Fa anys que funcionen col·lectivament, des del 2021, però no ha estat fins ara que s’han presentat oficialment després d’haver-se registrat com a Gremi de Vinyataires Lliures. Es declaren disposats a fer-ho tot per defensar el que defineixen com artesania en l’elaboració del vi, és a dir, el vi que neix en petites finques, majoritàriament familiars, a partir de la collita de vinyes pròpies conreades amb criteris de sostenibilitat ambienta i que, també de manera majoritària, no estan emparades per una denominacions d’origen.
La presentació ha tingut lloc aquest dijous a Barcelona. S’hi ’ha llegit un manifest que resumeix els eixos sobre els quals treballaran: la sostenibilitat, la defensa de la feina artesana dels petits productors, el diàleg amb l’administració com a actors reconeguts i la lluita per aconseguir que puguin fer servir els topònims propis —els noms dels pobles d’on neixen els seus vins— a les etiquetes.
Aquesta reivindicació és, precisament, l’embrió del gremi. A finals del 2020 es va obrir un debat controvertit al sector després que l’administració hagués sancionat diversos cellers per fer servir el nom del seu poble a les etiquetes dels vins. La legislació ho impedeix als vins que no estan emparats per una denominació d’origen. És a dir que, si el celler és a Valls, per exemple, l’etiqueta no pot indicar aquest topònim, si no es tracta d’un vi que tingui denominació d’origen Tarragona.
El col·lectiu es va organitzar aleshores a partir de la creació d’un grup de WhatsApp, que en qüestió de dies, ja va sumar un centenar de membres. Amb el registre oficial com a gremi —que, al capdavall, és una associació d’empreses—, avui Vinyataires Lliures ja pot ser un agent interlocutor amb l’administració.. De fet, ja tenen una taula de negociació oberta amb l’Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi), amb la voluntat de representar-hi els elaboradors de vi més petits. I, entre d’altres, el nou gremi també valora la possibilitat que, de la mateixa manera que els artesans del pa tenen un reconeixement oficial, també es creï la figura de l’artesà vinyataire, entès com aquella persona que treballa la seva vinya i n’elabora vi.
Ara mateix el nou gremi aplega 68 socis distribuïts per tot Catalunya, la majoria a les comarques del sud. El 70% es dedica a la pagesia de manera exclusiva, mentre que el 30% ho compagina amb altres activitats. Un 57% tenen certificació ecològica, tot i que la majoria treballen amb sistemes respectuosos amb el medi ambient i, una mica més de la meita —el 54%— no fa servir additius en cap dels processos d’elaboració del vi. Això fa que aquest col·lectiu s’associü amb els denominats vins naturals o de mínima intervenció.
En un moment de l’acte, s’ha projectat un vídeo de la sommelier i comunicadora Clara Isamat per resumir les demandes del nou gremi. El podeu veure aquí.
Amb la mirada posada a Europa
Per fer encara més força, Vinyataires Lliures ha decidit unir-se a la Confederació Europea de Vinyataires Independents (CEVI) que fa vint anys que existeix. De fet, són els únics membres d’aquesta confederació que no representen un estat membre sencer, ja que, en aquest cas, se circumscriuen a Catalunya. Amb tot, asseguren que hi han estat molt ben rebuts, perquè fins ara no hi havia cap representant de l’Estat espanyol. També afirmen sentir-se còmodes amb altres orgamitzacions confederades, com la francesa, que aporta l’experiència de la figura del del vigneron, que fa un any que es va regular en aquell estat i que és, precisament, la mateixa que voldrien que es reconegués aquí.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
