• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
  • Skip to primary sidebar
  • Skip to footer
Arrels

Arrels

  • Fes-te soci/a
  • Mercat
  • Actualitat
    • Noticies
    • Agenda
  • Ràdio
    • Bar de Vins
    • Ona pagesa
    • Ruraletes
    • Salvant les distàncies
  • DiY
  • Docs
  • Revista
    • Número actual
    • Col·lecció
  • Més
    • Qui som
    • Contacta
    • FAQs

Un glop de cafè a Barcelona impulsa el canvi als cafetars d’El Salvador

La salvadorenca Irene Villavicencio va portar una mostra del seu cafè a un establiment de Syra Coffee i el seu projecte familiar va enamorar la marca barcelonina

18 de novembre de 2024 per Josep Sucarrats Comparteix

Yassir Raïs i Irene Villavicencio fullegen el llibre 'De la finca a la taza' a la seu de Syra Coffee, a l'Hospitalet de Llobregat

La presentació del llibre De la finca a la taza (editorial Cinco Tintas, 2024) va servir per revelar una història que enllaça Barcelona amb els cafetars llunyans que la família Villavicencio conrea a El Salvador. En aquest llibre —que porta un subtítol prou explícit: Descobreix el viatge del cafè d’especialitat—, l’autor, Yassir Raïs, explica com va convertir la seva passió pel cafè d’especialitat, que va descobrir com a consumidor a París, en la cadena d’origen barceloní Syra Coffee, que avui té una quarentena d’establiments, la meitat fora de Barcelona. De fet, en Yassir hi explica moltes més coses. Defensa que el comerç del cafè d’especialitat va associat al respecte pels orígens, pels agricultors i pels transformadors d’aquest producte, estigmatitzat —amb raó— per les pràctiques abusives dels oligopolis que n’han controlat la producció i la distribució històricament. Ell aposta pel canvi.

La salvadorenca Irene Villavicencio, filla d’una família de propietaris cafeters, s’havia instal·lat a Barcelona on desenvolupava la seva carrera professional en el sector del màrqueting. Però, malgrat la distància, el seu vincle amb el projecte cafeter de la seva família a El Salvador –MAV Coffee— s’anava estrenyent cada vegada més. La visió del seu pare de modernitzar l’explotació amb sistemes de conreu més respectuosos i adaptats al medi la va atrapar. I es va atrevir a portar el seu cafè a la botiga Syra del passeig de Sant Joan. A priori, la manera menys eficaç d’introduir-se a la cadena, que segueix uns altres protocols. Però hi va haver match i, d’aquesta manera, el consum d’aquest cafè collit a les valls salvadorenques de Oro i de San Antonio, torrat a l’Hospitalet de Llobregat i servit a Barcelona i a d’altres ciutats de l’Estat s’està convertint en un referent per a la pagesia, els productors i els comerciants cafeters a El Salvador.

Quin va ser el primer contacte entre Syra i la família Villavicencio?

Yassir: La relació va començar quan la Irene, que ra clienta d’una de les cafeteries de Syra a Barcelona, ​​va deixar-hi mostres de cafè de la seva finca familiar perquè les avaluéssim. Per a nosaltres, va ser sorprenent descobrir que una clienta també era productora de cafè. La part més visible de Syra Coffe és la façana, la venda de cafès als establiments, que de fet és el nostre negoci. Però realment… Hi posaré una mica de poesia: volem homenatjar tot el que passa abans d’arribar a l’establiment, començant pels productors i famílies com la dels Villavicencio,

Irene: Aquest és el tracte directe que desitgem, tant pel control del producte com per passió que compartim Syra i nosaltres. Però també perquè és el testimoni de la nostra feina, fet des d’una transparència absoluta, com un homenatge a la terra.

Al llibre De la finca a la taza, Yassir Raïs recorre diversos cafetars d’arreu del món.

Que fa diferent els cafetars de la vostra família?

Irene: A El Salvador, la nostra finca és un projecte únic. El meu germà i jo som la cinquena generació cafetera de la família, però això no vol dir que jo vagi néixer entre cafetars. El meu germà i jo vam heretar cafetars i la responsabilitat social de donar-hi una sortida, la mateixa responsabilitat que havia caigut a la quarta generació, la del meu pare i els seus germans. Després de vint anys de guerra a El Salvador, van rebre uns cafetars que amb prou feines es mantenien i que no eren gens rendibles. El que donaria més rendibilitat seria urbanitzar aquestes terres i abandonar l’agricultura, però això implicaria la pèrdua d’un bosc cafeter i de totes les cases dels masovers que viuen en aquella terra. El meu pare va decidir que no volia vendre-s’ho i va arribar a un acord amb els seus germans per portar les finques. I d’allà va néixer el projecte de reactivar les finques per fer-les viables i poder mantenir les terres.

I quins canvis hi va aplicar?

