Francesc Font (Vilajuiga, Alt Empordà, 1980) és pagès de novena generació i enginyer agrícola especialitzat en agricultura orgànica, permacultura i gestió holística. Va decidir anotar totes les proves i canvis que anava aplicant en el seu dia a dia a Can Font, la finca familiar. Anys després de feina rigorosa, aquelles notes s’han convertit en un llibre. Es diu Arrelats a la terra. Propostes per a un agricultura regenerativa (Tigre de Paper) es basa en l’experiència personal d’en Francesc. És a dir, parla de quina manera va decidir fer un tomb en la manera de cultivar, per guanyar-se millor la vida i, a més, contribuir a salvar el planeta.
Què és l’agricultura regenerativa?
L’agricultura regenerativa és un conjunt de tècniques i pràctiques que ajuden a regenerar la terra. No es tracta de fixar-se en els efectes del problema sinó en les causes. Es tracta de millorar el sòl. Perquè així, de retruc, millores el sistema i la biodiversitat.
Però vostè no ha practicat aquesta agricultura sempre. Perquè va fer aquest canvi?
Vam començar al 2014 d’una banda per motius econòmics, perquè amb el sistema convencional no ens acabaven d’anar bé les coses, i també per motius ambientals. És a dir, no ens guanyàvem la vida i, a més, ens estàvem carregant el planeta.
Com van fer el canvi?
La meva dona, jo, els meus pares…la meva família, vaja, tots som curiosos. Vam sentir a parlar d’aquesta manera de fer i vam anar provant. Quan vols fer un canvi, des del punt de vista teòric és molt fàcil, però posar-lo a la pràctica no és el mateix. És com si vols fer una dieta. Tens tanta informació que corres el risc de menjar pitjor i engreixar-te. Ens vam trobar gent que feia coses similars, però més teòriques, i vam anar experimentant amb la pràctica i cometent molts errors. Alguns de grans, a vegades, però ens hans servit per avaluar si els canvis ens ajudaven.
“Fem agricultura regenerativa perquè no ens guanyàvem la vida i, a més, ens estàvem carregant el planeta”
Prop de sis anys després, el resultat és positiu, doncs?
El balanç és molt bo. Quan fèiem agricultura convencional ja ho monitoritzàvem tot, i ara també ho fem fet, en tot el procés. És un recorregut i si millorem el sòl, millorem els productes. El resum és que a casa ens guanyem millor la vida i tenim dades científiques que demostren que fixem molt més carboni del que alliberem, i això ens fa pensar que anem per bon camí.
És per això que ha escrit el llibre? Per posar la seva experiència a l’abast de tothom?
En el camí què hem fet ho hem anat apuntant tot. Tot el nou coneixement que anàvem adquirint. És un llibre per agricultors que vulguin fer aquest canvi. Amb un guió pensat perquè cadascú l’adapti a les seves necessitats i perquè ho pugui posar a la pràctica. Però també el vaig escriure pensant en tots els públics, també en el consumidor. Perquè sàpiga quines formes hi ha de produir i d’on provenen els productes.
He d’entendre que l’agricultura regenerativa va més enllà de l’agricultura ecològica?
Molt més enllà. És simplificar-ho molt, però l’agricultura ecològica canvia el productes que fa servir l’agricultura tradicional per d’altres menys nocius. Però, com deia, nosaltres ens centrem en les causes i no en els efectes.
Però, si més no, algunes de les tècniques en què s’ha especialitzat no tothom sap quines són. Aclarim conceptes? Què és la permacultura?
Deia que l’agricultura regenerativa és un conjunt de tècniques i pràctiques, doncs la permacultura n’és una. És una eina de disseny d’explotacions agrícoles formades per la natura i per les persones, que procura que siguin el més eficients possibles. Tracta de buscar sistemes que permetin que s’austosostinguin des d’un punt de vista energètic, un sistemes que s’emmirallen en la natura, tenint en compte que la natura és molt eficient.
I la gestió holística, quan parlem d’agricultura, què vol dir?
És una tendència dels anys 70 desenvolupada a Sudàfrica, que entén una explotació agrària des de tots els aspectes possibles. Té en compte els factors econòmics, els valors afegits del productes, aspectes més socials, etc. Holístic és una paraula una mica massa hippie per mi, però és això (riu).
La biodinàmica és una altra d’aquestes pràctiques que utilitzen. No és molt complicat tot plegat?
Al contrari, no n’és gens. Això és el més bonic de tot. Un exemple és posar en pràctica coses que feien els nostres avis. Ells fertilitzaven la terra amb fems d’animals. Sembla molt obvi, de sentit comú, però s’havia deixat de fer. Això és un exemple d’economia circular. No és complicat. És un canvi de 180 graus en la manera de produir. El que és difícil és el canvi de concepte. Nosaltres, per exemple, deixem de llaurar la terra… I això s’ha vist tota la vida. Canviar-ho no sempre és fàcil, però el que està clar és que el canvi està passant: nosaltres assessorem un centenar d’explotacions .
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
