Alba Balcells, (Linyola, 1986) és la directora general de l’Incavi i ha superat els cent dies de gràcia que tradicionalment es donen als dirigents polítics quan accedeixen a un nou càrrec. És la primera dona en quaranta anys a posar-se al capdavant de l’únic institut públic dedicat a un sector productiu a Catalunya. Les primeres gestions les ha centrat en analitzar la situació i explica que a curt termini es dedicarà a reforçar la institució per adaptar-la als nous temps. La investigació i l’emergència climàtica són dos dels pilars sobre les quals posarà el focus per donar encara més impuls a un sector que és punter en el treball de la terra respectuós amb el medi ambient. Ara mateix, gairebé la meitat de la vinya a Catalunya és ecològica. També treballa per desplegar la Llei de la Vitivinicultura que, entre d’altres, vol contemplar la figura del viticultor-elaborador, per empoderar els pagesos i també per evitar que la gent jove marxi del seu territori.
Quina és la situació del vi català?
Sortim d’una etapa on s’ha patit molt. Però el del vi és un sector que és molt dinàmic que ara està en un punt d’efervescència. Hi ha molts cellers que han obert portes i d’una manera molt convençuda volen mostrar la feina que fan. Estem a un bon moment de cara a explicar-nos.
I el consum de vi català acompanya aquesta efervescència?
Tindrem noves dades el primer trimestre de 2022 i comprovarem si la tendència a l’alça dels últim temps es manté, que pensem que sí. Si aquesta pandèmia ens ha deixat algun aprenentatge és que la gent ha descobert a que al costat de casa es fan productes magnífics, i amb el vi també ha passat. Molta gent ha descobert les nostres denominacions d’origen i ha participat a les propostes enoturístiques dels cellers. No s’havia vist mai d’una manera tan clara.
El sector del vi i la vinya és punter pel que fa a l’agricultura respectuosa amb el medi ambient. Per què creu que és així i quina feina fan des de l’Incavi per acompanyar els viticultors en aquest sentit?
El del vi és un sector molt dinàmic i Catalunya sempre ha apostat per capturar tendències i aliniar-se amb els reptes de futur. Ara mateix, a Catalunya el 47% de la vinya és ecològica, potser perquè és on s’ha vist d’una manera més clara tota aquesta emergència climàtica. Tenim veremes que s’han avançat un mes, s’ha de fer front a sequeres, o a pics dispars de temperatura que ningú sap com s’han d’abordar i és important que tots anem a una. Des de l’incavi estem treballant amb una aliança de recerca amb altres administracions —’Irta, Vitec, la Universitat Rovira i Virgili…— per mirar de posar totes les eines del sector en conjunt. Treballem en investigacions de varietats resistents i per recuperar varietats ancestrals del nostre país, que es demostren que són molt més adaptables al territori.
Les varietats pròpies són majoritàries a Catalunya?
Sí. La gran majoria són pròpies, sobretot xarel·lo, macabeu, parellada; garnatxa blanca i negra; i la carinyena i l’ull de llebre. I veiem com les varietats foranes van disminuint a mesura que passa el temps. I la tendència cap a un replantament de pròpies és clara. De fet, en els últims 8 anys se n’han incorporat dotze de noves: xarel·lo vermell, mandó, garró, giró ros, morenillo coromina, gonfaus, querol, solana, selma, bronze, forcada i moneu. I estem estudiant deu varietats més, entre les quals hi ha la pyrenne, la trobat i l’escanyavelles.
Deia que la majoria de varietats són el xarel·lo, macabeu i parellada, que s’utilitzen juntes per fer el cava. Precisament els pagesos del cava en els últims anys estan patint per vendre el raïm i consideren que el preu que se’ls paga no és just. Com abordarà aquesta problemàtica?
La Cimera del Cava que es va posar en marxa abans de la pandèmia és una eina imprescindible. Després de tots aquests anys de crisi els problemes del cava no són només conjunturals, sinó que comencen a ser estructurals, i per això cal un espai que sigui un punt de trobada entre tots els actors perquè tothom hi sigui representat: les grans cases, les cooperatives , les organitzacions agràries i l’administració. Perquè s’havien anat fent petits pedaços però feia falta una visió conjunta i de consens per anar trobant aquelles solucions o aquelles mesures que només tindrien sentit si es feien totes i totes alhora. La Cimera del Cava és una bona eina. El problema, recordem, és un desajust entre l’oferta i la demanda que porta els preus a la baixa. Ara mateix s’està tramitant la Llei de la cadena alimentària a Madrid, que entenem que hauria de ser una mica la solució, perquè hauria de fixar un preu mínim des d’on no s’ha de poder baixar. Si no és la solució, nosaltres no la considerarem una bona llei.
Què es pot fer tenint en compte que ni l’Incavi ni la Generalitat no té competència sobre el cava?
