• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
  • Skip to primary sidebar
  • Skip to footer
Arrels

Arrels

  • Fes-te soci/a
  • Mercat
  • Actualitat
    • Noticies
    • Agenda
  • Ràdio
    • Bar de Vins
    • Ona pagesa
    • Ruraletes
    • Salvant les distàncies
  • DiY
  • Docs
  • Revista
    • Número actual
    • Col·lecció
  • Més
    • Qui som
    • Contacta
    • FAQs

Repoblament

A Catalunya hi ha prop de 300 nuclis de població abandonats

El projecte Pobles Abandonats analitza al detall que va passar en aquests nuclis per crear propostes de futur que evitin el despoblament

29 de març de 2022 per Margalida Ripoll Ferrer Comparteix

Molinàs, a Colera, a l'Alt Empordà | Arnau Brosa.

A Catalunya hi ha prop de 300 nuclis de població abandonats, 350 tenen menys de 10 habitants i al voltant de 1.000 en tenen menys de 30. Aquestes són algunes de les xifres amb les que treballen al projecte Pobles Abandonats que analitza al detall el passat per poder encarar el futur i plantejar propostes que evitin el desplaçament demogràfic de l’entorn rural a l’entorn urbà. 

És una iniciativa que va sorgir arran de les classes del professor de la Universitat Autònoma, Oscar Jané. En una assignatura en la que es treballa l’arqueologia moderna, Jané proposava als seus alumnes fer un treball en grup en el que resseguissin la història d’un poble abandonat a través de la memòria oral i la investigació en arxius entre altres fonts. I aquest va ser l’embrió d’un gran projecte que impulsen la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC) i l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), combina la investigació i el treball de camp per poder analitzar el fenomen del despoblament a gran escala. La intenció és que en un parell d’anys es pugui celebrar un congrés internacional que permeti comparar la situació actual dels territoris de parla catalana amb altres llocs d’Europa i alhora fer propostes per evitar que nuclis que ara estan en risc acabin despoblats. 

Faió Vell al Faió al Baix Aragó-Casp. | Sònia Sàlvia

Maria Carme Jiménez Fernández, directora de l’Institut Ramon Muntaner, forma part de la coordinació general del projecte i explica, “plantegem els nuclis abandonats com a jaciments que han d’oferir molta informació i per intentar que en casos on hi hagi un despoblament creixent amb risc d’abandó, no s’arribi a produir del tot. I ho fem amb disciplines molt diverses, paisatgisme, arqueologia, història, arquitectura, antropologia, economia, etc perquè tingui una base científica i per poder fer propostes de futur. 

En el cas de Catalunya la recerca es fa per vegueries i la unitat són nuclis de població amb activitat econòmica i social, per tant pot ser un mas amb diferents habitatges, una colònia industrial, un llogaret, un poble, o fins i tot un nucli creat al voltant d’una església.

Es fa una primera part de recerca documental que servirà de base per fer el treball de camp posterior. Després s’omplen unes fitxes que s’han creat expressament per aquest projecte i un cop validat el seu contingut es publica a poblesabandonats.cat perquè tothom qui vulgui ho pugui consultar. En total hi ha unes 70 persones implicades i s’han publicat 90 fitxes. La voluntat és ampliar el nombre d’investigadors per poder “avançar una mica més ràpid”, explica Maria Carme Jiménez. La informació d’aquestes 90 fitxes es completa amb fotografies, documents i altres recursos que també són consultables al web. 

Algunes de les dades que s’extreuen d’aquesta fase d’inventari de tots els nuclis abandonats, és que la zona on més se n’han localitzat és al Pirineu i per això és l’única vegueria que per estudiar-la s’ha partit en dos.  O també que només a Tremp hi ha 35 nuclis abandonats i que a la Catalunya Central, la majoria d’aquest nuclis són colònies, mentre que a Girona són masos o esglésies. 

Montesquiu, a Isona i Conca Dellà al Pallars Jussà | Òscar Salmerón.

D’altra banda, segons explica Maria Carmen Jiménez, un nombre petit d’habitants no sempre és indicatiu d’estar en risc d’abandonament, “hi ha nuclis amb només 10 habitants que sempre han tingut una població estable i que han anat funcionant”. Afirma que han detectat que els nuclis que es mantenen vius, encara que sigui amb una població petita és perquè els habitants tenen “una implicació real amb el territori. Si això no hi és no tinc clar que sigui un benefici pel territori perquè acabaran marxant, No és només la part quantitativa sinó també la qualitativa”.

Calculen que la recerca de l’inventari s’allargarà un parell d’anys més “i amb la informació de les fitxes generarem un mapa que ens expliqui per territoris que és el que està passant i sobretot poder-ho publicar. I finalment voldríem fer un congrés internacional per comparar la nostra realitat”, relata la directora de l’Institut Ramon Muntaner.  “El que busquem no és repoblar aquests nuclis sinó aprendre del que ha passat i que això ens ajudi a revertir-ho i a generar polítiques diferents. Es tracta d’estudiar-ho per evitar que torni a passar”, assegura.

Pobles Abandonats compta amb el suport institucional de la Diputació de Girona, la Diputació de Lleida, l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI), el Museu de la Vida Rural, l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IADAPA) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

Forma part d'Arrels

Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!

Comprar el número 10 Fes-te'n soci/a
Comparteix

MÉS LLEGIT

  • Noticies
    L'últim vaquer de llet del Pallars Jussà cerca clients desesperadament per evitar plegar
  • Noticies
    Ofereixen gratuïtament un camp de presseguers abandonats per donar-li una nova vida
  • Noticies
    A la recerca de la masia perduda
  • Noticies
    “La masoveria és la solució per a la gent que busca masies i propietaris que no saben què fer-ne"

Noticies destacades

“Els projectes d’habitatge cooperatiu poden ser tan potents que acabin regenerant la vida d’un poble”

Conviure sota un mateix sostre despunta com una solució viable per facilitar l’accés a l’habitatge i, a més, afavoreix el repoblament

Noticies · 12 d'agost de 2022

L’Urgell vol reactivar els més de 1.000 habitatges buits que hi ha a la comarca

El Consell Comarcal vol incentivar el lloguer amb la campanya ‘Si tens un habitatge buit, estàs perdent diners!’

Noticies · 9 d'agost de 2022

“Entre les 700 construccions de Collserolla, hi ha 200 masies amb uns valors a preservar”

L’ambientòloga Laura Cid és una de les responsables del nou Pla Especial de Protecció del Parc Natural de Collserola

Noticies · 29 de juny de 2022

Subscriu-te a la nostra Newsletter setmanal

Si vols estar al dia de l’actualitat del món Arrels, la ràdio, els videos i el mercat subscriu-te aquí
  • *

Footer

  • Ràdio
  • DiY
  • Docs
  • Revista
  • Fes-te soci/a
  • Qui som
  • FAQs
  • Contacta
  • Avís legal
  • Política de Privacitat
  • Política de cookies

Segueix-nos

Un projecte de

Amb el suport de

Sàpiens Petit Sàpiens El Món d'Ahir Descobrir Revista Experiències Cuina Receptes by Cuina Apart Ara Llibres Amsterdam Now Books La Casa dels Clàssics Bernat Metge Castells.tv Atlas of the Future Som Mollet Som Granollers Som Vallès Som La Llagosta Som Les Franqueses Som Martorelles Som Montmeló Som Montornès Som Parets Som Sant Fost Mollet a mà