Històricament la majoria de municipis catalans tenien el seu propi escorxador municipal, un servei públic a l’abast de ramaders i carnissers perquè poguessin desenvolupar la seva activitat. Amb la desaparició progessiva de granges, aquestes instal·lacions, moltes de principis de segle XX i ubicades en edificis singulars, es van anar tancant, desplaçades pels escorxadors industrials. Entre 2012 i 2018 van tancar fins a dotze escorxadors de baixa capacitat. Amb tot, alguns han resistit i avui donen sentit a la continuïtat de les petites explotacions ramaderes que, o bé han resistit estoicament, o bé han nascut els últims anys.
El novembre de l’any passat, per primera vegada, l’administració catalana va decidir concedir ajuts per a escorxadors petits. El departament d’Agricultura va publicar la primera convocatòria, dotada amb 150.357 euros, per a la millora i reforma de setze escorxadors i per crear-ne dos de nous a l’Anoia i el Moianès.
D’aquesta activitat se’n parla poc, si bé uns mesos abans de la convocatòria d’ajuts, l’estiu de 2020, l’escorxador de l’Armentera (Alt Empordà) va començar a fer soroll. Es tractava d’un equipament de titularitat municipal, i petits ramaders i carnissers van posar sobre la taula la necessitat d’un canvi de gestió. L’Ajuntament va recordar, però, que sense ajuts públics la seva continuïtat estava en entredit.
Pino Delàs, responsable de la granja de porcs ecològics Llavora i un dels productors del Mercat Arrels, va ser un dels impulsors d’aquest canvi de gestió, que finalment s’ha formalitzat. Els mateixos usuaris d’aquest servei han passat a ser-ne els gestors a través d’una cooperativa. “Sense l’escorxador de l’Armentera, nosaltres pleguem”, afirma amb contundència i sense escletxes. La seva granja està situada a Ventalló, a poc més de deu minuts de l’Armentera. Una distància ideal perquè el transport d’un punt a un altre no desvirtuï la filosofia de Llavora: apostar pel teixit econòmic de proximitat, pel respecte pel medi ambient amb accions contra el canvi el climàtic i per la criança respectuosa d’animals sans sense estrès. Per a Delàs, és una evidència que “si volem bastir un sector divers, atomitzat i adaptat a la crisi que ve, si volem avançar en això que abans dèiem sobirania alimentària i ara en diem sistema resilient, aquest tipus de petita empresa és imprescindible”.
Arribats a aquest punt, i amb una campanya de microfinançament en marxa a través de Goteo.org, la cooperativa que gestiona l’escorxador de l’Armentera ja és una realitat . Consideren que són “un exemple del manteniment d’una cadena agroalimentària local i artesanal amb baix impacte ambiental i amb màxim respecte per al benestar animal” i volen ser un agent clau “per preservar el territori i garantir el subministrament d’aliments de qualitat a la ciutadania”. Pino Delàs celebra que l’activitat a l’escorxador no s’hagi parat en cap moment i que la cooperativa n’hagi pogut agafar el relleu. “Hem deixat de ser un vestigi del passat per ser una pinzellada de futur”, assegura.
“Hem deixat de ser un vestigi del passat per ser una pinzellada de futur”
Pino Delàs, ramader a Llavora
Els beneficis de mantenir escorxadors petit són diversos. Permeten mantenir l’activitat econòmica de proximitat. Connecten amb ramaders i carnissers propers que venen els seus productes a la mateixa zona. Garanteixen la traçabilitat de tota l’activitat que s’hi desenvolupa. I incrementen la qualitat d’algunes activitats econòmiques relacionades de forma indirecta, com el turisme o la restauració, perquè poden accedir a productes de tocar de casa.
L’escorxador de Sort (Pallars Sobirà) també comparteix la filosofia d’oferir un servei de proximitat en un equipament de baixa capacitat. Com a les instal·lacions de l’Armentera, a la capital del Pallars Sobirà només treballen dos dies a la setmana. Ja fa uns anys que aquest escorxador el gestiona la centenària Cooperativa del Pallars de Sort. La seva gerent, Ester Soto Mascarilla, explica a Arrels que la majoria d’escorxadors municipals no són rendibles econòmicament. I per això, diu, cal plantejar ajuts públics o models de gestió per pal·liar aquest dèficit.
En aquest sentit, el jove ramader d’Olp, Albert Baqueró, usuari de l’escorxador de Sort, assegura que aquest “és un servei públic important i de la mateixa manera que s’arreglen i es mantenen les carreteres, també s’haurien de mantenir aquestes instal·lacions, tot i ser deficitàries”.
La nova cooperativa de l’Armentera, ara mateix opta a un ajut de la Fundació Carasso, un dels objectius de la qual és el suport a l’alimentació sostenible. Segons explica Pino Delàs, si aconsegueixen aquest ajut “estarem assegurant el futur de l’escorxador pels propers vint anys”. Un èxit que, en aquest cas, seria gràcies al suport privat i fruit del treball col·lectiu dels socis d’aquesta cooperativa.
La vida i la mort
El fet que fins fa tan poc no s’hagi obert una línia d’ajuts públics per a escorxadors petits respon, segons Delàs, al desconeixement. És per això que entre d’altres, han obert un compte de Twitter que serveix d’aparador per mostrar com evoluciona el seu projecte.
Al capdavall, un escorxador serveix per sacrificar animals, i els defensors dels petits escorxadors ho són perquè volen fer-ho en les condicions més dignes i de més salubritat per als futurs consumidors. “A vegades no es té en compte que aquests animals s’han criat per ser sacrificats, sinó no existirien”, motiu pel qual cal garantir que són tractats èticament fins al sacrifici. Per a Pino Delàs, “conèixer aquest teixit productiu ajudaria a desinfantilitzar el consum de carn al món urbà. Moltes vegades la llunyania de les ciutats de la realitat productiva ha apartat de la foto les coses menys edificants del procés, de la vida i de la mort. Sembla que quan et mengis un tall de carn estigui mal vist pensar que formava part d’un animal viu. Està bé saber com se l’ha tractat, quina empresa hi ha al darrere, com se l’ha sacrificat.”
I sentencia, “és com si amaguéssim el cap sota l’ala. No és tant el que fem, sinó com ho fem. No què mengem, sinó com produïm. El problema no és menjar carn sinó com la consumim i en aquest procés, l’escorxador és important”.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
