Des de 1998, cada 21 de novembre se celebra el Dia Mundial de la Pesca. A Catalunya, aquesta és una activitat amb una forta tradició que ocupa prop de 25.000 persones i aquí, com a tot arreu, s’enfronta al repte d’adaptar-se a una nova realitat climàtica. Veiem com l’increment de temperatura està fent estralls a l’agricultura ja que les plantes i els animals es comporten de manera diferent, però no sempre som conscients que a la mar també passa el mateix i els ecosistemes marins se n’estan ressentint.
És precisament per això, que el sindicat UGT per a celebrar aquesta jornada ha fet públic un manifest que podeu consultar aquí, en el que reivindica una pesca sostenible que també inclogui dignificar la feina del treballadors del sector. Remarques que “les noves circumstàncies mediambientals que afecten el medi marí i la pesca – com l’increment de la temperatura del Mediterrani, els canvis en paràmetres fisicoquímics de les seves aigües, com la salinitat o el pH, el canvi en els corrents marins i en els vents que modifiquen masses d’aigua i platges, o fenòmens meteorològics extrems com mànegues marines i temporals o Danes– fan necessària una acció marítima integral, que compti amb la participació de tots els agents implicats, localment i territorialment, amb un full de ruta comú que permeti avançar en l’adaptació del sector de la pesca al canvi climàtic, en la seva circularitat i la seva sostenibilitat”.
Una de les conseqüències de l’increment de temperatura del Mediterrani és que hi ha una sèrie d’espècies que proliferen. Són aquelles que estan preparades per suportar temperatures més altes. Això ho ha estudiat la Càtedra Oceans i Salut Humana de la Universitat de Girona que fins i tot ha anat una mica més enllà per donar sortida a aquests peixos que no sempre estem acostumats a menjar. En vam parlar en una entrevista a Àgata Albero que ha assorat aquesta càtedra en temes de gastronomia i que detalla de quina manera el canvi climàtic condiciona i condicionarà el què mengem i la manera de fer-ho. Podeu recuperar l’entrevista aquí.
Tenint en compte tots aquests condicionants, les polítiques marítimes seran cabdals per un sector que a més d’enfrontar-se al canvi climàtic també veu com el sector s’està envellint i que el relleu generacional és complicat perquè les condicions que ofereixen aquest tipus de feina no sempre són prou atractives pels joves. Tots aquests aspectes son els que vetlla l’Estratègia Marítima de Catalunya, una eina consensuada entre tots els departaments que interpel·la el conjunt de la societat i posa les bases per a una política marítima pròpia. L’últim pla, que té l’horitzó posat a l’any 2026, treballa en quatre àmbits d’actuació que són, una economia blava sostenible en el marc d’una política marítima integrada respectuosa envers el conjunt dels usos del mar, uns ecosistemes saludables i resilients, una ciutadania que estima i valora el mar com a font de benestar i riquesa i una governança marítima innovadora en mans de la ciutadania.
Sobre la cogestió pesquera a Catalunya, el Dossier Tècnic número 126 que podeu llegir sencer aquí aborda aquest model de governança pesquera pioner, que els darrers anys s’ha vist reconegut per les més altes instàncies internacionals, i que consisteix en la participació de tots els actors en la presa de decisions. És a dir, les normes que regeixen les pesqueres s’acorden en els Comitès de Cogestió conformats per representants de l’administració, del sector pesquer, de l’àmbit científic i de les organitzacions mediambientalistes, tots en igualtats de condicions.
Però a més, el dossier recorda que “el ciutadà també se sent interpel·lat en tot aquest procés, gràcies a la gestió participativa, que ofereix al consumidor la possibilitat d’accedir a un producte proper, de qualitat excel·lent, amb un compromís social i també mediambiental”.
Si voleu saber més coses sobre la pesca a Catalunya us convidem a visitar el Museu de la Pesca de Palamós i tamabé el seu web, seguint aquest enllaç.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
