Ponents nacionals i internacionals s’han trobat al Castell de Falset en el tercer simposi organitzat per l’Associació de Viticultura Regenerativa, que portava per títol La microbiologia dels sòls: clau per a una viticultura resilient. El sòl ha estat, fins ara, el gran oblidat. Durant anys, l’agricultura l’ha tractat com un element inert que bàsicament subjectava les plantes. Una experta de referència mundial en l’estudi del sòl, com ho és Elaine Ingham, microbiòloga i fundadora de Soil Food Web School, recordava a Falset que fins a dotze professors seus li van desaconsellar que aprofundís en aquest camp d’estudi. “Els microorganismes del sòl no tenen cap funció i no afecten gens en el desenvolupament de les plantes” li deien. No els va fer cas i, després de tota una vida dedicada a la recerca, ha arribat a la conclusió que no només els fongs i els bacteris fan una funció important, sinó que, a més, poden ser determinants per garantir la vida de les plantes.
En aquests sentit, assegura que tots els sòls haurien de tenir com a mínim, un 3% de matèria orgànica i que “si els microorganismes fan la feina, tu ja no caldrà que la facis”. Hi coincideix totalment Jeff Lowenfels, autor del guardonat Teaming with microbes: the organic guide to the soil food web, que, a més, és deixeble d’Ingham, quan diu “les que manen són les plantes, no qui les cultiva”. I explica que, sense químics, elles seran les que faran la feina. El secret, relatava Lowenfels, es troba en els exsudats que produeixen les arrels i que són els responsables d’atraure els fongs que proporcionaran els nutrients que la planta necessita. I sentenciava que, “sense químics, elles [les plantes] faran la seva feina”.
La idea de regenerar els sòls sense vida va ser la que va centrar tot el simposi i també la intervenció de Lydia i Claude Bourguignon, microbiòlegs i fundadors del laboratori d’anàlisis microbiològiques de sòls LAMS. En la seva ponència, ella explicava que ja fa 35 anys que alerten de la compactació dels sòls i del perill que suposa. D’una banda, perquè són terrenys que no poden absorbir aigua, que no permeten que es reompli la capa freàtica (la més propera a la superfície) i que afavoreixen l’erosió i, d’una altra, perquè l’ús de fertilitzants i altres productes fitosanitaris ha suposat la lixiviació dels sòls (la pèrdua de nutrients i de matèria orgànica). En conseqüència, moltes de les pràctiques agrícoles dels últims seixanta anys han provocat que la majoria dels sòls no siguin vius. La seva especialitat és la vinya i, en aquest sentit, Claude Bourguignon, assegurava amb rotundita que “ens enganyen quan ens diuen que les aromes del vi venen de l’atmosfera. Les aromes del vi venen del sòl”.
En la seva intervenció, la doctora Rosa Vercher, experta en ecologia de plagues i control biològic i referent en la investigació per a la gestió sostenible de plagues, va assegurar que les plantes més equilibrades són les que resisteixen més bé les plagues. I aquest equilibri s’aconsegueix quan la vida al sòl on estan plantades també és equilibrada, quan els fongs i paràsits fan la funció que els correspon, tal com passa als boscos, “que, tret de casos extrems, no pateixen plagues”.
Precisament, aquesta és una de les pretensions de la viticultura regenerativa, la d’imitar la natura, tal com explicava el president de l’associació de Viticultura Renegerativa, Miquel Torres. I afegia que, a més de crear vinyes més resistents a les malalties i més resilients a l’hora de refer-se, les pràctiques d’aquest tipus de viticultura també han de servir per fer fer front a l’emergència climàtica.
Jordi Puig, doctor en Ciències ambientals especialitzat en canvi climàtic, va ser l’encarregat d’explicar com podria ser la Catalunya de 2050 si es manté la tendència actual. I entre d’altres, va detallar que el clima mediterrani semiàrid penetrarà a l’interior del país i, per exemple el Penedès passarà a ser una zona de viticultura de regadiu.
Per evitar extrems com aquest, Nicole Masters, agroecòloga, directora d’Integrity Soils, proposava canviar de paradigma. “Treballar un sòl de manera regenerativa permet eliminar herbicides que s’han fet servir durant molt anys i tornar a donar-los vida i teniu sòls vius. I es tracta de no pensar què has de matar, sinó pensar què puc fer servir per alimentar i fer que la planta sigui més forta. I això és un canvi de paradigma”. També hi feia referència la conductora de l’acte i col·laboradora d’Arrels, Ruth Troyano, que assegurava que la viticultura regenerativa va més enllà d’una pràctica agrícola i és més aviat una mentalitat.
El simposi el va tancar Francesc Font, vicepresident de l’Associació de Viticultura Regenerativa, que es va mostrar optimista perquè l’entitat ja té gairebé 90 socis de Catalunya, Portugal, França, Espanya i Xile, alhora destacava l’aspecte col·laboratiu de l’entitat amb un transvasament de coneixement constant entre els membres.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
