Un dia del març del 2020 es va aturar tot i això ens va donar molt temps per pensar. Per pensar com podíem interpretar, explicar i respondre als reptes i les necessitats d’un món que canviava de cop i volta. O més que un món que canviava, un món que tornava.
Els pagesos, els artesans, la gent dels pobles… ens oferien un estil de vida, connectat amb la natura i amb uns valors ancestrals que ens marcaven el camí del futur en què creiem. I vam posar fil a l’agulla: durant tot aquell estiu i aquella tardor vam demanar-vos confiança per engegar un projecte al servei d’aquest món que torna. Vau ser molts els que vau confiar en nosaltres abans que fóssim un projecte palpable.
I així, el 29 de desembre del 2020, arribava als quioscos el primer número de la revista Arrels i aquest web s’estrenava a la xarxa, amb el suport de vídeos i podcasts amb què, des del primer dia, us presentem temes per estar ben informats i per pensar plegats. A més, al cap d’unes setmanes, engegàvem Mercat Arrels, el mercat de pagès on line més gran del món.
Estem contents perquè Arrels ja és una comunitat de 3.500 socis i sòcies que fan possible tot aquest projecte: aquest web, amb els documentals i podcasts que hi publiquem, la revista i el mercat, que ja dona servei a 250 pagesos i pageses que hi venen sense patir la pressió de cap intermediari. Si encara no en formeu part, us convidem a ser-hi: en aquest enllaç us expliquem com.
Aquest 29 de desembre ens agrada poder recordar que vam arribar per explicar-vos el món que torna i confirmar que, dotze mesos després, en aquest món hem descobert centenars de persones, projectes i somnis compartits que confirmen que l’aventura d’Arrels val la pena.
A continuació, us en recordem alguns dels que més ens han inspirat, amb el propòsit (i la convicció) que al 2022 en descobrirem molts més.
El mes de gener entrevistàvem Vanesa Freixa, artista i activista rural que, entre moltes altres coses, ens recordava que “el món rural és un món ple de possibilitats”.
Des del món de la restauració, en Sergi de Meià verbalitzava el que molts pensen però no s’han atrevit a dir. Que “el model de restauració i de ciutat, a Barcelona, s’està esgotant”.
Al mes de març ens vam fer una mica més grans i vam tancar el cercle del que s’havia projectat des de bon començament. Naixia Mercat Arrels i des de l’inici es posava al servei dels pagesos. En un any d’excedents, es van aconseguir salvar fins a 3.000 quilos de taronges de l’Ebre.
Des d’Arrels, mes a mes, hem anat donant veu a problemàtiques que són exclusives del món rural o, si més no, que hi tenen la seva pròpia singularitat. La manca d’habitatge és un fet i ens vam convertir en altaveu d’aquesta realitat.
Mirant el que passa més enllà de les ciutats, des d’Arrels hem descobert coses meravelloses. Per exemple que es pot fer televisió i ràdio per tot el país fora de Barcelona. I en una entrevista amb en Peyu, humorista i empresari, ens va fer notar que no hi estem acostumats. En aquesta entrevista descobrireu per què.
Tenim clar que el que us mostrem és el món que torna, però en aquest anys no hem perdut de vista que venim d’uns anys, d’unes dècades, dures per a l’entorn rural, sobretot per als pobles més petits. Hem parlat de despoblament i, seguramentm una de les informacions que més ens va commoure el mes de juny va ser un estudi de la Universitat de Lleida que constata que a Catalunya hi ha 200 municipis en situació crítica de poblament. En vam parlar amb el geògraf Ignasi Aldomà.
Ben entrat l’estiu va esclatar la crisi del sector lleter i des d’Arrels n’hem volgut fer seguiment. En aquesta notícia us explicàvem perquè és important que com a consumidors comprem la llet a un preu just.
El mes d’agost, mentre molta gent era de vacances, a la granja de Cal Pauet estaven amb el cor estret. Un projecte per ampliar una carretera podria partir la finca en dos i impedir que el seu ramat s’hi pugui moure en llibertat. Els vam anar a buscar per conèixer de primera mà quina era la situació.
I amb l’inici del curs escolar, us vam mostrar una història inspiradora: quatre joves havien arribat a un acord amb la propietat d’una masia per arreglar-la i anar-hi a viure de franc. Es tracta de la denominada masoveria urbana, una pràctica que tot just treu el nas, però que sembla que és el futur.
El mes d’octubre ens arribava una bona notícia. Un parell de mesos abans havíem explicat que l’últim vaquer del Pallars Jussà estava a punt de plegar perquè s’havia quedat sense clients, però l’empenta d’un jove emprenedor va salvar la granja.
A Arrels hem descobert històries sorprenents i que ens ha donat molt que pensar. Vam contactar amb la Nereida i l’Èric. Tenen un ramat, però s’havien quedat sense terres i curiosament va ser més fàcil trobar casa per les ovelles, que no pas pels seus pastors.
I d’aquest mes de desembre volem destacar el testimoni de la Cristina Caparrós. Ella és armadora i va ser una de les convidades del podcast Ona Pagesa. Parlant amb el director d’Arrels, Josep Sucarrats, va explicar de quina manera des de la Barceloneta, porten peix a domicili, no només als restaurant sinó també a les cases de la gent. Una pràctica molt innovadora que convida a tornar a menjar peix de proximitat a la gran ciutat.
A partir d’ara el que farem serà seguir ben atents al que passa al nostre voltant, observant detingudament aquelles vivències, persones, o fets que ens inspiren i ens emocionen. I serem aquí puntualment per explicar-vos-les.
Bon any!
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
