“A les comarques amb espais naturals protegits hi ha més turisme, també més activitat econòmica i augment de la població.” Aquest és un dels fets que va constatar la geògrafa Marta Pallarès en la investigació per a la seva tesi i que ens exsplicava en aquesta entrevista a Arrels. I és que les figures de protecció del territori, al contrari del que pugui semblar, són expansives pel que fa al desenvolupament i no restrictives com s’havia pensat durant molt de temps.
“Tenim molta sort de viure aquí, i, a més, els nostres hostes esmorzen veient els cabirols al prat del davant. Això és un privilegi, per a nosaltres i per a qui ens visita”, afirma Maria Gabriel. La seva família és la propietària de l’Hotel Cardós, a Ribera de Cardós (Pallars Sobirà), dins el Parc Natural de l’Alt Pirineu.
El seu pare va ser pioner en la implantació d’apartaments turístics a la muntanya i fa 85 anys va obrir aquest hotel en un poble que no arriba als 400 habitants. Era l’any 1936 i Cinto Gabriel va pensar que la carretera que s’estava construint facilitaria l’accés de visitants. El paisatge i la natura sempre han estat els punts forts d’atracció d’aquesta zona, però fins l’any 2003 no es va declarar parc natural. Maria Gabriel ho té clar: “Si què hem notat diferència amb la declaració del parc. A més del que es veu, com la neteja de boscos o la millora dels accessos a miradors que permeten tenir panoràmiques precioses, s’ha fet una protecció de les llavors autòctones de les valls, culturalment s’han protegit els costums d’aquí, la música. Al parc tenim gent molt valuosa per a totes aquestes activitats”.
El Parc Natural de l’Alt Pirineu és l’espai natural protegit més extens de Catalunya, amb una superfície de gairebé 80.000 hectàrees, i és un dels deu que gestiona la Generalitat. Els altres són els Aiguamolls de l’Empordà, el del Cadí-Moixeró, el del Cap de Creus, el de les Capçaleres del Ter i del Freser, el del Delta de l’Ebre; el del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter; el del Montsant, el dels Ports i la Zona Volcànica de la Garrotxa És cert que hi ha diferents tipus de figures de protecció del territori i no totes es gestionen de la mateixa i els resultats no son els mateixos, però el que sembla segur és que amb els Parcs Naturals s’ha aconseguit un equilibri entre l’activitat humana i la de la natura.
Jordi Garcia fa 35 anys treballa al Parc Natural de Cadí-Moixeró i des d’en fa 30 que n’és el director. “La importància és el fet de poder preservar un entorn i els seus valors i fer-ho compatible amb l’ús del territori per part tant de la gent que hi viu, com la gent que el visita”, explica. Això no passa als Parcs Nacionals, per exemple, on no està permès treure cap profit de la natura. A Catalunya només n’hi ha un, el d’Aigüestortes: “És un aparador de com evoluciona la natura sense la intervenció humana, és una altra filosofia”.
Fa poques dècades semblava que protegir un territori era només bo pels visitants i era tot un handicap per als seus habitants, que les mesures restrictives impedien el desenvolupament econòmic. “Ara, cada euro que s’inverteix a un parc natural té un retorn de 8 euros. Els parcs generen riquesa”, calcula el director del Cadí-Moixeró. “Hi ha unes certes restriccions dins d’un parc natural, sí, però és només que han de fer un tràmit més per adaptar-se a la normativa pròpia d’aquest territori. Per la resta no és que hi hagi una normativa més encotillada. Per exemple, en la normativa de circulació motoritzada es té més en compte que no afecti les espècies de flora i fauna o a elements geològics d’interès” afirma Garcia. Així, un dipòsit d’aigua potser s’haurà de revestir de pedra per no provocar un impacte en el paisatge, o es restringiran determinats accesos per fer compatible el pas de senderistes i ciclistes.
“Ara, cada euro que s’inverteix a un parc natural té un retorn de 8 euros. Els parcs generen riquesa”
Jordi Garcia
Però és que, a més, assegura que “viure a un parc natural és tenir un equip de gent que es preocupa per tenir l’espai ben protegit i que les coses que s’hi fan compleixin un certs criteris. Al final és una gestió més acurada i personalitzada d’una zona en concret. És un cert privilegi. I a més, hi ha ajuts per fer determinades actuacions que no tots els ajuntament aconsegueixen”. I afegeix que “els parcs naturals són una marca de de qualitat a nivell de paisatges, de territori i també són una oportunitat de creació de nous llocs de treball”.
Als parcs naturals, a més del turisme amb la seva pròpia regulació, s’admeten activitats tradicionals com la caça, la pesca, la ramaderia, l’agricultura, la recol·lecció, la tala d’arbres per la gestió del bosc, les plantes medicinals, etc. De fet en alguns casos es reben ajuts per desenvolupar-les. Josep Maria Garcia, és d’Ansovell (Alt Urgell) i havia estat ramader. Ara compta isards, cabirols i altres bèsties per fer el cens dels animals a una reserva de caça. També acompanya caçadors amb permisos, i de la seva afició n’ha fet la seva feina. I això ho fa dins d’un parc natural.
“Nosaltres vivim d’això, de la natura” explica l’hotelera Maria Gabriel. “Tenim molta sort amb la gent del bosc. I aquí, al prat de davant, s’hi veuen els cabirols. Si tenen el culet blanc són daines”, explica. Al seus 67 anys acabats de fer, recorda altres èpoques en les que va treballar a la ciutat “em costava molt vendre productes en els que no creia, i aquí venc or pur”.
La mirada urbana
Des de la ciutat, a vegades, es qüestiona la compatibilitat de l’activitat humana amb la protecció de la natura. “Cal fet molta pedagogia perquè es valori i s’aprecii el que fa el món rural i per trencar mites. La creença de que la muntanya no té amo és perquè realment molta gent desconeix que cada terreny té un propietari, que estem entrant a casa d’algú”, reclama Jordi Garcia.
Per Maria Gabriel “la ciutat és una anomalia per l’ésser humà. És antinatural. I es veu quan la gent puja aquí per estar en contacte amb l’aire pur, per respirar, per gaudir de les papallones. Jo he viscut a ciutat i té coses bones, però s’haurien d’harmonitzar els dos ecosistemes”.
“La gent que ha viscut en aquestes muntanyes ha fet un ús de les mateixes i gràcies a això estan com estan, i això cal tenir-ho en compte”, conclou Garcia.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
