• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
  • Skip to primary sidebar
  • Skip to footer
Arrels

Arrels

  • Fes-te soci/a
  • Mercat
  • Actualitat
    • Noticies
    • Agenda
  • Ràdio
    • Bar de Vins
    • Ona pagesa
    • Ruraletes
    • Salvant les distàncies
  • DiY
  • Docs
  • Revista
    • Número actual
    • Col·lecció
  • Més
    • Qui som
    • Contacta
    • FAQs

vinya

Sara Pérez: “Intento imprimir un sentit de vida dins de cada ampolla”

Agricultora i elaboradora de vi, la responsable del celler Mas Martinet del Priorat reflexiona sobre el retorn a la vida rural

17 de febrer de 2021 per Margalida Ripoll Ferrer Comparteix

Sara Pérez és la propietària dels cellers Mas Martinet i Venus La Universal a la DOQ Priorat i la DO Montsant | Cedida

Sara Pérez (Ginebra, 1972) és enòloga. Gestiona el celler familiar Mas Martinet i amb el seu marit, René Barbier comparteixen el celler Venus. A més a més està implicada en diversos projectes tots ells al voltant de la vinya i el vi. Criada entre Barcelona i el Priorat, als 24 anys va decidir que era de Falset. Es va posar al capdavant del celler familiar i fins ara. Assegura que no explota la terra, sinó que la treballa “com a part d’un ecosistema” on ella també hi és.

La seva relació amb la vinya és molt estreta.

La vinya és una passió. Em permet embotellar paisatges i explicar històries en forma de vi. Per a mi, és una manera de cultura i una forma de defensar un tipus de relació amb la terra. Quan vaig decidir instal·lar-me a Falset, ja vaig venir a fer vi d’aquesta manera i estic convençuda que aquesta és la meva manera de viure. És la que he triat. 

Quina és el seu vincle amb la terra?

Amb la terra no hi tinc una relació d’explotació -encara que a qualsevol empresa o projecte agrícola encara se li digui així- és una relació de pertànyer a un sistema, a un ecosistema del qual jo també en formo part. I és possible.

És una manera femenina d’acostar-se a la terra?

No ho crec. La mirada agroecològica que tinc jo la puc compartir amb homes i amb dones. Si bé és cert que les dones a pagès no ho tenim tan fàcil com els homes.

Pérez fa tots els papers de l’auca als seus cellers: viticultora, elaboradora de vi i comercial

A què es refereix?

A que més enllà de quina sigui la manera que tinguis d’acostar-te a la terra, la tradició catalana de l’hereu pesa molt. És veritat que no estem com fa 100 anys però hi ha tendències que s’arrosseguen. La majoria dels que es dediquen al camp, des del vessant que sigui, solen venir-ne de família. Si eres home, eres l’hereu, però si eres dona, bàsicament et deien ‘això no et toca’. No hi ha hagut les mateixes oportunitats i el biaix és molt gran encara.  

El cultiu de la vinya és una mica diferent de la resta?

Una mica sí. El nostre és un producte transformat que té un valor afegit a diferència d’altres tipus de cultiu i ens ha permès un cert acompanyament a la terra. Pensa a més que durant molt de temps es va fer creure al pagès que l’única mirada possible sobre la terra era la industrialització.  I, és clar, a les zones difícil o poc industrialitzables, als anys 50 i 60 l’única opció viable era resistir. I per això podem tenir el que tenim ara: una mirada diferent.

És el cas del Priorat?

Sí. Aquí la industrialització no era possible. I ara tot són minifundis. En general, a la Mediterrània tot ho són. Són zones que han resistir i en les quals algunes generacions  han aguantat mig morint-se de gana. En aquestes zones ara podem mirar-nos la terra d’una manera diferent sense donar-li aquest sentit d’explotació.

Vostè és pagesa, elaboradora de vi i comercial. En quin paper s’identifica més?

No em sento més realitzada per fer una cosa o una altra. No podria vendre un vi que no he fet, no podria produir raïm si no és per vinificar i no podria fer vi si no he fet el raïm. La meva mirada és holística. Per mi una cosa no té sentit sense l’altra. A Venus, que comprem raïm a quinze viticultors, fa 20 anys que són els mateixos i formen part del nostre projecte. Tastem amb ells i decidim amb ells. És el concepte del vigneron francès, o ets ànima de tot el procés i saps de tot, o per a mi no té sentit. Per a mi, és aquest el sentit. Jo intento imprimir un sentit de vida dins de cada ampolla. 

