Plantar arbres i crear nous paisatges agroforestals, regenerar els sòls perquè tornin a ser vius, apostar per cobertes vegetals ben gestionades, podar com es feia fa seixanta anys o fomentar la interacció de les plantes, els arbustos i els arbres, són algunes de les propostes que s’han fet aquest dilluns, al 4t Simposi de Viticultura Regenerativa, que s’ha celebrat a Vilafranca del Penedès.
Tres acadèmiques i tres pagesos formadors han compartit els seus coneixements per mostrar possibles mesures per fer front a la manca d’aigua, una realitat que serà cada vegada més vigent.
Ho assegurava M. Carme Llasat, catedràtica de física de l’atmosfera de la Universitat de Barcelona, que recorda que, tal i com apunten tots els models, els episodis de sequera extrema s’aniran alternant amb d’altres de pluges torrencials, però la quantitat total d’aigua anirà minvant de manera progressiva. Tot plegat es deu a l’increment de temperatures, que en el cas de la Mediterrània és encara més greu. Aquí els termòmetres han pujat 1,4º C, una xifra que supera la mitjana mundial, que se situa en 1,2º C. “La situació és altament preocupant, però hi ha espai per a l’optimisme”, assegurava la doctora Llasat.
Des de la Universitat de les Illes Balears, Elena Baraza, profesora d’ecologia i investigadora de l’Institut de Recerca Agroambiental i d’Economia de l’Aigua, ha apuntat que una manera d’aconseguir ceps més resilients és fent una bona gestió dels sòls. Baraza considera que la viticultura regenerativa pot ser una bona manera d’incrementar els microorganismes dels sòls per aconseguir que les plantes necessitin menys aigua. Un d’aquests microorganismes destacats són les micorrizes, perquè ajuden a les plantes a nodrir-se i a ser més resistents. No obstant això, la doctora Baraza aposta per analitzar el comportament de cada varietat i triar les que siguin més eficients, no només en la necessitat d’aigua, sinó també en la producció.
En el cas de Mallorca, la varietat autòctona callet —que, a més, en aquest moment està molt valorada perquè produeix vins molt interessants— s’està mostrant especialment resistent i resilient.
La recuperació de paisatges agroforestals en què la vinya convisqui amb els arbres, tal com es feia antigament, és la proposta de la investigadora del grup Ecologia dels sistemes agrícoles, de la Universitat de Barcelona, Laura Armengot. Aquests arbres, a més de contribuir a incrementar la biodiversitat i a la creació de serveis ecosistèmics —que poden ajudar, per exemple, a evitar plagues— fan ombra que permet allargar el període de maduració del raïm o fan de paravent i protegeixen els ceps. La doctora Armengot recorda que “la simplificació del paisatge agrari a través del monocultius dona lloc a deserts verds”.
La poda va tenir un paper destacat en la intervenció de Julián Palacios, enginyer agrònom i viticultor i fundador de Viticultura Viva. Palacios aposta per un tipus de poda respectuosa que té en compte el creixement de la planta. Assegura que és la poda que es feia abans de la industrialització del camp i que ha permès que avui en dia hi hagi ceps de més de cent anys. També creu que la coberta vegetal, és a dir, les plantes que creixen enmig dels ceps, és una eina poderosa per fer plantes més resistents, si bé també té clar que no és una “religió” i que, per tant, se n’ha de fer una bona gestió.
Precisament, la importància de la coberta vegetal ha estat el centre de la tesi de Sergi Caballero, pagès, ramader i consultor en agricultura regenerativa, que ha indicit en el fet que s’ha de gestionar de manera acurada, partint del fet que no hi ha solucions màgiques i que una bona estratègia és determinant.
La jornada s’ha tancat amb la intervenció d’Ángel Perurena, especialista en agricultura sintròpica, que assegura que l’aigua es pot plantar. Aquesta branca de l’agroforesteria defensa que es poden replicar ecosistemes de la natura en què els arbres més gran conviuen amb d’altres més petits i, a més d’ombra i protecció, proporcionen aigua.
El 4t Simposi de Viticultura Regenerativa és una iniciativa de l’Associació de Viticultura Regenerativa —que va néixer fa quatre anys i que avui ja té més de 110 socis a tot el món— i enguany ha comptat amb la col·laboració d’INNOVI, el clúster de cellers.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
