La Marta i en Joel, de 27 anys, podran fer de masovers i treballar al camp a Catalunya i ja no caldrà que marxin a França, tal com tenien previst. Aquesta jove parella és, des de fa dues setmanes, la responsable dels avellaners i la vinya d’una masia de Vallmoll (Alt Camp).
A finals de novembre, ens fèiem ressò de la crida de la família propietària d’aquesta masia. Buscaven pagesos per encarregar-se de la finca però tenien dificultat per trobar algú amb coneixements de la feina del camp per dedicar-s’hi.
Mentrestant la Marta, de Sant Feliu de Llobregat, i en Joel, d’Arenys de Mar, es preparaven per anar cap a França, a treballar a la vinya. Són parella des de fa cinc anys. Es van conèixer treballant amb infants en educació en el lleure i en fa quatre que van decidir fer un cop de cap. Sense que en tinguessin tradició familiar, la feina al camp els atreia molt i van marxar plegats a treballar a la vinya a França. “Ens va agradar molt. Tant, que vam repetir. Dedicar-nos al camp era el nostre somni”, explica la Marta a Arrels. I afegeix que “mentrestant, anàvem estalviant i anàvem fent. Tenim una furgoneta equipada i ens agrada viatjar, però buscàvem tornar a Catalunya”.
Ja havien signat un nou contracte per marxar a França. “Estàvem a quatre dies de marxar a la Borgonya, a la vinya. Ja ho coneixíem. I vam veure la notícia a Arrels i vam trucar. Va ser una cosa d’últim moment i, a vegades, les coses a la vida venen així” relata en Joel, que assegura que quan ho van explicar, el que ja els havien contractat ho van entendre perfectament.
Ara estan instal·lats a la masia, una casa de 600 m2 que té més de 300 anys. “Els primers dies ens perdíem”, diu en Joel. I tot just s’estan situant. Amb l’ajut d’un dels propietaris de la finca i també de l’antic masover estan coneixent la singularitat dels camps que ara treballaran.
Tenen clar que “amb una mica d’interès i motivació és una oportunitat, ens dona estabilitat i estem al costat de casa nostra, està bé per un període de temps. Estem contents”. Asseguren que tenen l’avantatge que ja coneixen la feina. “Sabem que és dura, però ens agrada i que ens facin el relleu ens dona seguretat perquè és qui ha treballat la terra abans que nosaltres”, afirma la Marta.
“El camp t’ha d’agradar. És veritat que són jornades llargues però en el meu cas he de ser conscient que jo a una oficina no hi podria estar. M’estressaria. Aquí estic a l’aire lliure, i quan n’has après, pots anar al teu aire. Quan estàs en contacte amb la natura, sempre aprens coses”, sentencia en Joel.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
