L’Escola de Pastors, l’única d’aquest tipus que hi ha a Catalunya, ha començat la catorzena edició. Aquesta és una escola singular. Els alumnes surten amb una titulació oficial, però per arribar-hi passen més de mig any convivint amb els seus companys i professors i, després, fan quatre mesos de pràctiques. Tot forma part de l’aprenentatge i tot es fa amb un objectiu que no ha variat des que l’escola va començar: garantir el relleu generacional a la ramaderia extensiva de casa nostra. Des del 2000 fins al 2015 a Catalunya es van perdre una mitjana de set explotacions ramaderes al dia. La primera directora d’aquesta escola va ser l’artista, activista i pastora Vanesa Freixa, que en el moment de posar-la en marxa explicava que volien pagesos feliços. Ara, catorze anys després, comença a haver-hi referents on emmirallar-se que demostren que un nou model de pagesia és possible. Per saber més coses d’aquesta escola conversem amb Maura Aragay (Sant Cugat, 1978), que és biòloga i tècnica de l’Escola de Pastors, i que amb les seves companyes de l’Associació Rurbans es denominen pastores de pastors.
Com neix l’Escola de Pastors de Catalunya?
L’Escola es va crear fruit d’un procés participatiu. Es va constatar que hi havia un greu problema generacional i Vanesa Freixa va proposar fer una escola al Pallars Sobirà. Un espai de formació per a aquelles persones que sense tenir arrels pageses es volguessin dedicar a la ramaderia. D’aquesta manera, l’escola ofereix aquest relleu generacional que necessita la ramaderia extensiva i mostra que una manera de fer diferent és possible.
El funcionament és com el d’una escola de qualsevol altra formació?
En essència sí, però té certes particularitats. Fem una edició de l’escola cada any i la durada és de sis mesos i mig, més o menys, que es pot allargar fins al deu mesos en funció de les dates de les pràctiques. Normalment, comencem el mes de gener i, quan els alumnes en surtin, hauran fet deu setmanes de teoria i quatre mesos de pràctiques. Les primeres quatre setmanes de teoria les dediquem a fer una formació bàsica que ens serveix per posar tots els alumnes al mateix nivell, perquè n’hi ha que tenen una mica d’experiència i d’altres no. I la resta de la teoria són cinc setmanes temàtiques dedicades a l’alimentació, la sanitat, la transformació, la gestió d’empreses i la novetat d’aquest any és una setmana temàtica dedicada a la muntanya. Tota aquesta teoria s’acompanya de quatre mesos de pràctiques que es fan en finques de ramaderia extensiva.
Fins aquí tot sembla prou estàndard, però segurament la principal particularitat és que els alumnes viuen a l’escola mentre dura la formació. És així, oi?
Sí, els alumnes viuen amb nosaltres. És també per la idea de fer grup i perquè pensem que la convivència és important. És important que es coneguin molt perquè això els donarà eines per emprendre plegats i també perquè a les pràctiques hauran de conviure amb el ramader. De fet, en la formació hi ha un mòdul de comunicació assertiva i de resolució de conflictes que els alumnes valoren molt. S’escapa de la ramaderia, però si emprens en col·lectiu és molt important i si ho fas sol, també, perquè t’hauràs de relacionar amb l’administració o amb altra gent, i aquesta és una eina important. A més, la convivència també ens permet millorar la nostra formació. Cada divendres tanquem amb una valoració final. Parlem de com han anat les classes, el dia a dia, les instal·lacions, el menjar, etc.
“És important emprendre en col·lectiu per poder tenir temps lliure, caps de setmanes o vacances. Per això afavorim el conjunt, la comunitat. Que si una persona vol fer de ramadera que ho pugui fer sense defallir, sense haver de deixar de fer aquesta activitat perquè hi està dedicant la vida sencera. Ens mereixem canviar com a societat.”
Quants alumnes teniu?
Enguany en són disset. És el número ideal. Alguns anys n’hem tingut vint, però és una mica massa, perquè ens agrada cuidar-los. Tenim dues limitacions: d’una banda l’equip humà per poder fer un seguiment personalitzat dels alumnes i, d’una altra, el nombre de finques afins a la nostra filosofia, amb les quals podem comptar per fer les pràctiques. A més, també tenim molt d’interès que entre ells facin equip, que es puguin ajudar i que puguin tenir-se cura. I per fer això, més de disset persones és massa.
Aquesta proposta d’equip i de grup xoca una mica amb la imatge que tenim del pastor solitari. És un contrasentit?
No, perquè volem que pensin els projectes en col·lectivitat. Volem oferir un relleu generacional però volem que sigui amb idees d’agroecologia, volem pagesos que treballin amb ramats a escala humana, pel benestar animal, però també pel benestar de les persones. I per això és important emprendre en col·lectiu. Per poder tenir temps lliure, caps de setmanes o vacances. Per això afavorim el conjunt, la comunitat. Que si una persona vol fer de ramadera, que ho pugui fer sense defallir, sense haver de deixar de fer aquesta activitat perquè hi està dedicat la vida sencera. Ens mereixem canviar com a societat.
I això és viable?
Ens trobem amb ramaders que ens diuen que és impossible, però la realitat és que hi ha gent que ja ho està fent. Estem apostant per un model diferent i no tenim gairez referents, però a casa nostra n’hi ha. A Manlleu (Osona), el Serradet de Barneres és una cooperativa. Tenen ovelles de llet i són tres treballadores i una a mitja jornada. Treballen vuit hores al dia i tenen vacances i caps de setmana. Hi ha ramaders que no ho voldrien, això de les vuit hores, no vol dir que sigui un model bo per tothom, però l’opció existeix.
Les pràctiques a l’Escola de Pastors són molt importants i ocupen una part molt destacada d’aquesta formació. Es fan en finques que ja treballen en ramaderia extensiva, oi?
Tenim finques que col·laboren amb nosaltres, de ramaderia extensiva, i si pot ser ecològica, millor. Tenim una línia agroecològica, però assumim que la realitat és la què és i l’agroecologia és un caminet per fer que sigui real. Per exemple, legalment una finca que té animals que dormen al corral ja no es considera que sigui de ramaderia extensiva, independentment de les hores que el bestiar estigui pasturant, i això és una limitació de concepte. Però, com deia, és un caminet. Potser no ho tens tots en ecològic ni tot pot ser de proximitat, però estàs fent camí perquè sigui així.
Els alumnes que arriben a l’escola ja venen mentalitzats pel que es trobaran?
Per venir a l’escola de pastors cal fer un plantejament vital perquè és llarg, perquè s’han tenir en compte les implicacions econòmiques. És una formació que no és compatible amb una feina, no es pot treballar, i per tant cal tenir una mica d’estalvis mentre dura. Enguany hi havia 46 sol·licituds i, a través d’entrevistes, hem anat escollint [els alumnes]. No ens atrevim a fer un perfil de l’alumne, però la mitjana més o menys se situa en els 30 anys. Enguany hi ha alumnes de 19 i 20 anys i un de 48. Alguns venen sense gens d’experiència, i tots amb moltes ganes, però també ens trobem que n’hi ha que han idealitzat la feina de pastor, i aquells que només busquen estar sols a la muntanya, amb els animals, amb un llibre admirant el paisatge, no trobaran el seu lloc aquí. Els nostres alumnes han de voler alguna cosa més que sortir de la ciutat. És una feina dura, però és una ramaderia que va molt més enllà de la cria d’animals per generar aliment, és una activitat que ajuda a regenerar els sòls, a mantenir els boscos nets, a recuperar terres que havien perdut la vida, a fer un món més sostenible.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
