Raquel Serrat, Andreu Peix i Joan Caball en la presentació del llibre a Barcelona
Des de les vigílies de la democràcia, Unió de Pagesos —fundada el 1974— s’ha mantingut com l’organització agrària majoritària de Catalunya. Aquest 2024, el sindicat ha celebrat el cinquantenari amb diverses accions que culminen amb la publicació del llibre Visca la terra!, escrit pel sociòleg Andreu Peix i editat per Abacus, que recull l’evolució d’una organització que va ser precursora en moltes de les lluites que ha calgut lliurar després de la transició —moltes de les quals, encara avui, malauradament no s’han resolt—. D’aleshores ençà, l’organització es defineix com a “unitària, democràtica i independent”, tres adjectius temeraris en el context polític en què es va fundar. La primera trobada va tenir lloc a Pontons (Alt Penedès), el 3 de novembre del 1974. Dos anys després, el 28 de novembre del 1976, Unió de Pagesos es va constituir de manera oficial a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà). Avui, té sis mil afiliats i va aconseguir el 69% dels vots en les darreres eleccions agràries, una xifra que ha mantingut des que existeix aquesta convocatòria. Unió de Pagesos, de fet, va ser una de les organitzacions més actives per aconseguir la democratització de la representativitat del sector agrari, que va ser un dels darrers en aplicar-la.
En aquestes cinc dècades, més enllà de les revindicacions estrictament sectorials, Unió de Pagesos s’ha fixat l’objectiu d’integrar la pagesia en les dinàmiques de progrés econòmic i social del país. En aquest sentit, en un acte compartit amb periodistes aquest desembre, el coordiunador nacional del sindicat, Joan Caball, va insistir en el fet que, des que es va fundar, “hem reclamat que la pagesia sigui reconeguda com a part de la ciutadania”, fet que vol esquivar el mite d’un camp en lluita contra la ciutat, el d’un món suposadament conservador contra un món suposadament avançat. Segons escriu Peix a Visca la terra!, “com que s’ha posat al capdavant de tot un seguit de moviments, la Unió [de Pagesos] els ha donat un contingut i ha reconvertit les posicions conservadores en aportacions de progrés per a la bona marxa del país”.
“Com que s’ha posat al capdavant de tot un seguit de moviments, la Unió [de Pagesos] els ha donat un contingut i ha reconvertit les posicions conservadores en aportacions de progrés per a la bona marxa del país”.
Andreu Peix (“Visca la terra!”
En aquesta trajectòria per allunyar la pagesia contemporània del folklorisme o la residualitat a la qual semblava abocada, Unió de Pagesos es proposa “renovar una aliança entre el camp i la ciutat mitjançant el consum responsable i el respecte a l’activitat agrària quan el ciutadà urbà trepitja el món rural” i manté l’aposta històrica de l’organització per l’agricultura familiar “com a model per a la resiliència de la nostra societat davant la crisi climàtica”. Al costat d’Andreu Peix i de la responsable de Dones i Medi Rural del sindicat, Raquel Serrat, Joan Caball va defensar algunes de les fites aconseguides per l’organització —com la tractorada que va fer entrar cent mil tractors a Barcelona un llunyà 1980, una imatge que es va repetir el 2017, amb la Marxa Pagesa que va recórrer tot Catalunya fins a l’avinguda de Maria Cristina, a Montjuïc— i va fixar la defensa de la justícia alimentària i d’un món rural viu com dues de les batalles més importants que ha de lliurar la pagesia de bracet amb la resta de la societat.
L’aprovació d’una llei de la cadena alimentària que garanteixi preus justos “al camp i a la ciutat”, una regulació específica per a la compra del sòl agrari —avui el 70% dels pagesos catalans treballen terres que no són de la seva propietat, amb unes dificultats connectades amb la crisi dels lloguers d’habitatge— o la modernització del regadiu són algunes de les reivindicacions amb què es concreten aquestes lluites.
En la presentació del llibre a la premsa, que va tenir lloc el 3 de desembre al restaurant Pork, de Barcelona, la dirigent Raquel Serrat va cloure l’acte declarant que “la pagesia ha de poder viure del seu treball” i ha d’estar més connectada amb la resta de la societat: “No som un parc temàtic rural”. Una conclusió que entronca amb els objectius del manifest fundacional del sindicat, tan vigent —en molts aspectes— al cap de cinquanta anys.
Forma part d'Arrels
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
