Des de fa un parell de dècades, hi ha un moviment en favor de la recuperació dels blats autòctons. Es tracta d’una “reacció inserida en una altra de més gran abast, que mira de revertir l’accelerat empobriment de les espècies naturals, vegetals i animals”. Des de principis dels 2000 hi ha diverses iniciatives que treballen en la conservació de la biodiversitat agrària, com Llavors d’ací (al País Valencià) o l’Escola Agrària de Manresa.
Més recentment, el 2013, a la comarca de la Marina Alta (al sud del País Valencià), va néixer l’associació sociocultural Mercat del Riurau, i dins d’aquesta el projecte Blat de la Marina. Va sorgir per recuperar la Festa del Batre, una tradició que en aquesta comarca servia per a commemorar el final de la collita del blat. La Marina Alta era la principal productora de blat d’Alacant fins el segle XVIII. Tot i això, la tradició es va anar perdent, fins el punt que la Festa del Batre es va començar a celebrar amb blat importat d’altres zones.
Gràcies al projecte Blat de la Marina, però, en pocs anys la Marina Alta ja té un centenar de fanecades de blat i es continuen ampliant les terres destinades a aquest cereal. Així doncs, la Festa del Batre es pot celebrar seguint la tradició. A més, gràcies a la iniciativa, també s’han recuperat diverses varietats: rojal, fartó, assolacambres, xeixa… D’aquí la quantitat de molins de gra que encara es poden localitzar a la zona. N’hi ha fins a 37, distribuïts per les poblacions de Xàbia, Dénia, Gata, Benissa, Teulada i Calp.
En parla aquest reportatge de Vilaweb.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
