Família Torres ha recuperat una varietat salvatge de raïm i l’ha començat a vinificar. No té nom encara però entra a formar part de l’esperança vinícola per fer front a climes extrems que han de venir. Un raïm que ha anat evolucionat des de la prehistòria sense la intervenció de les persones i que ara s’ha plantat per comprovar el seu potencial, que sembla que és molt. De moment es diu varietat 54 i és una de les que s’han presentat aquest dilluns a la fira professional de vi que es fa a Barcelona, la BWW.
La història de la recuperació de varietats de raïm per part de família Torres, l’hem de buscar als anys 80. Alguns raïms s’havien convertit en hegemònics i es va començar la recerca per recuperar el patrimoni vitivinícola català. Al començament era un projecte filantròpic i al llarg dels anys ha pres molta volada. Ara s’ha convertit en un dels més importants del celler per encara el futur. I és que han comprovat que moltes d’aquestes varietats resisteixen millor les temperatures altes, el que fa pensar que s’adaptaran bé a nous escenari provocats pel canvi climàtic.
Tot va començar amb anuncis als diaris. Es demanava a tot aquell que tingués un cep que no sapigués de quina varietat era o que fos curiosa o estranya que es posés en contacte amb Torres per poder-la identificar. Un equip del celler es desplaçava per comprovar-ne les característiques i si calia es feien anàlisis d’ADN per assegurar que no fos una varietat ja coneguda. En el moment en que, efectivament, ja no hi havia dubte que es tractava d’una varietat desconeguda s’iniciava un procés llarg, que en alguns casos ha arribat als 15 anys, per comprovar que la planta estigués neta de malalties, per replicar-la, per buscar el millor lloc on plantar-la, per vinificar-la, i en el cas que fos interessant, també des d’un punt de vista organolèptic, s’iniciava el periple administratiu fins a aconseguir que fos autoritzada per poder-la comercialitzar.
Amb tot se n’han recuperat més de 50 i algunes d’elles ja les podem trobar al mercat. Noms que encara ens resulten estranys però que val la pena recordar perquè d’aquí a poc podrien formar part del panorama vinícola més proper. El garró i la querol ja les trobem en cupatge al vi Gran Muralles de la DO Conca de Barberà. I la forcada en un vi que porta el mateix nom, també es comercialitza sota l’emprada de la DO Penedès.
A més de la varietat 54, s’ha presentat també la varietat 40 que segons el sommelier Sergi Castro “caldrà parar-hi molta atenció perquè més enllà de les seves característiques és una varietat amb un perfil aromàtic increïblement complex”. Finalment també s’han presentat la cua negra, una nova anyada de la pirene,i també una vinificació de la moneu. En aquesta ocasió elaborat sense sulfits i de mínima intervenció.
Mireia Torres, lamentava que havent-hi tanta diversitat, la producció es concentri en molt poques varietats. Apuntava que al món hi ha més de 10.000 tipus de raïm diferents encara que només 1.500 es continuen mantenint a la vinya i únicament 16 d’aquestes representen el 50% de les vinyes que estan en producció. Per que fa a l’estat el Registre de varietats comercials en recull 235 de les quals se’n conreen 155, encara que amb només 10 varietats es cobreix el 78% de la superfície vitivinícola plantada.
Amb la recuperació d’aquests raims ancestrals s’aconsegueix augmentar la diversitat, crear nous gustos i alhora tenir unes plantes molt més a adaptades al medi i també al canvi climàtic.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
