Pol Dunyó-Ruhí (Vilassar de Dalt, 1989) és pagès a la finca del Turó d’en Rompons a Òrrius, al Maresme. Allà fa horta ecològica amb les seves dues eugues, la Cati i la Xula. Defensa el treball de la terra amb animals i reivindica la modernitat d’una pràctica que, malgrat tot, és ancestral. Recorda que a la major part del món conrear amb aquest tipus de tracció natural és el més habitual, tot i que a Europa i a Amèrica del Nord estiguem més acostumats a veure tractors. Així i tot, ell pensa que poden ser complementaris i no creu que fer servir un cavall exclogui utilitzar una màquina. Ha fet classes a l’Escola Agrària de Manresa i al Master d’Agroecologia de la Universitat de Barcelona per posar al dia, a nivell teòric i pràctic, el treball amb cavalls. I, a més, també és un dels pagesos que ofereixen les seves verdures a Mercat Arrels.
Quan va començar a treballar la terra amb eugues?
Jo fa uns sis anys que vaig tenir el primer cavall i des d’en fa cinc que hi treballo.
Això li ve de tradició familiar?
No, no. De fet jo vaig decidir fer-me pagès fa cosa de 10 anys. Vinc de família de productors de planta ornamental, però la disciplina de treball d’una cosa i de l’altra no s’assembla gens. Jo faig horta ecològica i faig un treball directe amb la natura.
Això dels cavalls al camp sembla d’una altra època.
Quan ho explico sembla nou, i és una mica ridícul que sembli diferent una cosa que s’ha fet durant milers d’anys (riu). Ara bé, molta gent es pensa que això és un anacronisme, un retrocés, perquè la gent s’imagina que treballes amb una animal raquític i unes eines antigues. I no, no és això de cap manera. Jo crec que és le futur. No vivim dins d’una cova i amb una espelma. La modernitat és exactament la mateixa, que la gent no es confongui. .
Perquè es va abandonar l’ús d’animals per fer feines del camp?
Això és només a Amèrica del Nord i a Europa, a la major part del món la força que s’utilitza al camp és de tracció animal. I aquí jo crec que es va abandonar per un tema de tendència, de moda. Però els cavalls, mules o bous són un recurs súper interessant que permet treballar molt millor en alguns casos. Per mi poden ser complementaris. No crec que s’hagi de generar el debat de cavalls versus tractors. Jo treballo el 100% amb cavall, però la Cati, una de les eugues de casa, es va fer mal i em van deixar un tractor per fer algunes feines. Ara bé, jo he optat per treballar amb cavalls perquè m’agrada molt i perquè per a mi és millor.
Té més beneficis per a la terra, un cavall que un tractor?
Quan llaures pots treballar a nivell superficial. No baixem mai més de 15 centímetres. Això vol dir que respectem molt més la capa viva del sol que si ho fas amb un tractor. També va bé perquè no compactes la terra, perquè els cavalls o les mules passen per sobre de forma irregular i amb menys pes. Això propicia la capacitat d’absorció d’aigua, per exemple. I l’altre gran benefici per la terra és que t’obliga a treballar en condicions òptimes. Això per a algú pot ser un problema, perquè tu, amb un tractor, pots fer la feina quan sigui i no quan toca. Però, per fer segons quines feines, cal que la terra tingui una humitat determinada.
Els cavalls bàsicament s’utilitzen per llaurar?
Els cavalls, a més de llaurar, els utilitzem per carregar o per anar al bosc i que desbrossin. Però és que a més et proporcionen el fems. Molta pagesos en producció ecològica fan servir poc fems perquè no en tenen. Nosaltres en tenim i això és un avantatge.
“Molta gent es pensa que això és un anacronisme, un retrocés, perquè la gent s’imagina que treballes amb una animal raquític i unes eines antigues. I no, no és això de cap manera. Jo crec que és el futur”
A més dels aspectes estrictament pràctics també hi ha una part filosòfica que us ha empès a retornar a aquesta pràctica?
Jo diria que hi ha una part ideològica. Els cavalls, per a un petit productor ecològic, són una oportunitat enorme per no dependre del mercat. Produeixes la teva pròpia energia i les eines les pots fabricar tu. No fas servir combustibles fòssils i no contamines ni fas soroll. Però per a mi també és important que estem treballant amb un animal. I això implica una relació, una empatia, un saber exigir i respectar. Ara que tot és produir més i més ràpid, aquí estem apostant per una relació amb tot el que implica. Per alguns pot semblar un retrocés, però per a mi és un avenç. La velocitat en que vivim no és productiva, no és viable emocionalment.
Com és la relació amb el cavall?
És molt sorprenent. Els que no hem viscut amb animals anem amb la lògica de l’humà dominant. Per en aquesta relació has de conèixer l’altre. I són animals grossos, però vas aprenent a relacionar-te amb ell. Els cavall de tir són animals que si els tractes bé i els demanes el que et poden donar, ells responen a la perfecció. Aquests cavalls no els ensenyem a cops,. Se’ls ensenya amb pessigolles, petites pressions, i quan aconsegueixen establir aquest diàleg i sempre amb respecte, els animals responen perfectament. És que fins i tot volen venir a treballar.
Però no pateixen aquests cavalls quan els feu treballar?
A vegades tenim problemes amb això, perquè hi ha qui ens acusa d’explotar animals. Aquest és un debat molt llarg. Però la majoria dels atacs que rebem són poc fonamentats. Per a mi és imprescindible que aquests animals visquin en bones condicions. Perquè estar amb ells implica estimar-los i cuidar-los. Han de menjar correctament, han d’estar ben atesos. Les meves dues eugues viuen en una cort on les tenim controlades. Sabem el que mengen, en recollim el fems i surten a pasturar i a prendre el sol. De fet treballen una mitjana de quatre hores setmanals.
Hi ha un cert retorn a recuperar la pràctica de treballar amb cavalls?
Sí, jo crec que també aquí hi ha un punt econòmic. És molt més barat tenir un cavall. Tres animals, els seus guarniments i eines, carros, eines de llaurat… Amb tot ens hem gastat 12.000 euros. Amb això no tens ni un tractor. Però és clar, requereix un aprenentatge i una dedicació. És un ofici en si mateix. També hi ha un punt pràctic. A algunes vinyes, per exemple al Priorat, sembrades en costers, si no fas servir herbicides, el cavall és imprescindible, perquè allà no hi poden entrar tractors. I també hi ha un punt que no té a veure amb la practicitat. Molta gent vol viure d’una altra manera i vol relacionar-se d’una altra manera amb el seu entorn. Viure en una època en que tot sembla devastador, en què els pronòstics de futur són pèssims, en què la terra s’ha destrossat, si això t’ofereix la possibilitat de fer un canvi i de relacionar-te d’una altra manera amb el teu entorn, s’ha d’aprofitar.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