Irene: Quan vam tenir clar quin era el projecte, vam conèixer Julio Márquez, don Julio, un agrònom visionari que implementa pràctiques sostenibles, plantacions estratègiques i evita els productes químics. És un biòleg, un savi, però en primer lloc és un home de la terra. El meu pare va apostar per don Julio. El defensa a capa i espasa. En Yassir el coneix!

Yassir: A la finca, don Julio hi aporta un coneixement profund de la terra. Coneix les varietats resistents de cafè i aplica pràctiques respectuoses amb el medi ambient i la comunitat.

Una de les línies del projecte salvadorenc MAV Coffee és plantar varietats més resistents al canvi climàtic.

Quan parleu de comunitat, vol dir que aquestes pràctiques tenen un impacte social?

Irene: La finca ha generat ocupació, especialment per a dones, que tenen menys oportunitats laborals que els homes, a causa de la violència al país. Sota la inspiració de don Julio, hi hem desenvolupat programes de capacitació per a les dones. Són programes que enforteixen la comunitat i milloren la qualitat de vida de les treballadores. De fet, gràcies a aquesta capacitació, moltes treballadores repeteixen a la nostra finca en cada collita. Hem donat valor a la seva feina, això no solia passar.

Yassir: Aquest enfocament permet que el paradigma de la comunitat canvïi, ja que les treballadores no només se’n beneficien en l’aspecte econòmic, sinó que també adquireixen habilitats que, després, poden aplicar en altres finques.

I, a Syra, què us va fer decidir per implicar-vos en aquest projecte?

Yassir: Des del principi, Syra Coffee vol col·laborar amb projectes que tinguin un impacte positiu en el sector i el seu entorn. La relació amb la finca dels Villavicencio ens permet assegurar que el seu cafè que oferim té un origen ètic i sostenible.

Irene: La col·laboració ens ha donat visibilitat a Europa, això contribueix a crear una identitat per al cafè salvadorenc dins del mercat d’especialitat. Per a nosaltres, aquesta relació estableix un model de negoci que podríem replicar amb altres torradors.

Syra etiqueta amb algun segell que certifiqui l’origen i els mètodes amb què s’han produït els cafès que ven?

Yassir: Per sobre de tot, valorem les relacions directes amb els productors. Preferim invertir en millores per als treballadors i per al producte en lloc de dependre de certificacions, que són molt costoses. La relació propera amb proveïdors com els Villavicencio ens permet conèixer de manera directa l’impacte que tenen aquestes col·laboracions més enllà de la venda.

Irene: Les certificacions poden ser molt cares i no sempre reflecteixen el compromís amb la sostenibilitat.

Syra Coffee va néixer amb l’objectiu de popularitzar el cafè d’especialitat. © Enric Badrinas

En aquest sentit, quin futur veieu en la vostra col·laboració?

Irene: A MAV Coffee volem tenir més presència a Europa, però replicant el model de col·laboració que hem desenvolupat amb Syra a altres països. Això ens permetria enfortir el projecte i fer que el cafè salvadorenc d’especialitat guanyi més reconeixement.

Yassir: Des de Syra Coffee volem seguir donant suport a projectes com el dels Villavicencio, mantenint sempre la transparència i el compromís ètic en la cadena de subministrament, i apropant el cafè d’especialitat al consum quotidià. Jo, personalment, no veig el cafè d’especialitat com un caprici per prendre un cop a la setmana. Si és així, la feina que podem fer amb finques com la dels Villavicencio no serveix de res, es queda com una acció petita, marginal… La nostra aposta és que, si creiem que hi ha maneres millors de conrear, collir, consumir, torrar i empaquetar el cafè, val la pena que arribin a tothom.

Forma part d'Arrels

Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!

Comprar el número 19 Fes-te'n soci/a
Comparteix

MÉS LLEGIT

  • Noticies
    Es busquen masovers per fer de forners al Palau d’Anglesola
  • Noticies
    L'últim vaquer de llet del Pallars Jussà cerca clients desesperadament per evitar plegar
  • Noticies
    Ofereixen gratuïtament un camp de presseguers abandonats per donar-li una nova vida
  • Noticies
    A la recerca de la masia perduda

Subscriu-te a la nostra Newsletter setmanal

Si vols estar al dia de l’actualitat del món Arrels, la ràdio, els videos i el mercat subscriu-te aquí

Footer

  • Ràdio
  • DiY
  • Docs
  • Revista
  • Fes-te soci/a
  • Qui som
  • FAQs
  • Contacta
  • Avís legal
  • Política de Privacitat
  • Política de Cookies
  • Política de denúncies

Segueix-nos

Un projecte de

Amb el suport de

Aquesta revista ha rebut una ajuda a l’edició del Ministeri de Cultura mitjançant la Direcció General del Llibre, del Còmic i de la Lectura

Sàpiens Petit Sàpiens El Món d'Ahir Descobrir Cuina Apart Ara Llibres Amsterdam Now Books La Casa dels Clàssics Bernat Metge Atlas of the Future Som Mollet Som Granollers Som Vallès Som La Llagosta Som Les Franqueses Som Martorelles Som Montmeló Som Montornès Som Parets Som Sant Fost Mollet a mà