris, fongs i microartròpodes al sòl i diverses de les espècies detectades són bioindicadors d’una millor qualitat de l’ecosistema. “També apareixen espècies reconegudes com a biopesticides comercials que poden actuar com a control natural de plagues”, explica Xavi Domene, investigador del CREAF.

“Un altre punt molt rellevant és que els resultats finals de RegeneraCat constaten que, al contrari del que se sol pensar, després d’uns anys de transició i un cop es recupera la salut del sòl, aquest model pot produir la mateixa quantitat d’aliments que el sistema convencional i fer-ho amb un cost similar o fins i tot inferior”, relata Javi Retana, investigador del CREAF i coordinador de RegeneraCat. Segons l’investigador, encara calen dades a una escala més gran i el pas següent és ampliar la recerca amb més finques i encara més cultius diferents, però “en conjunt, els resultats són molt esperançadors i avalen els beneficis de l’agricultura regenerativa”, conclou Retana.