El municipi de Solivella (Conca de Barberà) ha engegtat el projete Rural/Som Xipella, que vol salvar i reivindicar el xipella, una variant dialectal del català present en aquest poble, i ,a més, vincular-lo al paper de les dones rurals solivellenques. “Una història, la d’aquestes dones, que al final s’assembla molt a la de les dones rurals d’arreu”, explica a Arrels Sílvia Iturria, regidora de cultura de Solivella i impulsora d’aquest projecte.
El xipella és una variant dialectal pròpia de la zona que va des de l’Alt Urgell fins a la Conca de Barberà i que és fruit de la transició entre el català oriental i l’occidental. Però ara ja són molt pocs els que el parlen, sobre tot gent gran i especialment a Solivella, on encara és viva. Aquesta parla ha pres molt de protagonisme darrerament a partir d’una intervencio artísitica que es va fer en una paret del poble ara fa un any i que, a poc a poc, ha anat cobrint altres espais fins a convertir-se en un referent per altres municipis que han decidit que el replicaran.
Per reivindicar el paper de les dones rurals és va instal·lar un mural efímer de grans dimensions amb retrats de dones del poble. El van fer Oriol Segon i Sílvia Iturria. D’aquesta manera, volien visibilitzar el paper d’aquestes dones que, en la majoria dels casos, ha quedat relegat a l’àmbit de la casa i a tenir cura del marit i fins i tot dels progenitors, però mai no s’ha tingut en compte la feina que han fet al camp. “Fins i tot elles mateixes et diuen que anaven al camp a ‘ajudar’, com si la feina que feien no tingués cap valor”, relata Sílvia Iturria.
Quasi en el mateix moment, i també des de l’Ajuntament, és van fer unes llibretes i unes bosses en les que es recollien frases en xipella. Un dels trets característics principals d’aquesta parla és que les es àtones a final de paraula es pronuncien i. “Es tractava d’enfortir la comunitat. I pensem que a través de l’art i la cultura es poden trobar solucions a problemes reals”, explica la regidora de Cultura.
En la part lingúïstica del projecte, ha estat fonamental el paper de Pere Navarro, doctor en Filologia catalana i professor de Dialectologia i Gramàtica Històrica de la Universitat Rovira i Virgili. Per a Navarro, “el model lingüístic imposat per l’escola i els mitjans de comunicació, així com el progressiu avanç del prototip de vida urbana sobre el prototip de vida rural, estan acelerant el procés de substitució de formes lingüístiques patrimonials amb la consegüent irreversibilitat que això comporta”.
I a partir de les dues temàtiques, de la llengua i les dones rurals, el projecte s’ha anat fent gran i ha aconseguit i una subvenció de la Diputació de Tarragona. D’aquesta manera, aquestes dones de Solivella protagonitzen un documental que realitzen Sílvia Iturria, en aquest cas en la seva faceta de professora de l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona, i Anna Fonoll, del Departament d’Estudis de Comunicació de la URV. En aquest treball, aquestes dones jubilades expliquen com era la seva feina al camp i ho fan en xipella. En paral·lel s’ha fet una recerca per recollir paraules en desús, i aquestes mateixes dones les estan cosint per mostrar-ho en una exposició que es farà en breu.
Per reivindicar el patrimoni immaterial d’aquesta llengua, una filòloga del poble, Míriam Rosich ha fet una classes de xipella a quatre dels municipis en que aquesta parla és encara viva: Pira, Barberà, Rocafort i Solivella. Una iniciativa pels més petits que s’ha combinat amb uns tallers de plàstica. “Volíem que fos un projecte participatiu i estem aconseguint que molta gent s’hi sumi”, assegura Iturria.
La volada d’aquest projecte es va fer encara més gran quan va ser un dels sis escollits, entre més de vuitanta, per formar part del Rural Experimenta, que organitza el Ministeri de Cultura amb col·laboració amb Medialab Prado. Aquestes sis iniciatives d’arreu de l’Estat van poder intercanviar experiències durant una setmana i alhora van rebre formació i assessorament per part de diversos experts en projectes culturals.
Per la regidora de cultura “la gràcia és que aquest projecte pot implicar tothom, posa en valor el paper de les dones rurals —quasi sempre invisibilitzat— i, a mé,s reivindica aquesta variant lingúïstica i la posa al lloc que li pertoca, perquè els seus parlant se’n sentin orgullosos. Però a més és un projecte que es pot replicar arreu. A tots els pobles hi ha paraules que ja no es fan servir perquè formen part d’activitats que han desaparegut o perquè fan referència a estris que simplement ja no es fan servir. Em consta que a algun altre municipi també ho faran”.
La Festa Major, el punt àlgid del projecte
El projecte Rurals/Som Xipella culminarà per la Mare de Déu d’Agost, la festa major de Solivella. “És el moment que hi ha més gent al poble i creiem que és important per nosaltres i també per aquestes dones que el projecte es conegui arreu”, diu Itúrria.
Així, en aquest poble de només 500 habitants. per festa major s’estrenarà el documental i l’exposició de les teles cosides amb les frases i paraules en xipella o que han caigut en l’oblit. Serà el moment de veure la feina feta durant aquest any per preservar aquest patrimoni immaterial que és la parla. Al documental, algunes de les dones expliquen que “quan venia la gent de Barcelona tenien un parlar més fi”. Per a la responsable del documental i regidora de Cultura “és important que la gent que parla xipella se’n senti orgullosa. Durant molt de temps s’ha menystingut i l’hem de reivindicar”.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
