Pocs dies després que les imatges de les protestes agràries en diversos països europeus hagin fet arribar al nostre país l’abast del malestar d’una part molt majoritària de la pagesia de la Unió Europea, aquest dimarts 6 de febrer a Catalunya hi ha convocades una desena de concentracions arreu del país, coincidint amb les que es convocaran simultàniament a la resta de l’Estat i a les quals, en segons quins territoris, també hi són convocats el sector pesquer i del transport. L’objectiu principal és el de protestar contra els costos de producció desmesurats, la resposta ineficient davant dels greus efectes de la sequera i l’excés de burocràcia que denuncien unànimement els professionals del sector. A aquestes queixes se n’hi afegeixen d’altres, com la dels abusos que es produeixen contra els pagesos la cadena alimentària, els plans estratègics de la Política Agrària Comuna (PAC) que no s’adiuen amb la realitat mediterrània, la manca d’estratègia contra els danys de fauna salvatge i la competència deslleial de productes importats de fora de la Unió Europea, segons enumera un comunicat emès per Unió de Pagesos en relació a la convocatòria de demà. Si bé amb matisos, els objectius de la protesta coincideixen amb els de la pagesia que ja s’ha mobilitzat a altres països europeus i que té en el punt de mira les polítiques que aplica la Comissió Europea i que despleguen les adminstracions estatals, regionals i locals de la UE.
La singularitat de la protesta a Catalunya rau en el fet que, per primera vegada, els promotors originals de la convocatòria afirmen no representar cap organització agrària en concret, sinó que la crida s’ha escampat mitjançant les xarxes socials i aplicacions de missatgeria com WhatsApp. Això és el que van explicar els 300 assistents a l ‘assamblea de Fondarella (Pla d’Urgell) que va tenir lloc el 31 de gener passat, i on van acordar que s’adherien a les mobilitzacions que en altres punts de l’Estat ja es convocaven per al 6 de febrer. D’aleshores ençà ha circulat el nom de Plataforma 6F per referir-se als impulsors d’aquestes accions.
Aquella convocatòria no va néixer exempta de suspicàcies, una característica, en aquest cas, que sí que s’ha compartit amb les d’altres països europeus. Les úniques organitzacions reconegudes que es va sumar des del primer moment a la decisió presa a Fondarella van ser la patronal ASAJA, associada a posicionaments conservadors i liberals, i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya. El fet que alguns dels missatges distribuïts a través de les xarxes socials i grups de WhatsApp d’àmbit espanyol vinculats a la convocatòria coincidissin amb postulats ideològics defensats per partits com Vox va fer encendre les alarmes de certs sectors de la pagesia.
Després de l’assamblea de Fondarella, la primera organització agrària en representativitat de Catalunya, Unió de Pagesos, va convocar dues accions pròpies (el 13 de febrer, al port de Tarragona, i el 21 de febrer, a Madrid, al costat de les altres organitzacions de la Unión de Uniones estatal). Al cap de pocs dies, però —igual que l’altre sindicat de matriu catalana, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC)—, també s’ha acabat sumant a la convocatòria dels 6F, en un moment en què, malgrat les suspicàcies inicials, el termòmetre de la pagesia indica un índex d’indignació tan elevat que aquesta mobilització, sembla que aplegarà organitzacions professionals de signes ideològics totalment oposats, però unides en unes reivindicacions comunes. El cert és que la diagnosi del moment és força compartida, però no pas les solucions.
A dia d’avui, a les xarxes socials sovintegen missatges que incideixen en la importància que té que el sector professional s’organitzi de manera autogestionada i unitària per reclamar una resposta a aquest moment en concret. De cara al dia després, però, els models agraris que es defensen poden ser diametralment oposats. Demà, compartiran marxes lentes i talls de carreteres representants de l’agroindústria i el lliure comerç amb defensors d’un canvi de model agroalimentari profund que respongui a l’emergència climàtica i a un nou sistema socioeconòmic. Uns i altres coincideixen en la crítica a la burocratització del sector, a la permissivitat en la importació dins de les fronteres de la UE de productes agroalimentaris molt allunyats dels estàndards exigits a la producció local, als costos que han de suportar els agricultors i ramaders que els obliguen a treballar a pèrdues. Però la solució (o part d’aquesta) és rebaixar les exigències mediambientals europees, com reclamen els primers, o defensar una agricultura més local i sostenible, com reclamen els segons? I, en tot cas, en quina mesura i en quins terminis es poden aplicar els canvis?
