El moviment Slow Food promou un aliment de qualitat que sigui bo, net i just. El bé, parla del dret al plaer, que gratifiqui tots els nostres sentits. Net, significa que els aliments no tinguin un impacte negatiu en el medi ambient. I just, perquè exclou l’explotació humana i animal en tots els segments de subministrament. I a més a més ha de ser per a tothom, perquè sinó, diuen, no podrà ser ni bo, ni net, ni just. Amb aquesta premisa va néixer Slow Wine Coalition, un moviment internacional que partint dels preceptes de Slow Food vol posar en valor la feina de pagesos viticultors.
La presidenta de Slow Food Itàlia, Barbara Nappini, va ser una de les convidades internacionals del Fixing the Wine que es va fer a Palo Alto de Barcelona el passat 27 d’octubre. En el marc d’aquesta jornada organitada per Incavi i Arrels, va explicar aquest projecte. Va recordar que en un escenari de reptes climàtics que interpel·len tothom, el paper de la petita pagesia compromesa amb el respecte a la terra serà cabdal. Aquí teniu un extracte de la seva intervenció:
“Fins ara s’han seguit dues vies: d’una banda, la viticultura industrial, intensiva, que ha demostrat la seva força muscular amb pràctiques mecanitzades efectives i aportacions externes rellevants que han garantit rendiments alt, però alhora ha tingut efectes estressants sobre hàbitats i ecosistemes que veurem a mig i llarg termini. D’altra banda, hi ha el món dels viticultors que visiten cada dia les seves vinyes, que han sabut implementar pràctiques agroecològiques amb la mateixa mesura que han vetllat per la qualitat del producte sempre des d’una perspectiva de vincle i respecte a la terra i al territori. En aquest context, esperem cada cop més produccions de qualitat i cada cop més viticultors: ens agradaria passar de l’agricultura de masses a una massa de pagesos!
La tendència descrita anteriorment es tradueix llavors en xifres: el 56% de les empreses que apareixen a la guia Slow Wine 2023, que es va presentar dia 8 d’octubre a Milà, tenen certificades ecològica o biodinàmica, sovint tenen altres cultius a més de la vinya i de vegades crien animals. Aquestes dades ens permeten veure com l’agricultura, la viticultura, la producció d’aliments, amb un alta aportació de creativitat, resiliència, i baixos inputs externs (recursos hídrics, energia, productes químics), és el model més adequat per afrontar els reptes actuals des d’un perspectiva global: aquests són aquells sistemes alimentaris locals que Slow Food ha recolzat i narrat durant dècades”.
(..)“I la Slow Wine Coalition és gastronomia política: una xarxa mundial d’enòlegs, restauradors, entusiastes, bloggers, periodistes, etc. units en un viatge pel vi bo, net i just, per a tothom. Una xarxa que inverteix en el vi per crear un model agrícola productiu i de distribució que potenciï i protegeixi la biodiversitat, que permeti sobreviure a les comunitats, que salvaguardi el paisatge, que integri el plaer de tastar amb la protecció del futur. Una xarxa capaç d’imaginar un sistema vitivinícola i alimentari que garanteixi el futur en comptes d’invalidar-lo. Una xarxa que fa un treball col·lectiu, en connexió, perquè un treball individual de sostenibilitat és un bon treball, però un treball d’aquest tipus comunitari és polític. Fins i tot trobar-nos avui aquí amb motiu de la primera edició del Fixing the Wine és polític.
“És per això que us porto tres experiències que formen part de la SWCoalition, caracteritzades per dues circumstàncies: la feminitat i el protagonisme dels joves. Crec que la qüestió femenina és important en aquests temps perquè hem de mirar diferents models de relació si volem sortir de la lògica de l’antagonisme i passar a les relacions basades en l’escolta, l’empatia, la comprensió, en la comunicació, etc. No és casualitat que fem servir l’expressió “Mare Terra”: la terra és femenina i expressa un vincle indissoluble amb els aliments mentre es nodreix. Els joves, de la seva banda, són els més sensibles al tema de la crisi climàtica: tenen una visió intrínseca de futur i són els millors intèrprets de la innovació sostenible que integra els coneixements tradicionals sense retòrica nostàlgica.”
“La primera, doncs, és la història de l’empresa “I mandorli”, un celler prop del mar, als turons toscans de Suvereto, una zona despoblada i bonica on Maddalena, des del 2010, es dedica a temps complet a la recuperació de terres abandonades plenes d’arbustos i les canvia per vinya ecològica i biodinàmica. Per a ella, agricultura significa tenir cura, assumir responsabilitats, perquè, com ella mateixa diu, “la terra no és nostra, sinó de tots”. La segona experiència és la d’Eirini, una jove que es va traslladar a l’illa de Patmos, a Grècia, on la viticultura és una pràctica mil·lenària i on actualment el 80% dels cellers tenen menys de vint anys, i per tant, hi ha una renovació important. El renaixement de la seva vinya a Patmos es basa en els principis de l’agroecologia. Eirini té un hort, fa oli, cria alguns animals i practica la venda directa i l’hostaleria. Conrea varietats de raïm tradicionals (assyrtiko i mavrothiriko). Tracta la sequera i la calor tòrrida estival, basant-se en bones pràctiques agroecològiques i permaculturals (adobs verds, mulching, sense conreu profund). Acull visites d’escolars i altres viticultors a qui explicar la seva història de transformació proactiva que aposta per arreglar el futur. La darrera història és xilena. La protagonista és Carolina Alvarado, una de les impulsores de la cooperativa Marga Marga, en la que s’elaboren vins naturals sense tenir electricitat. Considera la seva activitat agrícola una forma d’agregació social, una experiència de resiliència que aglutina molts petits productors, que organitza “tastos socials” cada dissabte per difondre el coneixement sobre el vi natural i la sensorialitat. Per a ella, formar part de la Slow Wine Coalition és això: accions locals des d’una perspectiva global, potenciant, en el seu cas, produccions vitivinícoles que són en si mateixes, segons ella, “declaracions polítiques”.”
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
