Ana Digon (Londres, 1976) es va criar al País Basc des que tenia 3 anys . Va estudiar Traducció i Interpretació i l’any 2007 i un encàrrec li va canviar la vida. Li van demanar que acompanyés Darren Doherty (consultor i formador internacional en agricultura regenerativa) en una sèrie de conferències que havia de fer a diversos punts de l’estat. Van compartir una setmana plegats i des d’aleshores treballa per a aquest tipus d’agricultura. Avui, quinze anys després, és la cara visible de l’Associació Ibèrica d’Agricultura Regenerativa i es mou per tot arreu per explicar les bondats d’aquesta manera de treballar la terra. Diu que l’agricultura regenerativa no és una fórmula, sinó que és un viatge ple de processos i que la col·laboració amb altres que fan el mateix camí és vital. Des de l’associació aposten per trencar amb preceptes de la manera de fer tradicional amb l’objectiu de buscar un futur més sostenible i un planeta viu. Entrevistem Ana Digon, just quan s’acaba de publicar el primer mapa de finques regeneratives de l’Estat. Es tracta d’una mena d’inventari de granges regeneratives que s’anirà ampliant i que recull el lloc però també l’activitat de cada un d’aquests pagesos i pageses regeneratius, que es pot consultar seguint aquest enllaç.
Quina diferència hi ha entre l’agricultura regenerativa i l’agricultura ecològica?
Fa poc vaig estar a un fòrum internacional en el que celebraven el 50è aniversari de la Federació Internacional d’Agricultura Orgànica —una de les múltiples maneres de referir-se al que nosaltres en diem ecològica— i van fer un repàs històric que em va deixar al·lucinada. La definició original d’aquest tipus d’agricultura era: una agricultura que té cura de les persones, les plantes i el planeta com un tot. I és parlava de la salut dels sòls, per exemple. I jo em pregunto: en quin moment es va perdre aquesta essència de fa 50 anys? Perquè ara, la certificació ecològica és només una garantia de que no s’han fet servir certs tòxics o certs transgènics, però no té gens en compte altres factors. I certament treballar un sòl nu de nutrients, no té res d’ecològic. La conclusió a la qual vaig arribar és que quan va passar per les mans dels legisladors i es va regular, la certificació ecològica va perdre el seu objectiu primigeni.
És a dir que en essència seria el mateix, però a la pràctica són dues maneres diferents de conrear la terra. Entén que generi confusió?
Sí, sí. De fet, estant en aquest congrés, no els feia cap gràcia que parléssim de regenerativa, però la veritat és que si les etiquetes que hi ha ens representessin, no faria falta crear-ne una de nova. Si la definició original de l’agricultura orgànica o ecològica no s’hagués perdut, ens hi sentiríem còmodes, però que un conreu sigui ecològic no vol dir que s’hagi treballat com un tot i per això val la pena distingir-ho.
“Certament, treballar un sòl nu de nutrients no té res d’ecològic. La conclusió a la qual vaig arribar és que quan va passar per les mans dels legisladors i es va regular, la certificació ecològica va perdre el seu objectiu primigeni”.
L’agricultura regenerativa promou trencar amb certes pràctiques tradicionals que estan molt instaurades en l’agricultura convencional, com per exemple, llaurar la terra o plantar en línia recta.
Nosaltres promovem treballar amb la natura i no en contra seu. Per això creiem que la bona salut dels sòls és important i per aconseguir terres sanes i amb vida cal que deixem de llaurar i també cal plantar de tal manera que l’absorció de l’aigua de pluja sigui més idònia i no les erosioni. Cal conrear la terra de forma holística, com un tot. Per això cal un canvi de mentalitat, és clar, però estem parlant d’una agricultura més barata de produir en la qual es compleixen una pila de funcions que en l’agricultura convencional s’han de suplir amb maquinària o amb productes fitosanitaris. La manera de fer convencional és pa per avui i fam per demà, perquè quan comences a fer servir fertilitzants químics entres en una roda de la qual es difícil sortir-ne. L’agricultura convencional produeix menjar que no és tan saludable i és més car de produir.
La pràctica regenerativa també suposa canviar el concepte d’agricultura?
L’agricultura regenerativa vol que tot el món comprengui la tasca de l’agricultor i el ramader en la curació del planeta. Avui s’acusa els ramaders de ser els grans culpables de la situació actual, però el discurs vegà és molt tendenciós. Cadascú pot triar el que vulgui menjar, només faltaria, però Darren Doherty recorda que tu pots triar, però la natura no. Les plantes són necessàries, però també ho són els animals. Els fems són un element clau en el sistema. I pretendre que els animals tornin a un estat salvatge no té sentit, perquè ja no és possible.
“L’agricultura regenerativa vol que tot el món comprengui la tasca de l’agricultor i el ramader en la curació del planeta. Ara s’acusa els ramaders de ser els grans culpables de la situació actual, però el discurs vegà és molt tendenciós”.
Amb aquestes pautes que proposeu, podria semblar que l’agricultura regenerativa només és possible en finques petites. Amb produccions més grans és viable el model regeneratiu?
No només és possible, sinó que hi ha finques molt grans en les quals ja fa anys que s’hi treballa d’aquesta manera. Això és un dels aspectes més interessants, què es tracta d’un model escalable, si no ho fos, no serviria. I una de les gràcies és que no hi ha una fórmula, és un viatge ple de processos, d’assaig error i d’aprenentatge i adaptació. No és un projecte per a mandrosos, això queda clar, però tampoc és un projecte per a solitaris. Compartir coneixement és molt important i aquesta és precisament una de les funcions de l’associació: facilitar els processos de grup.
Tu no et pagesa, però t’has convertit en la cara de l’agricultura regenerativa a l’estat. Com arribes al capdavant d’aquesta associació?
Mira, fa quinze anys, amb la meva parella, tenia un petita finca ecològica que formava part d’un projecte d’educació ambiental sobre la petjada ecològica. Des de ben petita, la meva mare anglesa m’havia inculcat la necessitat de preservar l’entorn. Professionalment, jo m’havia dedicat a la traducció i a la interpretació i em van cridar per traduir Darren Doherty en unes conferències que feia sobre el keyline. Vaig passar una setmana amb ell i em va canviar la vida completament i vaig entendre que hi ha un horitzó que va molt més enllà. I que hi ha una manera de fer que es pot aplicar a l’hort de casa i a una finca de milers i milers d’hectàrees. I vaig començar a treballar amb ell, primer només com a traductora i, a poc a poc, vaig començar a organitzar els cursos i les trobades jo mateixa. En aquella època vaig anar a treballar com a intèrpret a la COP 15 de Copenhagen i vaig tornar a casa amb el cor trencat de veure que ens en n’ànavem a la merda i la gent no se n’adonava. En aquest procés, jo, que estava implicada en diverses històries de voluntariat, vaig tenir una crisi com a activista i em vaig cansar de lluitar contra aquelles coses que no volia. Aleshores vaig decidir que dedicaria el meu temps a treballar a favor de les coses que sí que vull i en les quals puc tenir una influència. No sóc productora i no sóc tècnica, però sí que tinc la capacitat d’organitzar, de posar en contacte gent afí i d’explicar com és aquesta agricultura que treballa amb les persones i els animals de manera conjunta i que no fa malbé el planeta, sinó que el millora. Quan m’hi vaig comprometre va ser per canviar l’agricultura que tenim, però també la manera de relacionar-nos com a persones. I en aquests anys he viscut moments d’autèntica màgia.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