“La denúncia no pot anar enfocada a eliminar les mesures ambientals que pretenen tornar la producció d’aliments als cicles naturals (i no al màxim benefici econòmic), perquè només d’aquesta manera, amb un mosaic agrari de veritat, podrem fer front a la crisi climàtica. Carregar contra l’ecologia és no entendre què és”
Ramaderes de Catalunya
Els posicionaments individuals i col·lectius per matisar la postura presa pels participants en aquesta mobilització han abundat aquests darrers dies. Per exemple, el col·lectiu Ramaderes de Catalunya, format per pastores que defensen i practiquen la ramaderia extensiva i ecològica, defensen la necessitat de manifestar-se als carrers i de paralitzar les estructures econòmiques com a mesura de pressió, però, en una carta molt compartida a les xarxes socials, aclareixen, entre d’altres, que “la nostra denúncia no pot anar enfocada a eliminar les mesures ambientals que pretenen tornar la producció d’aliments als cicles naturals (i no al màxim benefici econòmic), perquè només d’aquesta manera, amb un mosaic agrari de veritat, podrem fer front a la crisi climàtica. Carregar contra l’ecologia és no entendre què és“.
L’Assemblea Pagesa, una entitat que aplega professionals i ciutadans sensibilitzats amb el sector, que té a seu a Balaguer que un cop al mes es reuneix per posar a debat temàtiques referents a la pagesia, ha emès un comunicat referent a les mobilitzacions del 6F en què afirma que “ens mirem críticament les protestes, ja que s’han iniciat en grups de WhatsApp poc transparents, amb esquema estatal i han estat reivindicades per persones d’ideologia ultra“. L’Assemblea també alerta del fet que algunes de les propostes que s’hi han vehiculat “estan emparentades amb el moviment d’extrema dreta que s’estén pel continent, amb la mirada posada en les eleccions europees”, una sospita que també han denunciat organitzacions d’altres països europeus. De fet, en alguns estats, com els Països Baixos, sota l’etiqueta de partits agraris estan apareixent formacions escorades clarament a l’ultradreta.
Amb tot, el cert és que en les mobilitzacions del 6F ha cristal·litzat un malestar pagès transversal. El biaix urbanocèntric de les polítiques que li apliquen les administracions —siguin governades per la dreta o per l’esquerra— i el poc reconeixement social del sector agrari —”algú es planteja que els qui ens mobilitzem som els qui donem de menjar?”, es pregunta un usuari de la xarxa social X, abans Twitter— aplegarà organitzacions i professionals molt diferents amb la sensació que la política institucional i els partits i sindicats clàssics no saben donar la resposta audaç que necessiten. I, al capdavall, el quid de la qüestió és saber quin model de pagesia i alimentació defensem com a societat i com acompanyem i donem suport als qui ens donen de menjar (hi ha alguna necessitat més primària?) per fer la transició cap als canvis que caldrà afrontar més d’hora que tard.
Mobilitzacions arreu de Catalunya
Les mobilitzacions s’han convocat per demà arreu del país, si bé a la plana de Lleida s’allargaran fins demà passat, 7 de febrer.
Les vies que demà estaran afectades per talls són aquestes:
A-2 a Fondarella, al Pla d’Urgell
C-25 i C-16 a Sant Fruitós de Bages
C-17 a Vic, a Osona, cap a Ripoll
N-240, C-14 i AP-2 a Montblanc, a la Conca de Barberà
AP-2 a Vila-rodona, a l’Alt Camp
AP-7 a l’Aldea, al Baix Ebre
AP-7 a Medinyà, al Gironès
Les vies que s’alteraran per marxes lentes són les següents:
AP-7 a Medinyà, al Gironès
C-17 a Vic, a Osona, cap a Ripoll
C-16 i C-25 a Sant Fruitós de Bages
N-145 a la Seu d’Urgell cap a Andorra
N-260 a Sort i Esterri d’Àneu, al Pallars Sobirà
N-420 i C-12 a Móra d’Ebre, a la Ribera d’Ebre
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
