Julio Basulto, (Barcelona, 1971) acaba de publicar un llibre amb un títol que realment impacta: Come mierda (Penguin Libros). No és el primer llibre d’aquest nutricionista, però sí que segurament és on parla més clar. És docent a la Universitat de Vic i també es dedica a la divulgació a través d’articles a mitjans de comunicació i dels seus llibres, que sempre tenen com a objectiu final la salut. És molt radical en alguns dels seus missatges i alhora és molt comprensiu a l’hora de desculpabilitzar els qui no mengen tan bé com seria desitjable. Carrega contra la indústria alimentària i els aliments ultraprocessats, però també contra aquells que han portat a l’extrem l’alimentació saludable i que, fent servir missatges simplistes, volen alliçonar la població. Renega de preceptes que semblen inamovibles, com que cal menjar variat i una mica de tot, que la dieta mediterrània és excel·lent i que els aliments en el primer món són tots segurs. Ell aposta per una dieta basada en fruita i verdura poc processada i carn de tant en tant i afirma que totes les dietes bones s’assemblen.
Va fort amb aquest títol, Come mierda…
Això és el ens diu una part de la indústria alimentària. Els sectors més potents d’aquesta indústria ens conviden constantment a menjar malament. El lobby de la indústria alimentària, els anuncis de la televisió, etc, ens repeteixen això. T’inciten a menjar productes ultraprocessats amb una qualitat nutricional nefasta, amb una alta densitat calòrica i baixa densitat nutricional. És un tema molt greu al qual no prestem gaire atenció.
Al seu llibre parla de comprar a botigues petites, directament al productor. Als supermercats no hi ha menjar saludable?
És difícil. Hi pots trobar menjar sa, però per arribar a la fruita o les hortalisses, abans hauràs de passar per no sé quants lineals de brioixeria industrial, begudes ensucrades i patates fregides. El supermercat és una trampa, és una emboscada alimentària. L’important no és tant el que menges, sinó el que no menges.
Emboscada alimentària és un dels conceptes que explica en aquest llibre, com també el dels deserts alimentaris. Ciutats, pobles o barris on simplement no hi ha accés a aliments sans. Li consta que a Catalunya n’hi hagi?
A mi em sembla que no. Jo no he trobat informació ni d’Espanya, ni de Catalunya. Segur que hi ha barris desafavorits on és molt difícil comprar menjar sa. Però jo diria que no, que aquí no en tenim. El que sí hi ha són aiguamolls alimentaris. És fàcil trobar menjar sa a un preu raonable, però és molt més fàcil i molt més barat comprar menjar que no és sa.
Aquí estem molt orgullosos de la nostra dieta mediterrània, però a vostè no li entusiasma, aquesta denominació…
La dieta mediterrània és una entelèquia on tot hi cap. A més, està en mans de sectors que tenen com a principal objectiu la butxaca, i no pas la salut. És una dieta que inclou vi, i això no pot ser, perquè és una beguda alcohòlica i l’alcohol mata gent, també inclou el pernil, que és un aliment processat. Si no hi hagués aquest dos productes encara podria estar bé, però m’estimo més parlar d’una dieta basada en productes vegetals poc processats.
També ens diu que això de ‘menjar variat i una mica de tot’ tampoc és saludable…
Això ens ho han dit sempre, però el primer cop que un metge ho va dir no hi havia la varietat d’aliments que hi ha ara. Menjar una mica de tot no és sa. És com quan ens diuen que els aliments són segurs. Això només vol dir que no són tòxics, però no pas que siguin saludables o que siguin innocus. No em cansaré de repetir-ho, una dieta saludable és aquella basada en productes vegetals i pocs processats.
Vol dir que no hauríem de menjar carn? Creu que s’està criminalitzant el consum?
Hauríem de menjar menys carn. Potser sí que se n’ha criminalitzat el consum, però hem de tenir clar quin és el col·lectiu dèbil, i no es precisament la indústria càrnia.
En el seu llibre també carrega contra aquells que agafen la bandera vegana per garantir una alimentació saludable. Diu que és un dels cants de sirena.
És que sembla que si un aliment és vegà o ecològic ja és més sa per se, i això és rotundament fals. La sal és vegana i el sucre també, i hi ha carn ecològica que potser és més sostenible, però no és més sana. I com aquests, li podria posar molts altres exemples. Ara, McDonald’s és de color verd, abans era vermell. I que els Conguitos no tinguin oli de palma no vol dir que siguin sans. Ens colen un producte insà fent-nos creure que no n’és.
Un dels handicaps que planteja és el preu del menjar sa, que sempre és més alt que el dels aliments no saludables.
A veure, a casa nostra, amb uns mínims coneixements de nutrició i una mica d’interès, és fàcil trobar aliments de temporada i de proximitat a un preu no gaire alt. Però és que no es tracta de baixar aquest preu, el que hauríem de fer és encarir els impostos als productes malsans. Primer, perquè és educatiu: a Catalunya l’impost a les begudes ensucrades ha suposat una reducció del 20% el consum, sobretot en col·lectius desafavorits. També perquè aquests impostos serveixen per fer front a les despeses sanitàries que es deriven del consum d’aquests aliments, que són molt més altes del que ens imaginem. Només l’obesitat costa 250 euros l’any a cada català. Imagina’t si hi sumem la diabetis o el càncer…
Vostè parla de salut, però menjar és també un plaer.
Tenim el paladar desensibilitzat. Unes llenties amb verdures són delicioses, però si estàs acostumat a menjar-les amb xoriç o si tens un paladar acostumat a menjar processat amb potenciadors de gustos, et semblarà que les llenties no tenen gust de res. Es tracta de deseducar el nostre paladar…
I com ho podem fer?
En general, tenim una baixa alfabetització nutricional. L’escola tampoc hi ajuda, perquè la indústria alimentària és tan potent que està subvencionant formacions que només serveixen per mantenir el seu estatus. S’ha d’alfabetitzar la població i una manera d’aconseguirho seria prohibir el màrqueting depredador. Sempre poso l’exemple del riu que té un indústria que el contamina. Què hem de fer? posar el filtre per netejar l’aigua que s’ha embrutat o hem d’impedir que l’empresa continui abocant contaminació al riu?
Sembla que per seguir els seus preceptes cal renunciar a moltes coses i fer un sacrifici important. Creu que estem disposats a fer-lo?
El 20% de les persones que van a l’atenció primària diuen que estan disposades a canviar el seu estil de vida, el 80% restant vol la recepta, la vareta màgica que resolgui els problemes nutricionals. És molt difícil canviar d’hàbits, no ens ho posen gens fàcil. Una de les mesures podria ser que accedir als aliments malsans fos complicat. Si fas que sigui difícil l’accés, la gent canvia d’hàbits. No podem esperar que la gent camini pel carrer sinó no hi ha voravies.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
