Barcelona ha entrat al 2022 amb el títol de Ciutat Europea del Bosc, una distinció que li va atorgar l’European Forest Institute (EFI) ara fa dos anys. Justament, aquesta institució —de la qual en formen part més de trenta països i fins a 130 organitzacions d’arreu del món vinculades al sector forestal— la dirigeix un català, Marc Palahí, un expert de prestigi internacional en boscos i canvi climàtic. Ens atén des del seu despatx a la seu principal de l’EFI, a Joensuu (Finlàndia), des d’on ens explica que aquest “és un organisme intergovernamental de base científica que connecta la ciència, les decisions polítiques i els negocis” per impulsar plantejaments que posin al centre el valor dels boscos, la biodiversitat o el desenvolupament sostenible. Aquestes són, per a Palahí, les bases per avançar en la lluita contra el canvi climàtic i cap al desenvolupament de la bioeconomia circular. Tal com us explicàvem en aquesta notícia, aquest any, doncs, Barcelona serà l’escenari de debats i activitats al voltant del futur del bosc. Una ocasió que a Palahí li agradaria que la ciutat aprofités per liderar les principals urbs del món compromeses amb la defensa del bosc.
Molta gent se sorprendrà que Barcelona sigui la Ciutat Europea del Bosc. Sembla que, per molt que al darrere hi tingui Collserola, Barcelona està molt desconnectada d’aquest ecosistema.
Des de fa un parell d’anys, a l’EFI hem volgut que les ciutats tinguin un paper central en les nostres activitats, perquè al cap i a la fi la majoria de gent viu a les ciutats, sobretot als EUA i a Europa, i les ciutats són les responsables del model d’economia que s’ha desenvolupat durant els últims 200 anys. Ara fa dos anys vam crear el Forest City Award (Premi Ciutat Forestal), que cada any atorguem a la ciutat que l’any següent acollirà el seminari de l’EFI. Per escollir-la, organitzem un concurs. Barcelona s’hi va presentar competint amb Madrid, Sòria, Navi Safd (Sèrbia)…
Doncs a Sòria diria que hi ha més bosc que a Barcelona…
Sí, n’hi ha més, però com s’escull la ciutat? Primer ens fixem en la proposta que cada candidatura fa per al seminari, i després avaluem dues qüestions: de quina manera cada ciutat inverteix en els boscos i l’aposta de la ciutat pel coneixement al voltant dels boscos (si hi ha una massa crítica de ciència o d’interès al voltant dels boscos, en l’ús de la fusta…). A Barcelona, en primer lloc, l’EFI hi té una de les seus, perquè la ciutat ja fa anys que va fer l’aposta d’acomodar-la dins del complex de l’Hospital de Sant Pau. I dins de l’EFI hi ha diversos membres actius que venen de Catalunya, com l’Institut dArquitectura Avançada de Catalunya (IAAC), el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC)… En la seva proposta, la candidatura de Barcelona hi va incloure tota l’àrea metropolitana, que, si ens la mirem, té els boscos de Collserola al centre. Això ho recorda sovint Vicente Guallart [fundador de l’IAAC i director de Valldaura Labs]: oblidem que tota la banda de boscos de Collserola és com el nostre gran Central Park. Que sortís escollida Barcelona va ser difícil, perquè les altres ciutats també tenien bones propostes, però finalment la junta de l’EFI —no pas jo personalment— va premiar la ciutat, que serà la que acollirà el nostre seminari d’aquest any. Això ho hem d’aprofitar per divulgar que els boscos de Barcelona són importants, que l’Àrea Metropolitana de Barcelona hi està invertint molts diners per mantenir-los, que una organització com el CREAF està treballant molt en la qüestió de l’ecologia forestal o que l’IAAC està donant una empenta per repensar el model de la ciutat del futur, per fer ciutats sostenibles, basades en materials renovables, com la fusta.
Quan parleu de biociutats —una paraula que apareix sovint en les activitats de la Ciutat Europea del Bosc—, us referiu a això?
Bio vol dir vida. La biociutat seria una ciutat que posa la vida al centre de la seva estratègia. Si anem més al detall, una biociutat és una ciutat que aspira a ser positiva en l’àmbit climàtic i en l’àmbit de la natura, o sigui que el metabolisme urbà de la ciutat —el consum d’energia, de materials, d’aliments…— al final no té un efecte negatiu ni en la biodiversitat, ni en el clima. Una ciutat que utilitza energies renovables, materials renovables com la fusta, models d’economia circular per recilar el màxim possible, i que inverteix en natura dins de la ciutat i fora de la ciutat.
‘”Bio’ vol dir ‘vida’, i la biociutat seria una ciutat que posa la vida al centre de la seva estratègia, que aspira a ser positiva en l’àmbit climàtic i en el de la natura, que el seu metabolise urbà —el consum d’energia, de materials, d’aliments…— no té un efecte negatiu ni en la biodiversitat, ni en el clima.”
