Atlas of the future dedica el mes de maig al farming. Tot un mes per conèixer, a través d’aquest web, vint nous projectes vinculats al camp que aporten solucions als principals reptes als quals s’enfronten l’agricultura i la ramaderia. Silvia Brandi (Fidenza, Itàlia, 1979) és la directora d’Atlas of the Future. Arquitecta de formació, des de fa una mica més d’un any està al capdavant d’aquest projecte de Som*, que projecta una mirada optimista al futur divulgant idees innovadores d’arreu del món. Les millors es recullen en un web disponible en català, anglès i castellà. L’Atlas of the future és capaç de descobrir avenços tan inesperats com el conreu submarí d’algues comestibles o com captar proteïnes de l’aire per fer aliments.
Què és Atlas of the future?
És una plataforma en línia que recopila tots els projectes que s’estan desenvolupant arreu del món per aconseguir un futur millor. Va néixer l’any 2016, entre Barcelona i Londres
De quins tipus de projectes parlem?
La veritat és que de qualsevol tipus. Han de complir quatre requisits, això sí: han de ser reals, innovadors, han de tenir un impacte positiu durador i han de ser inspiradors. En definitiva han de ser idees brillants per solucionar problemes de la humanitat de temàtiques diverses relatives al gènere, el medi ambient, el canvi climàtic, l’aigua, la biodiversitat, el menjar, la salut, el mar, l’educació, etc. Es tracta de posar el focus en la gent que ha trobat solucions a reptes comuns. Mai abans hi havia hagut tanta gent treballant en possibles solucions mundials i aquests projectes necessiten reconeixement i poden ser inspiradors.
Quan diu inspiradors, també vol dir optimistes?
Noam Chomsky va escriure que l’optimisme és una estratègia per fer un futur millor. Perquè si no creus que el futur pot ser millor, és poc probable que facis el pas de responsabilitzar-te de que sigui així. I nosaltres ho fem explicant que hi ha solucions arreu del món. A més, intentem fer-ho amb projectes que tinguin una història al darrera, i els expliquem d’una manera propera per a tothom. Cada dia en publiquem un en tres llengües: català, castellà i anglès. I tot amb voluntat enciclopèdica, perquè els estem situant a un mapa.
I aquest mes de maig es dedica al farming, aquest anglicisme que engloba agricultura i ramaderia.
Publicarem 20 projectes nous en total. Explorarem els principals problemes del camp i les seves possibles solucions. Però com sempre tenim una perspectiva global. Al voltant de l’agricultura hi conflueixen problemàtiques socials d’explotació de persones, per exemple, problemàtiques mediambientals i també problemàtiques relatives a com es pot alimentar a la població mundial, entre d’altres. I per a totes hem buscat solucions, exemples significatius de projectes que poden ajudar a superar aquest reptes.
Ens pot avançar alguns d’aquests projectes?
Explicarem projectes d’agricultura regenerativa, per exemple, en els quals l’activitat agrícola serveix per cultivar i alhora per tenir cura del medi ambient, però, a més, són projectes socials o de reafirmació cultural, o són molt pecualiars. És el cas d’un projecte d’agricultura a l’oceà en el qual s’apliquen tècniques agrícoles, però sota l’aigua. D’aquesta manera, es conreen algues i plantes comestibles sense danyar l’ecosistema marí. Una iniciativa que intenta canviar la dada que tot i que el mar ocupa un 60% de la superfície terrestre, només el 2% de l’alimentació ve de l’oceà.
Sembla de ciència ficció…
També hi ha un projecte finlandès que consisteix en extreure proteïnes directament des de l’aire. Donen de menjar a uns bacteris que, a través d’una mena de fermentació, produeixen proteïnes que es capten des de l’aire i es processen com a farina. Això pot ser una solució per alimentar la població mundial. De la mateixa manera que també ho pot ser un projecte mexicà que fa que els saltamartins es puguin convertir en un superaliment. Aquests insectes tenen un alt contingut proteic i d’ells també se’n fa farina.
I n’hi ha de tot el món?
Sí. També mostrarem diverses iniciatives de Kènia, a Àfrica, per recuperar el sòl i contra la desertització, o una altra que promou excavar una mena de bols a terra per recollir aigua. També parlarem dels horts urbans als terrats de Nova York, o de fer créixer bolets a aparcaments abandonats, i també de cultius hidropònics verticals dels qual en tenen cura robots alimentats amb energia eòlica.
Això és el que podem veure al web però a més d’aquesta part virtual l’Atles of the future té una part presencial.
Sí, perquè l’altra part és posar en contacte aquesta gent. Això ho fem cada any al CCCB a Barcelona en un gran esdeveniment, el Fixing the future. Durant dos dies convidem les persones que hi ha darrere els millors projectes i organitzem xerrades no molt llargues però molt diverses. Enguany, de moment, està programat pels dies 10 i 11 de desembre.
Amb tot, vostè és al capdavant d’aquest projecte i en paral·lel també té el seu propi projecte, Farmlab.at.
Sí, visc entre la campanya austríaca i Barcelona. I a Àustria hi estic impulsant un projecte de granja regenerativa centrat en l’autofabricació, en l’autosuficiència. El món està utilitzant més recursos dels que tenim, estem utilitzant un planeta i mig i aquesta sobreexplotació de recursos es pot resoldre reduint el radi de consum de cadascú. Ho podem fer procurant-nos el que necessitem amb l’autoabastiment, amb el consum de proximitat. I això és el que estem experimentant. Alguna de les nostres propostes de fes-t’ho tu mateix les trobeu a la revista Arrels.
Un retorn als orígens?
Es tracta de tornar al taller per no haver de tornar a la fàbrica. Reivindicar una producció local que sigui d’autoproducció, de recuperació de tradicions artesanals. Cal tornar a redescobrir la capacitat de fer coses, no només de comprar-les. Per què cal comprar un tomàquet si el puc cultivar jo? Hem de redescobrir com construir les coses i com reparar-les.
Però fer aquesta transmissió de coneixement no és fàcil. Com la fem?
Jo crec que ara estem en un moment molt interessant perquè la transmissió del saber al camp sempre ha estat vertical, d’una generació a la següent. I avui en dia, aquesta transmissió també pot ser horitzontal a través d’internet. Aquesta és una transmissió molt típica de les ciutats: aprens d’altra gent perquè hi ha molta gent. El camp, en canvi, sempre ha estat més aïllat. Ara però és un moment molt bonic i molt interessant, perquè al camp la transmissió també pot ser horitzontal a través de la xarxa. La mare de la meva parella ho sap tot del camp, i m’ho explica perquè ella ho ha après dels seus pares, però a la vegada jo li dono inputs de coses que estan passant al món i que podem aplicar plegades. Em sembla una oportunitat fantàstica. És la possibilitat de retornar als orígens, però no per aïllar-nos, sinó per estar més connectats que mai.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
