Com a conseqüència de l’abandonament agrícola i silvícola de les darreres dècades, avui, a la penísula Ibèrica, la densitat forestal ha augmentat. I si bé això afavoreix que els boscos es recuperin, la distribució d’espècies ha variat com a conseqüència del canvi climàtic. Aquesta és una de les conclusions d’un nou estudi publicat a Journal of Ecology i liderat pel CREAF i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que analitza 25 anys d’evolució de més de 445.000arbres a la península Ibèrica.
L’objectiu de l’estudi era el de descobrir com la combinació entre l’abandonament rural i el canvi climàtic ha afectat les masses forestals allà on arriben al límit de la calor i la sequedat i del fred i la humitat que poden suportar. Segons els resultats, que han tingut en compte gairebé una setantena d’espècies, avui hi ha més arbres perquè hi ha menys conreus, fet que ha suposat que es recuperessin boscos, però alhora, arran del canvi climàtic, les espècies s’han distribuït de manera diferent.
En general, les dades apunten que les espècies que comparteixen trets com arrels poderoses o fulles fàcils de produir són les que més s’estan expandint. Per exemple, en zones que cada cop són més caloroses i seques guanyen terreny el pi blanc (Pinus halepensis) i l’alzina surera (Quercus suber), perquè tenen tolerància a temperatures i sequedat més altes i, en canvi, estan disminuint les associades a boscos de ribera, com el vern comú (Alnus glutinosa), que ja eren a prop del límit i que amb, l’augment de temperatura, ja no hi poden viure.
Respecte a regions més fredes i humides, s’estan expandint algunes espècies com el faig i el roure de fulla ampla i han disminuït coníferes com el pi pinyer (Pinus pinaster), entre altres motius, perquè els ecosistemes més gèlids s’estan tornant més càlids i alguns arbres que abans no podien establir-s’hi, perquè feia massa fred, ara sí que ho poden fer. Un altre dels motius assenyalats és la disminució de la tala d’arbres.
“Cada espècie d’arbre, igual que qualsevol animal, pot viure en un gradient de temperatura i sequedat determinat i, si se sobrepassa aquest llindar per sobre o per sota, ja no pot créixer allà. Per fer-nos-en una idea, al sud de Catalunya no trobarem fagedes perquè és massa sec, tampoc a zones més altes del Pirineu, on fa massa fred, però amb l’augment de temperatura aquestes condicions poden canviar i la nostra recerca aporta noves dades de com pot afectar a la distribució dels arbres”, explica Josep Padullés, investigador del CREAF i la UAB, i autor principal de l’article.
Entre altres coses, aquests resultats ajuden a entendre com podrien canviar els boscos del futur i, per tant, poden contribuir a gestionar millor el territori. Per exemple, les zones que cada cop són més àrides, podrien perdre la biodiversitat associada a ambients més humits, com els ecosistemes riberencs, o podrein augmentar el risc d’incendis si les espècies que reconquereixen aquests espais són més inflamables, com ara el pi blanc.
Arrels i fulles millor adaptades
La recerca també ha identificat alguns trets que fan que uns arbres estiguin més ben adaptats que d’altres als ambients més àrids o humits. En el cas de condicions seques, destaquen les espècies que tenen arrels més grans i gruixudes en relació amb la mida total de l’arbre, ja que poden accedir a capes més profundes del sòl per aconseguir aigua i, per tant, sobreviure a la manca d’aigua. “Tot i que aquest tret també dona avantatge en ambients freds, en regions seques és especialment útil”, aclareix Padullés.
En el cas de zones fredes, un factor que n’afavoreix la supervivència són les fulles fines, poc costoses de produir i amb molta superfície per captar llum per fer la fotosíntesi i, per tant, aconseguir nutrients; una característica que fa que arbres planifolis i caducifolis, com alguns roures o els freixes, tinguin més tolerància a l’ombra, fet que suposa un avantatge en boscos frondosos. En contraposició, les coníferes, com els pins, tenen fulles més gruixudes, petites i dures, que són útils en zones àrides, perquè perden menys aigua per transpiració, però costen més de produir i no tenen tanta superfície per agafar llum.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