D’això en dieu “renaturalitzar la ciutat”.
Exacte. Hi ha estudis molt interessants que demostren com disposar de boscos i d’arbres a la ciutat té un impacte positiu en la salut mental i física dels habitants. Al final, es tracta d’utilitzar les nature based solutions (o solucions de base natural) com a eina per millorar la salut i com a eina per mitigar i adaptar-nos al canvi climàtic a les ciutats: com més arbres hi ha que donen ombra, fa falta menys aire condicionat; igual que hi ha estudis que demostren que, a l’hivern, la presència d’arbres i boscos urbans al voltant dels edificis ajuda a minimitzar la despesa energètica. I després hi ha el paper de la fusta. L’acer i el formigó són dos del materials que generen més emissions de CO2 a nivell mundial…
I per això heu convertit l’ús de la fusta en un dels eixos principals de la capitalitat de Barcelona?
Amb la fusta no només es redueixen molt les emissions que generen l’acer i el formigó, sinó que, a més, la fusta és com un magatzem de CO2. La meitat del pes de la fusta correspon al CO2! És com si creéssim una eina per segrestar CO2 dins de la mateixa ciutat… A banda que té impactes positius en la psicologia de les persones, si la comparem amb altres materials. Per això diem allò de tocar fusta!
Ara mateix ens està parlant des de la seu de l’EFI, a Finlàndia, que està envoltada de boscos d’on se n’extreu fusta de primera qualitat que serveix per construir tant mobles com edificis robustos. Però els boscos de prop de Barcelona, els de Catalunya, són mediterranis, i la fusta d’aquests té mala premsa. Això és un prejudici?
Aquesta idea té una part de veritat, però no és del tot certa. Primer de tot, Catalunya té més bosc del que ens pensem, al voltant del 60% de la seva superfície és forestal. Si ho comparem amb la mitjana europea, que és del 33%, és molt superior. Només Suècia, Finlàndia i Eslovènia [proporcionalment] tenen més superfície forestal que Catalunya. Però com que al bosc de Catalunya no s’hi fan inversions, perquè no dona diners, la fusta d’ara no està en tan bones condicions com la d’altres països. Però hi ha noves tecnologies, com la de la fusta laminada creuada [cross laminated timber], que ho poden fer canviar. El Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya és un dels pioners en experimentar-les per poder fer servir el pi de Catalunya, per exemple, en edificis que es construeixin a la ciutat. Ja han fet els primers assaigs i, pel que sembla, és una fusta encara de més qualitat que molta de la que ve del centre d’Europa. Repetim uns mites i al final, quan els comencem a posar a prova, descobrim que tenim una fusta de bona qualitat que podríem fer servir.
“Ja s’han fet els primers assaigs aplicant noves tecnologies i, pel que sembla, la fusta dels boscos de Catalunya pot ser encara de més qualitat que molta de la que ve del centre d’Europa.”
Aquest exemple explicaria la filosofia de l’EFI: generar coneixement científic al voltant dels boscos que després es pugui aplicar en els plantejaments polítics i econòmics.
Si ens fan cas, és clar! Com que treballem amb molts organismes diferents de molts països diferents, podem multiplicar la nostra veu. Quan generem ciència, la generem amb la col·laboració de tots i, quan la disseminem, a cada país tenim un megàfon per donar-la a conèixer.
Però, a Catalunya, no n’hem d’aprendre molt, de gestió forestal? Diria que fins ara la política forestal pràcticament s’ha restringit a la prevenció i extinció d’incendis…
Fa uns mesos es va aprovar l’Estratègia de la Bioceonomia de Catalunya 2021-2030, que conté una visió bastant potent de com es podria desenvolupar una bioeconomia al voltant dels boscos. Com a document estratègic té molt bona pinta. Ara bé, la pregunta clau és si la Generalitat hi posarà gaires diners per impulsar-lo.
La capitalitat hauria de servir per insistir-hi?
Si amb la capitalitat aconseguim que la Generalitat i la ciutat s’adonin de la importància dels boscos i que amb les noves tecnologies es poden generar llocs de treball i prosperitat i, amb la mateixa eina, atacar el canvi climàtic, ja haurà valgut la pena. I, a la vegada, haurem servit de plataforma comunicativa.
Quin voldria que fos el llegat que quedés d’aquest títol de Barcelona com a Ciutat Europea del Bosc 2022?
M’agradaria que des de Barcelona s’impulsés un grup de ciutats que apostessin per les biociutats. Si al març en tinc l’oportunitat —hi vindré el dia 21, el dia internacional dels boscos—, comentaré a l’alcaldessa [Ada Colau] que, aprofitant el nostre seminari, Barcelona podria convidar altres ciutats a presentar un manifest en què ciutats importants es comprometessin a fer una aposta pels boscos i per la fusta, en lloc de l’acer o el formigó. Això tindria un gran impacte.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
