La setmana passada es va acabar la primera temporada del podcast Salvant les distàncies, i ara és un bon moment per recuperar-ne els capítols. Tot seguit us en fem un repàs perquè pogueu triar i remenar entre el millor del camp i la ciutat. Hi descobrireu convidats i convidades que han aconseguit viure en equilibiri entre dos mons que ja no són tan diferents i que van esborrant les fronteres. Només cal que piqueu sobre la imatge per adreçar-vos al podcast.
Peter Thiemann és alemany, però viu a Catalunya des que tenia 27 anys. Viu amb una peu a a Barcelona, perquè és el violoncel solista de l’Orquestra del Liceu, i l’altre a Solsona, on és el director artístic de l’Acadèmia Internacional de Música que ell mateix va fundar. Com ho fa per combinar aquests dos mons?
La convidada d’aquest capítol és Mariona Borràs. És enginyera forestal i responsable de comunicació de la Fundació Pau Costa. Amb ella desmuntem mites sobre la gestió forestal, els incendis i la manera de comunicar-los.
En aquest capíol no només hi parla una convidada, sinó que n’hi ha dues: Alba Herrero, antropòloga ambiental, i Anaïs Florin, artista visual. Totes dues desenvolupen un projecte a l’horta de València de recuperació de valors.
Sobirania alimentària i reconnexió amb el territori productor són els fils conductor d’aquesta conversa d’Alba Forès amb Toni Massanés gastrònom i director de la Fundació Alícia.
Alba Cros és cineasta freelance i lesbiana activista. Nascuda a Puigverd de Lleida, s’ha establert a Barcelona. Com a creadora, s’ha dedicat a trencar amb la norma vital i audiovisual. Somia amb les postes de sol de la plana de Lleida i creu que, en un futur no molt llunyà, hi tornarà per quedar-s’hi.
Nilak és el projecte itinerant de circ i arts escèniques que arriba allà on no hi ha teatre (és a dir, a un total d’onze comarques a Catalunya). Una aposta descentralitzadora d’Oriol Escursell, guanyador del Premi Lluís Carulla 2020, que estén la programació cultural més enllà dels nuclis urbans.
Anna Baqués fa vi. I en fa al Penedès, però també a la Cerdanya. Alhora, és hereva d’una nissaga d’enginyers agrònoms i enòlegs de Sitges (Garraf), una família que ha estat determinant per a la recuperació de la malvasia d’aquesta vila.
L’artista urbana Lily Brick ha voltat mig món pintant parets d’arreu i ara s’ha instal·lat a una poble de Ponent. No hi comptava però assegura que ha trobat el seu lloc. Molt a prop d’on va néixer.
“La ciutat ha deixat de ser un lloc interessant per explicar històries”. Així ho veu l’escriptor Julià Guillamon, que viu entre dos mons: el barri industrial del Poblenou i les muntanyes del Montseny, a Arbúcies.
Clara Garí explica a Alba Forès què és el walking art, d’on ve i com el fa. Alhora explica la feina que porta a terme al capdavant de Nau Côclea, uun centre de creació contemporània situat a Camallera (l’Alt Empordà).
Ara ja us ho hem endreçat perquè trieu i remeneu i descobrir com, potser no cal decidir-vos entre camp i ciutat perquè, com pensen aquests deu protagonistes, el millor és combinar-ho.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
