L’Estartit és una de les zones del litoral català més indicades per a la reproducció de sèpies i calamars. Aquests cefalòpodes necessiten una costa amb molta platja i molta sorra i, en aquest sentit, la badia de Pals és perfecta. El problema, però, és que l’activitat pesquera de la zona s’ha convertit en una amenaça per aquestes espècies, ja que, tant sèpies com calamars enganxen els ous a les xarxes i, quan es recullen, es poden malmetre.
En aquest context neix el Projecte Sèpia, impulsat pel biòleg Boris Weitzmann juntament amb una nova generació de joves pescadors: Climent Oliveira, Joan Massagué i Isaac Moya. S’han proposat millorar les condicions de reproducció dels cefalòpodes i repoblar les aigües de l’Empordà amb aquestes espècies. Per fer-ho, han recuperat un sistema tradicional, que consisteix en posar branques de llentiscle sota l’aigua i crear un ecosistema natural per combatre la mortalitat dels ous. És una tècnica que s’aplicar arreu del món, només cal adapatar-la als arbres o arbustos de cada lloc que proveeixen les branques: a l’Àfrica ho fan amb palmeres; a Galícia, amb eucaliptus; al Garraf, amb pi…
La iniciativa, a banda de contribuir a la supervivència d’aquestes espècies, també pretén ser un suport per al sector pesquer. La gran davallada d’exemplars de sèpia a la zona, provoca que no es pugui viure d’aquesta pesca i això té repercussions econòmiques, socials i mediambientals. Per això, Projecte Sèpia també treballa amb els pescadors artesanals per conservar una pesca tradicional i fomentar les pràctiques sostenibles.
En parla aquest reportatge de La Mira.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
