Reforçar el posicionament dels vins catalans al mercat és un dels principals objectius del sector vinícola. Per aconseguir-ho, des de fa gairebé vint anys, Catalunya compta amb una figura que reconeix el vincle entre el vi i el territori: el vi de finca qualificada, que representa un dels màxims reconeixements que pot assolir un vi català. No obstant això, aquesta distinció no ha acabat mai de despuntar.
Per revertir la situació, l’Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi) i les denominacions d’origen s’han conjurat per rellançar aquests vins i promoure que nous cellers presentin candidats a ser reconeguts amb aquesta distinció. Però per aconseguir consolidar la figura del vi de finca qualificada, el sector vinícola ha de creure en si mateix i en les seves virtuts, una qüestió que, segons els professionals, està fallant. “Mentre no s’ho cregui la gent del territori, això serà un projecte marquista que quedarà fallit segur, perquè estàs dient una mentida”, afirma el viticultor i enòleg René Barbier.
De moment, no hi ha un objectiu pel que fa al nombre de vins que poden ser reconeguts amb aquesta distinció (cal tenir en compte que les condicions són molt restrictives). A hores d’ara, hi ha un vi candidat que està a punt de ser reconegut com un nou vi de finca qualificada, que pertany a la DO Penedès, mentre que n’hi ha mitja dotzena més que estan en diverses fases del procés, tal com explica aquest reportatge de La Conca 5.1.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
