La finca de Cal Rafel, a Pontils (Conca de Baberà), forma part de Mercat Arrels. La família Janer treballa aquesta terra envoltada de boscos des del 1200. L’orografia de la propietat fa que sigui un racó de món ben especial, amb un microclima que la distingeix del seu entorn immediat, cosa que fa Cal Rafel tingui uns tempos i un calendari propi a l’hora de plantar i collir. Però aquesta singularitat no els eximeix de compartir el risc, com la resta d’àrees agràries de Catalunya, de patir incendis devastadors.
El paper de la pagesia és cabdal, tant per a la prevenció com per a la gestió i extinció d’incendis. Els pagesos van ser determinants, per exemple, en el foc de Baldomar (Noguera) del mes de juny, perquè, entre d’altres, van saber conduir els bombers fins al lloc del foc, un indret altrament d’accés molt difícil. Us en podeu informar seguint aquest enllaç. Són, precisament, l’expertesa i el coneixement del territori el que dona valor a una feina, la de la pagesia, que no sempre es té en compte, tal com explicava l’ambientalista Isabeau Ottolini en aquesta entrevista.
Els Janer de Cal Rafel abans treballaven al bosc i, fins i tot, en vivien. “Ara, però, ni la fusta, ni els arbres no els vol ningú. I si no es té cura del bosc, els arbres massa atapeïts acaben creixent torts i ja no serveixen per fer peces de fusta”, analitza en Josep Maria Janer. “Des de sempre, els que fem de pagès hem explicat de pares a fills què és el que s’havia de fer per gestionar el bosc. Donava per viure. Abans, si hi havia un incendi. es perdien molts diners, però ara, pel que fa al valor econòmic, el camp no en té cap i [després d’un incendi] queda tot destruït”.
El responsable de Cal Rafel lamenta que no es tregui rendiment del bosc perquè, si no se’n té, es van perdent els camins i els accessos. “Tallar arbres era normal, formava part de la gestió mateixa del bosc. Ara estan abandonats, són terrenys abandonats. I a ningú no li interessa. Ara que falta energia, si s’agafés la fusta i es produís energia a un preu raonable, aquest negoci tornaria a començar a funcionar. És que en cada incendi es perd molta energia, però, és clar, és millor comprar gas o coses que vinguin de fora, fins i tot la fusta”, lamenta amb ironia.
En aquest sentit, considera que aquests coneixements de la pagesia avui no es tenen en compte perquè “de pagesos, en som pocs” i que una prova en són les normatives. “Fan lleis sense consultar-nos, no ens pregunten i no volen compartir l’experiència que tenim, fan servir la visió de la ciutat per aplicar-la al camp i ens tenen apartats de tot. A la tele jo només sento a parlar del Barça i de la plaça de les Glòries. Ara es recorden de nosaltres pels incendis, però a l’hivern ja no hi tornaran a pensar. Estem aïllats“.
Un exemple, és el permís que cal demanar per tallar un arbre. Creu que les traves burocràtiques són massa fortes. No obstant això, i malgrat les dificultats, en Josep Maria impulsa la seva pròpia croada per evitar incendis devastadors. Per això, de tant en tant talla algun arbre tort i el deixa a terra per trencar la continuïtat. En cas que es produís un incendi, com que es propaga per la part alta dels arbres, en arribar a aquest punt es tallaria. També ha posat un petit ramat de dotze vaques que pasturen tot l’any, que mantenen el bosc net, adoben la terra amb els excrements i fan que al voltant de Can Rafel pràcticament no hi hagi res per cremar, o que, si arribés el cas, fos fàcil d’apagar.
En Josep Maria creu que cal un canvi de mentalitat en molts aspectes, però també té un punt d’esperança: “no hi ha cap mal que duri cent anys, diuen, i aquest ja fa molts anys que dura. No n’hi deuen quedar gaires”.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
