La ciència demostra allò que alguns pensaven i que d’altres negaven: les plantes que creixen prop de les vinyes afecten el vi que després se’n fa. Un estudi de l’Incavi i cinc cellers catalans, amb la coordinadoció d’Innovi, ha analitzat la biodiversitat de cinc finques repartides arreu del territori i ho ha comparat amb el vi que se’n fa. I tant una màquina —el cromatògraf—, com el panel oficial de tast de l’Incavi —tastadors entrenats— han comprovat que els components dels botànics identificats a l’entorn de la vinya apareixen també en el vi. Això vol dir, a grans trets, que si a prop de la vinya hi ha farigola, per exemple, aquella aroma apareixerà al vi que se’n farà.
Els cellers que han participat en aquest projecte d'”innovació col·laborativa —en paraules del director del clúster Innovi, Eloi Montcada— són Can Feixes, Lagravera, LaFou, Perelada Chivite i Vinyes Domènech. Aquest últim, productor de Mercat Arrels, n’ ha estat l’impulsoperquè des de fa anys treballa intensament per a la preservació de la biodiversitat als seus camps.
L’estudi, que és pioner pel que fa al sistema i a l’objecte d’anàlisi, es basa en un que es va fer a Austràlia, que va intentar esberinar de quina manera la presència d’eucaliptus podia afectar el vi. També ha pres de referència altres treballs fets a Califòrnia, que van constatar que dels ceps que havien estat prop dels incendis de fa tres anys havien n’havien sortit vins amb aromes de fum.
La recerca s’ha portat a terme amb vins de les collites del 2020 i, sobretot, del 2021. Havien de ser vins de la mateixa parcel·la, que en l’elaboració s’intervinguessin poc i que no haguessin passat per bota. S’ha analitzat també si la presència de sulfurós —els famosos sulfits— afecta la percepció d’aquestes aromes de botànics, si bé no hi ha resultats concloents.
Amb els resultats de l’estudi a la mà, tots els cellers coincideixen en la necessitat d’ampliar aquesta recerca, que es faci amb mostres més grans i amb més paràmetres per afinar encara més les conclusions.
Per a Ramon Roqueta, del celler Lafou (DO Terra Alta), “aquest estudi és determinant i condicionarà totalment la manera com ens aproximem i com observem l’entorn”. Delfí Sanahuja, de Perelada Chivite, a l’Empordà, creu que ja ha arribat el moment de deixar de dir “males herbes”: “Ens haurem de replantejar allò que, quan tenim visites a la vinya, ens fa cosa que hi hagi herbes, ara sabem que aquestes herbes són importants”.
Des de Lagravera (DO Costers del Segre), Pilar Salillas explicava que ells havien treballat la biodiversitat a la vinya per nodrir els sòls, però en cap cas per influir en el vi i “aquest estudi ens fa replantejar moltes coses”. Sobre els sòls, precisament, parlava Joan Huguet, de Can Feixes (DO Penedès), que creu que “s’ha fet evident la importància de treballar la terra amb tècniques regeneratives. No llaurar és bàsic, només així tindrem sòls vius i una biodiversitat rica que afavorirà els nostres vins”.
Joan Ignasi Domènech, de Vinyes Domènech (DO Montsant), creu que tenint cura de la plantes que creixin prop de la vinya “farem vins més autèntics que expressin el territori i el paisatge d’on han sortit”.
La directora de l’Incavi, Alba Balcells, és del mateix parer i creu que potenciant l’entorn els vins de Catalunya aconseguiran ser “més singulars, perquè són aquells que només es poden fer aquí”
Per tant, si tasteu un vi que fa olor de farigola, d’espígol, de fonoll marí o de boix, segurament deu ser perquè a les vinyes on va néixer n’hi ha.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