“Amb la terra no hi tinc una relació d’explotació, és una relació de pertànyer a un sistema, a un ecosistema del qual jo també en formo part”

La pandèmia ha provocat un retorn als origens, a la terra, a la vida rural?

Penso que hi ha diversa gent que ja feia intents de tenir un cert contacte i lligam i diàleg amb el món rural. Amb les noves tecnologies passava certes temporades en el món rural i la pandèmia ho ha accelerat. N’hi ha molts que s’han trobat tancats en un pis de la ciutat, veient com el sentit de la seva vida anava desfilant-se i s’han decidit a moure’s. I ara al poble s’han trobat que potser hi ha moltes coses que no tenen però en tenen d’altres.

Costa fer el canvi?

Sempre costa. El món rural és molt bonic pel cap de setmana. Però et trobes d’una banda amb el desequilibri territorial: les escoles, els hospitals, la connexió a internet o els talls de llum. Però també amb una mancança que segurament és més fictícia però que també pesa: el cine, les extraescolars dels nens, l’oci, etc. És el que deia, que ara, totes aquestes coses amb la pandèmia no hi són, a l’entorn urbà tampoc, i per això molta gent s’ha qüestionat què feia amb la seva vida. No sé si serà una moda passatgera, però el que tinc clar és que una vegada fas el pas i ho vius, la terra et lliga molt. 

Vostè ho té clar.

Els ritmes són uns altres però paga la pena. Dona sentit a la vida. És cert que hi ha un desquilibri territorial, però si la gent va reconquerint segons quines zones rurals potser ens n’acabem ensortint. I no parlo de tenir cinemes o teatres. Parlo d’educació o de sanitat, perquè triar viure en ambients rurals no depengui d’aixó. Potser si som molts ho aconseguim. Seria l’ideal i crec que està a les nostres mans.

Forma part d'Arrels

Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!

Comprar el número 8 Fes-te'n soci/a
Comparteix

MÉS LLEGIT

  • Noticies
    L'últim vaquer de llet del Pallars Jussà cerca clients desesperadament per evitar plegar
  • Noticies
    Ofereixen gratuïtament un camp de presseguers abandonats per donar-li una nova vida
  • Noticies
    A la recerca de la masia perduda
  • Noticies
    “La masoveria és la solució per a la gent que busca masies i propietaris que no saben què fer-ne"

Noticies destacades

La poda del respecte, un nou sistema que pren força a la vinya catalana

La manera tradicional de podar la vinya es revisa per tenir en compte no només les necessitats del pagès sinó també de la planta

Noticies · 10 de febrer de 2021
refugi ratpenat

De caixa de vi a refugi de ratpenats

Malgrat la mala fama que ha agafat entre els humans els darrers temps, el ratpenat és un mamífer molt […]

Noticies · 1 de gener de 2021

Per què no tots els vins poden dir a l’etiqueta d’on vénen?

La denúncia contra un celler de Valls per indicar aquest topònim a l’etiqueta fa que petits cellers demanin un canvi en la legislació que reserva aquest dret per als cellers amb DO

Noticies · 31 de desembre de 2020

Subscriu-te a la nostra Newsletter setmanal

Si vols estar al dia de l’actualitat del món Arrels, la ràdio, els videos i el mercat subscriu-te aquí
  • *

Footer

  • Ràdio
  • DiY
  • Docs
  • Revista
  • Fes-te soci/a
  • Qui som
  • FAQs
  • Contacta
  • Avís legal
  • Política de Privacitat
  • Política de cookies

Segueix-nos

Un projecte de

Amb el suport de

Sàpiens Petit Sàpiens El Món d'Ahir Descobrir Revista Experiències Cuina Receptes by Cuina Apart Ara Llibres Amsterdam Now Books La Casa dels Clàssics Bernat Metge Castells.tv Atlas of the Future Som Mollet Som Granollers Som Vallès Som La Llagosta Som Les Franqueses Som Martorelles Som Montmeló Som Montornès Som Parets Som Sant Fost Mollet a mà