La DO Cava és supraautonòmica i depèn del ministeri d’Agricultura, però la realitat és que el 90% dels integrants són catalans i dues terceres parts del raïm de casa nostra va destinat al cava, per tant, ni l’administració catalana, ni l’Incavi ens mostrem passius. Al contrari, generem eines que entenem que són necessàries per acompanyar-los, i no només això. Hem posat en marxa una mesura que és transformadora, que és el most concentrat rectificat. Amb aquesta mesura aconseguim dues coses, d’una banda retirem una part d’excedent de raïm que ens sobra i de l’altra ajudem a valoritzar un producte en un moment en què la sostenibilitat està a l’ordre del dia. Evitem que haguem d’anar a buscar el sucre a l’altre cap de món i podem aprofitar un producte que és 100% vínic. Així tanquem el cercle a nivell de bioeconomia. Entenem que és una mesura molt interessant, perquè ara mateix hi ha molt pocs escumosos al món que puguin sortir amb aquest segell de most concentrat rectificat de la pròpia finca.
Quina valoració en fa d’aquests cent dies al capdavant de l’Incavi?
Havia treballat amb la Llei de la vitivinicultura al Parlament i m’he anat format amb temes de vi, però arribar aquí a l’Institut és un gran repte perquè és l’únic institut que està associat a un camp productiu, com és el de la vinya i el vi, i ens demostra que en aquest país és un sector estratègic. Aquests dies ens hem dedicat a mirar què hi ha al món i hem vist que estem a l’alçada dels vins de Xile o d’Austràlia o dels dos instituts francesos. A França els tenen separats en dos, un institut que certifica el producte i un altre que fa recerca. Nosaltres tenim la sort que en Jaume Siurana, l’any 1980, ja va pensar que a Catalunya li feia falta un organisme com aquest. I és molt necessari que la gent el conegui, que reconegui la feina que s’hi fa i l’hem de reforçar.
Aquesta és la primera tasca que s’ha autoimposat?
Sí. Hem volgut començar pel principi. Tenim un institut que és únic al món. És singular perquè té moltes competències agrupades. Certifica els productes, pero no només. És viticultura, ampel·lografia, promoció. Que totes aquestes àrees vagin juntes en un institució ens dona molta força, però ens trobem que, després de 41 anys d’història, necessitem posar al dia aquesta eina. El sector de la vinya i el vi ha canviat molt, ho estem veient i necessitem tenir un institut absolutament musculat per ajudar al sector i ser el màxim d’útils en tots aquests nous reptes que ens esperen. I també perquè és el que ens demanava Vins Vinents, el projecte que va reunir més de cent persones del sector de diversos àmbits per analitzar com ha de ser el vi català els propers deu anys.
En quins altres àmbits vol incidir?
El plantejament que ens fem a curt termini, és mirar de fer més recerca i més coordinada per mirar de donar resposta a aquest reptes d’emergència climàtica, però també com som capaços de ser més competitius amb els nostres vins al món. Una segona part a mig termini és com abordem la promoció, perquè si no t’expliques, no existeixes. I, després, una tercera part a llarg termini, com singularitzar més les nostres produccions. A més, ja hem començat a desplegar la Llei Vitivinícola catalana. Estem preparant el reglament amb representants dels sectors per enfortir-lo i projectar-lo al futur. Entre d’altres, volem crear la figura del viticultor-elaborador, per empoderar el pagès i fixar els joves al territori.
Una de les queixes de l’entorn rural és que les decisions es prenen des de les ciutats i a l’hora d’aplicar-les al territori, no encaixen. Vostè és de poble i ara té capacitat de decisió. Com ho veu això?
Això és així, però ja s’estan fent moltes passes i una d’elles, per apropar aquests dos mons que es necessiten, és l’Agenda Rural de Catalunya. Ja fa uns anys que la consellera Serret la va posar en marxa i ara la consellera Jordà la vol culminar. Aquesta eina ens ha d’ajudar a analitzar quines són les necessitats que té l’àmbit rural des de l’àmbit rural. I quan ens podem a mirar-les, resulta que les primeres no són la viabilitat de cap sector en concret sinó que passen per cobrir aquelles necessitats més primàries: comunicació, mobilitat, escoles, serveis assistencials. Necessitem una igualtat d’oportunitats quan ens comparem amb els àmbits urbans. I això no hi és. Jo m’he d’acostar moltíssim a la finestra, quan treballo des de casa, perquè sinó no tinc cobertura. I com aquest exemple, n’hi ha molts. Que no tenim caixer automàtic perquè ens l’han tret, o que tanquen l’escola perquè no hi ha prou alumnes. L’àmbit rural vol viure i vol sobreviure.
Vostè és la primera dona en quaranta anys al capdavant de l’Incavi. El món del vi és un món d’homes, encara?
Absolutament. Les dones hi són i tenen ganes de ser-hi i una prova d’això són els moviments que han anat sortint com el Cava Woman o Mujeres del Vino, que reivindiquen una altra manera de fer. Un lideratge femení que és molt més obert, més empàtic, molt més dialogant. Jo em sento molt honorada de poder representar el sector de la vinya i el vi al nostre país i això no hauria de ser una excepció. I veig que cada vegada hi ha més dones vinculades a aquest sector. Hi som, però no som prou visibles i no som als espais on es prenen les decisions que ens acaben repercutint. És imprescindible que les dones entrem massivament a la política. I no només la política institucional, sinó als consells reguladors de les denominacions d’origen, als consells rectors de les cooperatives, als nuclis dels sindicats agraris, etc.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
