L’ONG Justícia Alimentària Global ha posat en marxa una campanya per salvar els mercats municipals. Amb el lema “Els mercats es moren”, es basen en les conclusions d’un estudi que han portat a terme on analitzen la funció que exerceixen aquests equipaments municipals i l’evolució que han experimentat els últims anys, i una de les principals conclusions és que ja no actuen com a servei públic perquè s’ha prioritzat el negoci per sobre de l’alimentació.
El director de Justícia Alimentària, Javier Guzman, afirma que l’objectiu de la campanya és “aconseguir transformar l’actual xarxa de mercats municipals en infrastestructures connectades als productors locals que permetin l’accés a una alimentació saludable, ecològica i a uns preus raonables”.
Per fer aquest estudi s’han basat en la xarxa de mercats municipals de Barcelona perquè és un dels models que més s’ha exportat. No obstant això, la conclusió que defensa l’estudi és que, amb les dades a la mà, s’ha demostrat que no funciona. Set de cada deu mercats conviuen supermercat dins del mateix edifici que també ofereix producte fresc. Igualment, han detectat que, en la majoria dels casos, el producte que es ven a les parades del mercat no prové de pagesos de proximitat, sinó de xarxes de distribució que proveeixen d’aliments que arriben d’arreu del món. També han confirmat que, al mercat, els preus dels aliments són més alts que els de la gran distribució, fet que allunya d’aquest servei les famílies amb menys recursos. A més, en molts casos, les parades es reconverteixen en espais de productes gourmet i no pas d’alimentació bàsica.
Tot això es consolida en un context d’una clientela minvant, que comporta que el nombre de parade disminueixi, també per la manca de relleu en els negocis.
Arribats a aquest punt, Guzmán recorda que el que perseguia la municipalització dels mercats com a servei públic era, precisament, garantir l’accés a l’alimentació a la població, i per això Justícia Alimentària proposa que el model retorni a aquesta idea primigènia en comptes de prioritzar la vessant de negoci en què pot derivar.
L’entitat defensa que la xarxa de mercats municipals ofereix una oportunitat per revitalitzar l’agricultura i la ramaderia de proximitat i per crear circuits curts amb menys petjada climàtica. “Cal un canvi de política, un model nou, centrat en el dret a l’alimentació” afirma Guzmán. Per això, la campanya insta les administracions a valorar noves opcions per evitar “la mort dels mercats”, ja sigui pel tancament o per la pèrdua de la funció original per a la qual van ser concebuts.
L’estudi proposa analitzar la millor manera de revitalitzar aquestes infraestructures per convertir-les en espais que vagin més enllà de la distribució i la venda d’aliments i siguin també centres de dinamització alimentària dels barris, obradors cooperatius, centres de logística compartida o espais de formació i educació alimentària.
Campanya controvertida i amb polèmica inclosa
Les imatges d’una fruita podrida amb el lema “Els mercats es moren” —que s’han col·locat a ciutats com Barcelona, Madrid, Bilbao, València, Sevilla o Saragossa— no han deixat ningú indiferent. De fet, el Partit Popular de la Comunitat Valenciana va exigir, a través de les xarxes socials, la retirada de la campanya. Asseguren que la iniciativa malmet la imatge de la taronja i de la Comunitat Valenciana.
El director de Justícia Alimentària adverteix que no retiraran la campanya només perquè molesti. Referint-se al Partit Popular valencià, lamenta que “mo han entrat en el debat, simplement han demanat la retirada de la campanya. Sabíem que podia ser una iniciativa polèmica però no ens imaginàvem això”, assegura. I afegeix: “Jo crec que hem aixecat una catifa, hem posat llum a una habitació més aviat fosca, perquè no interessa que se sàpiga quins són els interessos que hi ha al darrera del model actual de mercats municipals”.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
