Potser t’han dit que ets un culturetes amb un to foteta, però si et diuen ruraletes és que vas per bon camí. La periodista Txell Bonet ha sumat les paraules rural i culturetes per crear un neologisme que faci referència a aquelles persones que estan al cas de tot el que es cou a la cultura més enllà de les ciutats, tant si es tracta d’expressions artístiques absolutament actuals com si són d’avantguarda, tradicionals o recuperades. En trobareu de tota mena al podcast Ruraletes. Txell Bonet ha parlat amb els protagonistes d’aquest món i cap ens ha deixat indiferent. Si també us passa el mateix, és que sou ruraletes de debò. I, per si encara no en sou i en voleu ser, us fem un resum de cada un dels deu capítols del podcast: només us cal escoltar-los que us deixeu atrapar.
Joan Tomàs, és el responsable de la publicació periòdica més veterana en català, el Calendari del Pagesos. En aquest capítol ens explica què és, com es fa i quin és el secret perque hagi arribat a complir 160 anys.
La pedra seca, arquitectura viva
Aixecar parets sense fer servir res més que la pedra mateixa no és qualsevol cosa. Aquesta és la base de la pedra seca, una tècnica que va molt més enllà de la construcció estricta. Roger Solé Coromina és un marger que, en aquest capítol, explica la importància d’aquestes construccions. I ho fa en companyia de Mario Urrea, alcalde de Torrebesses (Segrià), que ha decidit protegir aquest patrimoni al seu municipi.
Laia Aguilà, de Tagamanent (Vallès Oriental) i Berta Flotats, de Vallcebre (Berguedà) expliquen els seus projectes per produir llana de qualitat amb ramats de Catalunya. Una llana quilòmetre zero que ens ajuda a entendre d’on prové el material amb què es confeccionen molts dels jerseis que ens posem sense saber-ne l’origen de la matèria primera.
Recuperar llavors és recuperar cultura
Txel Bonet convida en aquest programa a Marc Talavera i Ester Casas, representants dels col·lectius Eixarcolant i Les Rafardes, perquè expliquin la seva tasca de recuperadors de llavors: com la fan i, sobretot, per què la fan? Descobrirem com parlen i conversen amb la gent gran per localizar llavors antigues i, sobretot, per conèixer quin és l’ús que se’n feia.
La vida rural, ben viva en un museu
Gemma Carbó és la directora del Museu de la Vida Rural. En aquest capítol, ens convida a fer un viatge físic i conceptual per les seves instal·lacions de l’Espluga de Francolí. Aquest museu proposa revisar el passat rural per encarar el futur amb lucidesa.
Penelles al mapa mundial pel Gargar Festival
L’expressió artística al carrer ha revolucionat el poble de Penelles. Ha estat a través del Gargar Festival, un referent mundial de street art. Jordi Solsona i Maria del Mar López Pinto són els impulsors d’aquest festival de pintura mural al carrer que es fa a la comarca de la Noguera. Expliquen com va néixer i com ha canviat la realitat del poble,
Arnau Obiols, un músic pirinenc entre els sons d’ahir i els d’avui
La música d’Arnau Obiols centra aquest capítol. Obiols reivindica el territori on viu i la música tradicional que surt del cor dels Pirineus. I no us perdeu el record que té Arnau Obiol per la seva àvia.
La moda pagesa que ha arribat a les passarel·les
Míriam Ponsa, dissenyadora, i Sílvia Ventosa, antropòloga i conservadora de teixits del Museu del Disseny de Barcelona són les convidades d’aquest programa. Entre totes dues analitzaran si existeix la moda pagesa. El capítol es completa amb una explicació dels diferents tipus de barrets creats per treballar. Aquest és un episodi carregat de de glamur, que vincula les espardenyes amb Yves Saint Laurent.
En aquest capítol, el biòleg Gerard Bota, del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, demostrarà que no només a la natura salvatge la biodiversitat és més rica. Una prova n’és la finca La Gutina. Bàrbara Magugliani, una de les responsables, explica la seva experiència en aquesta finca on la intervenció humana no només ha mantingut la quantiat d’expecies de flora i fauna que existien abans que es treballés, sinó que les ha incrementat.
Les barraques del delta de l’Ebre, des de fa 4.000 anys fins avui
Les barraques del delta de l’Ebre es construeixen des de fa més de 4.000 anys, tot i que ara no passen per un bon moment. Txell Bonet convida a l’únic mestre barraquer en actiu de Catalunya, Salvador Gómez. Gómez tindrà l’oportunitat de parlar amb el que va ser el seu mestre, David Monllau, i de reivindicar el llegat històric d’aquestes edificacions ancestrals.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
