Fer de pagès no és fàcil. Aquesta és una afirmació que la sentim tot sovint, però no tenim clar que sigui real del tot. Fer de pagès és segurament, igual de difícil, o de fàcil, que qualsevol altre ofici, feina o activitat. La dificultat en la majoria dels casos és inversament proporcional a les ganes i la il·lusió. Així ho asseguren algunes de les persones que han passar pel podcast d’Ona Pagesa per explicar la seva experiència com a pagesos. Hi ha dificultats, evidentment, i en van parlar, però si una cosa queda clara en aquest programa de ràdio és que la determinació és cabdal.
Podeu recuperar el programa Vull fer de pagès seguint aquest enllaç, però us en fem un resum.
A Catalunya, si una persona es vol formar per treballar la terra té diverses opcions i una d’elles és accedir a les escoles agràries repartides arreu del territori. Aquests centres formatius depenen de la Generalitat i concretament del departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Tot i que no estan vinculats amb el departament d’educació els estudis són reglats i s’hi imparteixen cicles formatius de grau mitjà i superior així com també formació contínua per aquelles persones que ja estan en actiu. Entre els cicles formatius i la formació contínua hi passen cada any prop de 10.000 alumnes el que dona una petita esperança per donar sortida a la crisi que genera la manca de relleu generacional a la pagesia.
Una de les gràcies de les escoles agràries és que en general ofereixen estudis vinculats al territori on estan ubicades. Així al Penedès o a la Terra Alta hi ha estudis específics d’enologia i viticultura, a les comarques de Lleida, de fruticultura o al Pirineu cursos de formació formatgera, per exemple. Les places vacants en aquestes escoles es publicaran a partir del mes de setembre. Trobareu tot el calendari aquí.
De fet, tota la informació pels joves que es vulguin dedicar a la pagesia s’ha aglutinat en un sol portal. Es diu El Planter i està pensat per oferir una visió general de tot el que es trobarà un jove que es vulgui dedicar al camp.
De fet ja ho diu, Ramon Baró, director de l’escola agrària de les Borges Blanques: “un bon pagès és com un bon director d’orquestra o un bon pianista. Té moltes temàtiques a tocar i a treballar i s’ha de preparar molt. La pagesia no és com abans. Hi ha molta tecnologia. S’han de fer plans d’empresa i s’ha d’aconseguir un bon equilibri entre la terra i la gestió administrativa i empresarial. Has de ser un bon artista per ser un bon pagès”.
Molts dels alumnes que passen per les escoles rurals tenen vinculació familiar amb la pagesia. Sembla una conseqüència directa de la dificultat per accedir a la terra que hi ha a Catalunya. Tot i que per un dels convidats a Ona Pagesa, Ramon Ibáñez que és fruticultor, “per fer de pagès s’hi ha de néixer. A l’escola hi has d’anar, però qui és pagès s’hi neix”.
En canvi Eva Bonet, del celler Comalats discrepa. “A mi em ve de família. Ho he vist, ho he mamat de petita anant a la vinya, a collir olives i ametlles. Jo sóc del parer que hi ha un perfil de pagès que s’hi neix, que és molt vocacional però penso que tothom ho pot fer. Crec que hi ha molta gent que no ha tingut la sort de néixer en un entorn rural i de viure la terra i cultivar-la i li encantaria fer de pagesa. Crec que hi ha molta pagesos vocacionals però veig que n’hi ha molts d’altres que no és així. El problema és que també hi ha molta gent que no té el tros de terra per poder cultivar”.
Un altre dels convidats és Cesc Esquerda, que té 16 anys i que en el moment de la gravació estava acabant el segon curs a l’Escola Agrària de les Borges Blanques. Ell que ve de família pagesa diu que des de ben petit ho ha tingut clar que volia fer de pagès. La seva intenció és continuar a la finca de la família que es dedica a l’oli però també voldria obrir nous camins amb la ramaderia. I aprofita per fer una crida, “recomano a qui s’hi vulgui dedicar que tiri endavant perquè de pagesos n’hi ha molt pocs i alhora hem de promocionar el món de les dones”. Recorda en aquest sentit que dels 13 alumnes de la seva classe de segon, només dues eren noies.
Les classes cada vegada són més pràctiques. Es fan grups petits de 8 o 10 alumnes i es treballa directament en finques col·laboradores o en la mateixa terra de les escoles. Així l’experimentació és directa. Però els coneixement que s’adquireixen a l’escola, a vegades xoquen amb els que aquests alumnes es troben a casa.
Eva Bonet ho té clar: “Jo valoro molt els coneixements del meu pare i n’hem d’aprendre d’ells, el que passa és que és evident que això xoca amb altres realitats i altres maneres de fer. I es tracta de trobar l’equilibri. Els fills i filles hem d’escoltar però no hem de deixar d’experimentar. També n’hem d’aprendre i també ens hem d’equivocar, perquè repetir patrons perquè sí, no sempre és bo”.
Ramon Ibáñez hi està d’acord i també un altre convidat en aquest conversa, Ricard Ros. El seu cas és diferent. És de Sant Boi i té terra perquè li ve de família però el seu avi havia estat l’últim que s’havia dedicat de ple a la pagesia. En Ricard que és tècnic de so i músic, ha tornat a donar vida a les terres familiars amb el seu pare. Però seguint l’estela del que comentava Eva Bonet, està introduït canvis. “El meu pare quan vam començar plantava alfals i de l’horta veníem a l’engròs a mercabarna. Però ara amb el pas del temps en hem fet els nostres propis clients. Estem venent directament a botigues de Sant Boi i també repartim a domicili a Barcelona. I ara ja no venen a Mercabarna. Hi hem de dedicar més temps, però així és una mica més fàcil controlar el preu, guanyar-nos més bé la vida i també valorar més la feina que fem. S’han d’explorar noves opcions”, assegura.
Els tres que ja estan treballant i també en Cesc com a estudiant, coincideixen però en que el més important per aconseguir aprendre a fer de pagès és voler-ho. Tenir-ne ganes i il·lusió i no defallir.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
