Camamilla, camamil·la, camamirla o majola són alguns dels noms que rep en català aquesta planta aromàtica que serveix per a gairebé tot. És tan versàtil que es pot emprar per alleugerir problemes digestius, de la menstruació, per a la tos, com a desinfectant per als ulls, com a pomada calmant i antiinflamatòria, com a decolorant natural del cabell, com a sedant… I més encara.
Aquests usos semblen infinits, però les propietats canvien segons el lloc on s’ha collit la planta, i els experts afirmen que una de les “millors del món” és la de la Plana d’Urgell. Un dels experts en camamilla a casa nostra és Mingo Sarradell. Explica que cap als anys setanta una empresa farmacèutica alemanya va recórrer el món analitzant diferents camamilles silvestres i la de la Plana d’Urgell va mostrar que té unes “propietats excepcionals”.
La saviesa popular ja ens porta cap aquí, perquè el refranyer diu que “si tens un no sé què al pap, camamilla a tot drap”, i encara ho concreta més: “la camamilla de Linyola, cura tota sola”. Perquè si hi ha un municipi de la plana d’Urgell que destaqui per la camamilla, aquest és Linyola. L’any 1935, el folklorista català Valeri Serra i Boldú escrivia:
De esa camamilla de Liñola quiero hacer un elogio fervoroso. Desde que por allá al 1890 llegaron a mis manos unas etiquetas con que la envasara el que después fue farmacéutico de Barcelona don Ramón Sol y Roigé, desde que el propietario don José Antonio Tarragó y Gelabert obtuviera con ella un premio en París y desde que en Madrid se hizo general su uso gracias a los frecuentes envíos que de ella hiciera el señor Tarragó a los señores Castelar, López Domínguez y otros políticos de talla; desde que se convirtió en su constante corredor un sujeto apodado «Cibidet», en fin, desde que en 1846 consignara Madoz en su famoso Diccionario geográfico que la «camamilla de Liñola es de la mejor calidad».
Segurament per això la camamilla és una de les estrelles del Parc de les Olors de Linyola. Han reforçat encara més les tesis sobre la qualitat de la varietat d’origen silvestre que cultiven “té un 25% més de principis actius que altres varietats comercials seleccionades. Té una flor menuda, però extraordinàriament aromàtica i unes propietats amb unes virtuts excel·lents”. Aquest espai és un dels 20 parcs dedicats a les plantes aromàtiques que a més de recuperar plantes tradicionals ofereix un nou atractiu turístic al municipi. Ho explicàvem en aquest reportatge en el que vam parlar amb la fundadora.
Trobem la camamilla de Linyola al logo de l’Ajuntament de Linyola, als camps no ha deixat de créixer mai amb total naturalitat i durant els mesos d’abril i maig floreix amb tot el seu esplendor. Des de fa 5 anys s’ha recuperat la Fira de la Camamilla, que s’organitza coincidint amb la festa major del poble (per Santa Quitèria, cap al 22 de maig) i s’estan recuperant usos que, si bé no havien desaparegut, havien quedat relegats a un segon pla.
És el cas del licor de camamilla. Mingo Serradell explica que hi ha 50 o 60 cases del poble que encara en fan per a autoconsum. És tradicional prendre’n una copeta just després de dinar. De fet, en Mingo explica que la infusió de camamilla té també la mateixa tradició al poble que prendre el te a Anglaterra.
Però, tornant al licor, en Mingo ha decidit recuperar la tradició de fer-ne per vendre’l. Per això s’ha aliat amb una empresa d’Almacelles (Segrià). Un jove emprenedor, Gerard Barsalà, elabora licors tradicionals artesans. I entre tots han tancat el cercle. La camamilla que fan servir és del Parc de les Olors de Linyola, totalment ecològica, la fórmula és la que ha recuperat en Mingo, seguint la tradició de padrins i padrines del poble, i l’elaboració es fa en un obrador de proximitat, el d’Elixirs de Ponent.
Aquest vídeo mostra com es recull la camamilla del Parc del les Olors de Linyola.
Parc de les Olors de Linyola from Ernest Cassina on Vimeo.
Tant en Mingo com en Gerard lloen les virtuts d’aquest licor que es diu simplement L’Elixir, i més encara després que el concurs mundial de vins i destil·lats Catavinum World Wine & Spirits li concedís la medalla d’or l’any 2019.
Així doncs, la camamilla torna estar de moda per guarir el cos i també per guarir l’ànima.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
