Als Països Catalans hi ha més de set mil quatre-cents rellotges de sol identificats. Tot i que ja no es fan servir per mesurar el pas de les hores, s’han convertit en un patrimoni artístic de gran valor simbòlic, històric i cultural. És per això que, des de fa més de trenta anys, la Societat Catalana de Gnomònica s’encarrega d’identificar, restaurar i recuperar els rellotges de sol d’arreu dels Països Catalans.
La Societat Catalana de Gnòmica es va fundar l’any 1988, quan un grup de persones interessades en estudiar i protegir i els rellotges de sol es van constituir en aquesta entitat. Avui, més de trenta anys després, n’han identificat al voltant set mil quatre-cents. Tots estan registrats en un inventari, cadascun amb la fitxa tècnica corresponent, que conté informació del rellotge en qüestió i les coordenades geogràfiques per saber-ne la ubicació exacta. A més, aquest inventari es complementa amb un mapa on es pot observar la concentració de rellotges solars de cada territori.
Hi ha diversos tipus de rellotges solars: de paret verticals, d’horitzontals, d’equatorials (els que es col·loquen en un pla paral·lel a l’equador de la terra), analemàtics (en què la mateixa persona es col·loca dins el rellotge perquè la seva pròpia ombra marqui l’hora)… Però, des que les comunicacions globals es van accelerar i la mesura del temps va prendre una importància vital, va fer-se necessari establir uns horaris fixos: els fusos horaris o zones horàries, que van deixar en un segon pla els rellotges solars per la seva poca exactitud.
L’òrbita de la terra no és circular, sinó el·líptica, i, per tant, el sol no és al centre d’aquesta el·lipse. Això implica que la velocitat de translació de la terra al llarg de l’any no és uniforme, de manera que les hores solars no són gairebé mai exactament d’una hora. A principis de novembre i a mitjan febrer les diferències són al voltant d’un quart d’hora. Aquesta heterogeneïtat de les hores solars davant les nostres hores mecàniques va ser la que va provocar, quan es van generalitzar els rellotges mecànics, l’abandonament del quadrant solar com a eina de mesura del temps. A més, acal afegir-hi les hores de diferència entre el temps civil i l’oficial, que a l’estiu s’avança dues hores i a l’hivern una.
Avui, la Societat Catalana de Gnòmica, no només es dedica a identificar i catalogar aquests elements, sinó que també els restaura. Un dels objectius principals de l’entitat, que ja compta amb més de cent membres, és conservar aquestes estructures. Tal com afirmava Ricard Llorens, un dels vocals, en declaracions a Xarxanet: “hi ha dissenys de rellotges de sol que són autèntiques obres d’art” i, com a tals, s’han de preservar.
En aquesta línia, una altra de les vies de treball de la Societat és la divulgació. Organitzen cursos i tallers per aprendre a llegir rellotges de sol, fomenten la publicació de continguts i materials al voltant del tema i lluiten per mantenir viva la investigació en matèria de rellotges solars i eines per mesurar el temps. “Intentem anar a instituts de diverses poblacions de Catalunya per oferir xerrades i organitzar activitats, amb la finalitat de crear afició entre els més joves per evitar l’extinció de la gnomònica”, explicava Llorens.
A més, aquestes activitats es complementen amb itineraris i sortides per visitar els rellotges solars de diverses zones de Catalunya i de l’estranger. L’última d’elles va recórrer indrets poc coneguts de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès) per descobrir els rellotges solars que conserva el municipi.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
