Rosa Cerarols Ramírez (Calders, 1979) i Joan Nogué(Hostalets d’en Bas, 1958) són geògrafs. Tots dos estan vinculats al món rural català per naixement, però també pels seus camps d’investigació. Acaben de publicar conjuntament el llibre L’altre món rural. Reflexions i experiències de la nova ruralitat catalana (editorial Tigre de Paper), un treball coral en què han convocat moltes veus i visions per mostrar que, efectivament, hi ha un altre món rural que no sempre es veu. El llibre es divideix en tres parts. La primera analitza els grans temes que afecten el territori i hi aprofundeix amb experts com Enric Mendizábal o Vanesa Freixa. La segona recull els testimonis de col·lectius i persones arrelades al camp i al pobles de Catalunya com Eixarcolant, Konvent, Repoblem o la Caçadora de Masies. I en la tercera, quatre blocs de diàlegs en el que dues persones dialoguen al voltant de diversos aspectes de la realitat rural. Són Marina Garcés, Joan Nogué, Itziar Gonzàlez Virós, Roser Vernet Anguera, Lluís Llobet, Antoni Luna, Rosa Cerarols, Sara Boldú i Isabel Banal, dialoguen al voltant de diversos aspectes de la realitat rural. Aquesta radiografia general del que passa fora de les ciutats catalanes pretén “trencar amb tòpics i estereotips encara molt vigents”.
Aquest llibre, diuen, vol vol mostrar una visió esperançadora del món rural sense contraposar-la a la realitat urbana. Què els porta a publicar aquest llibre?
Joan Nogué. Sorgeix del convenciment. Som observadors directes d’una realitat que estimem i que ens preocupa i que sovint és carregada de tòpics i estereotips. Tendim a tenir una imatge molt monolítica de l’entorn rural. A vegades és com si no hi passes res i, d’altres, és com si només n’arribessin notícies escabroses. I això no pot ser. Havíem de mostrar el que nosaltres coneixem, aquest món rural tan divers que va més enllà de les activitats pròpies i típiques de l’activitat primària.
Rosa Cerarols. Ambdós venim del món de la geografia. Els dos creiem que fa falta parlar del territori des del mateix territori, des d’un enfocament geogràfic, i mostrar una altra realitat a la qual volíem donar veu. Hi ha molta gent que treballa diversos aspectes del món rural i creiem que feia falta obrir el concepte i fer-ho des del punt de vista de la divulgació.
És un llibre que toca moltes tecles i en el qual, efectivament, heu donat veu a molta gent.
R.C. El llibre té tres blocs. No és un llibre lineal. No cal llegir-lo d’una tirada, es pot anar llegint per blocs i, fins i tot, per parts dins els mateixos blocs. A la primera part posem en context al lector amb una reflexió més acadèmica des de diversos punts de vista, cada un d’ells escrit per diversos autors. Per exemple, qui ha explicat el món rural a Catalunya i com s’ha explicat, temes més transversals com l’economia social i solidària, els reptes d’un país de boscos, la pèrdua de la pagesia, els vells oficis i les noves professions, l’habitatge i les segones residències, el gènere i el poder rural, l’agroecologia, les noves governances, la transició energètica i una vessant més cultural des del punt de vista de la creativitat.
J.N. Després vam considerar que era interessant mostrar el testimoni dels protagonistes del món rural. No que algú altre parlés d’ells, sinó que fossin ells mateixos els que expliquessin quina feina hi fan. Ja hi havia les experiències de Micropobles, l’Escola de Pastors, la comunitat energètica de Rupià, Repoblem i la Conca 5.1, entre d’altres. Ho vam haver de limitar, hi ha moltes experiències que no hi han cabut. I, finalment, una mena de conclusions que són quatre converses. Uns diàlegs sobre art o organització del territori, per exemple.
És un llibre reivindicatiu?
J.N. Aquest no és un llibre ruralista, ni essencialista, ni antiurbà. Entén que les persones es mouen i que ningú està predestinat a res en funció del lloc on hagi nascut. És un llibre de caràcter divulgatiu amb una caire acadèmic per a tothom, visqui on visqui.
R.C. L’altre món rural, té una marcada voluntat esperançadora. És un llibre militant i, malgrat tots els reptes, nosaltres som positius i tenim esperança i és important que s’expliqui amb la veu del territori. Moltes de les persones que apareixen al llibre no han nascut on estan desenvolupant la seva activitat. Això ja ho hauríem de tenir superat. És un llibre reivindicatiu, però des de l’essència. Cal que mirem l’entorn rural d’una altra manera.
Per què creuen que encara ara es mira l’entorn rural a partir de tòpics?
J. N. No és un fenomen pròpiament català i això obeeix a diversos factors. El món s’ha anat fent urbà i el desconeixement de la realitat geogràfica de l’entorn rural ha crescut. Hi ha una desconnexió amb els cicles vitals i estacionals vinculats, que en aquest entorn osón més presents.
R.C. En el marc més sociològic hi ha hagut un desarrelament. La industrialització en el context més occidental provoca un desarrelament cap al món rural i sembla que els que venim de pagès siguem de segona categoria, sembla que estiguem desconnectats. Però també ens ho hem de creure, nosaltres. Molta gent de la Catalunya rural, quan arribem a Barcelona canviem l’accent. La vida de pagès, la vida rural s’ha explicat des de les segones residències. No ens hem pogut explicar, perquè un pagès no té temps…
De tota manera no creuen que hi ha cert orgull pagès, que aquesta percepció està canviant?
J.N. Hi ha un procés de reemociocionalització amb el paisatge que t’ha vist néixer i créixer. Fins fa poc hi havia una relació d’amor-odi amb la terra. La terra que no ha pogut alimentar els teus fills que han hagut de marxar, però on també hi tens els familiars enterrats. Encara que hagis nascut allà, te n’havies distanciat emocionalment i ara hi ha un procés de reencontre i no es produeix només en l’activitat primària directa, sinó en altres sectors que no són pagesos, però que viuen a pagès. És un procés complex, tot plegat.
R.C. Aquest és un llibre que l’hem pensat des del territori i pel territori a diferència de molts altres llibres. Tenim un món rural molt ric i molt complex. Hi ha moltes coses a explicar. La prova són les iniciatives i associacions que han sorgit en els darrers anys o com Arrels, un projecte al qual fem referència en la introducció del llibre.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
