L’anomenada pesca fantasma, les xarxes i arts de pesca abandonades o perdudes al mar, té un impacte molt fort en fins a 90 espècies del litoral català. Així ho demostra l’anàlisi que ha fet el departament d’Acció Climàtica a través del Grup de Recerca MerdRecover (Universitat de Barcelona, IRBio), que s’ha basat amb l’experiència de les més de 100 xarxes extretes del fons del mar els darrers 12 anys.
L’informe destaca l’impacte sobre espècies d’elevat interès ecològic i comercial com, per exemple, la llagosta, l’esclop, el nero, el déntol, l’escórpora, la sípia, el corall vermell i les gorgònies vermella i blanca. Així mateix, s’han trobat 50 espècies que han utilitzat l’art com a substrat per créixer-hi a sobre.
De les 90 espècies més afectades, 55 queden atrapades per la pesca fantasma i 35 es veuen afectades per l’erosió dels bentos (organismes que habiten al fons marí). I sembla que les condicions meteorològiques són la principal causa de la pèrdua d’arts, seguit de les males praxis lligades a l’incompliment normatiu de la pesca il·legal.
Es calcula que cada any arriben a la Mediterrània prop de 3.000 tones de residus, un 10% de les quals són arts de pesca perduts o abandonats als fons marins. L’efecte que causen aquests estris de pesca és una amenaça addicional per a la biodiversitat marina, avui dia greument amenaçada per les espècies invasores, la sobrefreqüentació o el canvi climàtic, entre altres.
A Catalunya, les primeres retirades d’arts de pesca perduts sota assessorament científic es van es van realitzar l’any 2009 al Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter. Fins el 2016, les extraccions es van fer en aquella zona fruit de la col·laboració del Parc i el Grup de Recerca MedRecover (Universitat de Barcelona, IRBio). Arran d’aquelles primeres experiències i amb l’impuls de la Direcció General de Polítiques Marítimes i Pesca Sostenible, l’any 2017 el projecte Evitem la pesca fantasma va ampliar l’àmbit d’actuació a tot el litoral de Catalunya.
En aquell moment, els objectius principals del projecte van ser sensibilitzar tots els sectors sobre la problemàtica i, alhora, estandarditzar un protocol d’actuació de retirada d’arts de pesca perduts que permetés minimitzar l’impacte d’aquestes actuacions sobre els hàbitats i centralitzar la informació que es generés durant les actuacions per poder avaluar l’impacte sobre els ecosistemes marins litorals.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
