
En un context de canvi climàtic, cada vegada és més important impulsar models que mantinguin l’equilibri entre les necessitats del sector agrícola i l’adaptació a la sequera i a l’augment de temperatura. Un dels nou models agrícoles més populars és el de l’agricultura regenerativa, la qual prioritza tècniques que afavoreixen la salut del sòl. Però persisteix la idea preconcebuda que aquest tipus d’agricultura no és rendible.
Ara bé, el projecte d’agricultura regenerativa Regenera.cat —liderat pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i gestionat per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR)— ha anunciat els resultats preliminars del primer any. Sorprenentment, al contrari del que sol pensar-se, els investigadors han detectat que, després d’una inversió inicial i d0uns primers anys de transició, els costos econòmics per produir els aliments amb el sistema regeneratiu poden ser iguals o, en alguns casos, fins i tot menors.
Una alternativa real
Per estudiar la producció d’aquests camps, els experts han analitzat el conreu de carbassons, raïm, peres i llet de vaca en quatre finques regeneratives comparant-les amb quatre parcel·les convencionals. Les finques que formen part del projecte —repartides arreu de Catalunya— apliquen diverses estratègies regeneratives des de fa anys com ara no llaurar, fer servir fertilitzants naturals o mantenir una coberta vegetal verda o seca tot l’any, entre d’altres.
Per a fer el càlcul, tant de costos com de producció, s’ha avaluat un producte diferent en cada finca participant: a l’horta de Verdcamp Fruits s’han triat els carbassons; als fruiters de Pomona Fruits, les peres; a Planeses, la llet de vaca de pastura; i el raïm, a les vinyes regeneratives de Família Torres.

Un dels resultats més positius ha estat a l’horta de carbassons, que ha registrat un estalvi del 30% en el conreu regeneratiu. En la major part, l’estalvi és resultat de la reducció de l’ús de maquinària pesant, pesticides i fertilitzants químics.
Cal destacar, però, que les finques analitzades fa anys que practiquen el model regeneratiu i, per tant, el càlcul no contempla la inversió inicial necessària per regenerar la salut del sòl. És important tenir present que aquest procés pot requerir diversos anys abans d’arribar a aquesta rendibilitat.
De tota manera, els resultats sí que demostren que ambdós models són equivalents pel que fa a la quantiat de producció i que, un cop consolidat, els costos del model regeneratiu són iguals o, fins i tot, més baixos que els del model convencional.
Capacitat productiva
De la mateixa manera, els investigadors alerten que canviar de model no és fàcil, especialment durant els primers anys, però que els resultats són clarament esperançadors. Tal com defensa Javier Renata, professor de la UAB i investigador del CREAF, “el fet d’anar desmuntant el mite de la baixa producció i l’alt cost, és un pas molt important”.
En el cas de Familia Torres encara no s’han obtingut els resultats finals a conseqüència de la sequera que es va patir durant l’any 2024. Els investigadors defensen que s’haurà d’esperar al segon any del projecte per tenir les dades definitives.
Pel que fa a la capacitat productiva dels altres conreus, s’han obtingut resultats similars respecte de les parcel·les convencionals. Verdcamp Fruits ha obtingut, en tots dos camps, una producció al voltant dels 35.000-37.000 quilograms de carbassons. En canvi, Pomona Fruits, sí que ha observat una major producció en la part regenerativa amb una collita de 22.000 quilos per hectàrea, enfront del convencional, que ha estat d’uns 18.000 quilos.
Prats o herba seca?

A la finca Planeses l’estudi se centra en la producció de llet de vaca. Concretament, s’han comparat vaques lleteres que s’alimenten només de pastura sota dos escenaris: aquelles que mengen directament a prat segons el mètode Voisin —es mouen de parcel·la en parcel·la de manera planificada—, i les que s’alimenten de bales de pastura seca dins del recinte.
D’acord amb l’estudi, si les vaques mengen directament al prat, l’estalvi és molt més gran, ja que el cost econòmic es retalla més de la meitat , perquè només s’ha d’invertir en el personal que s’encarrega de treure al bestiar i de munyir-lo. Ara bé, malgrat que la palla seca implica una despesa addicional (recol·lecció, assecatge, transport o emmagatzematge), de vegades és inevitable fer servir bales de pastura, especialment en les èpoques que no hi ha pastura fresca, com és el cas de l’hivern.
Agricultura regenerativa en contextos diversos
Cada finca, però, té la seva manera de treballar i cada una produeix productes molt diversos. Per exemple, en el cas de Planeses, crien pollastres, gallines i vaques de pastura, mentre que Família Torres té vinyes per on pasturen ramats d’ovelles i gallines. A més, Torres té instal·lades caixes niu de ratpenats i ocells.

En el cas de Pomona Fruits, conreen pomes, peres, albercocs i préssecs i incorporen restes de poda, microorganismes vius i matèria orgànica al sòl. També tenen una zona de floració als marges i posen òsmies —abelles solitàries— per pol·linitzar els arbres fruiters.
Darrerament, VerdCamp Fruits produeix una àmplia gamma de fruites i verdures. A més, destaca per la plantació de flors entre els conreus per afavorir la biodiversitat.
Avui, el projecte Regenera.cat, que finalitza el gener de 2026, continua treballant per a posar números científics als beneficis de l’agricultura regenerativa. Tal com explica Renata, durant aquests darrers mesos estan “mesurant paràmetres com la petjada de carboni i d’aigua, la qualitat nutricional dels aliments, la diversitat de pol·linitzadors i la capacitat de retenir carboni atmosfèric i aigua”.

Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!