Les escoles rurals representen una de les alternatives educatives amb més potencial de transformació del sistema educatiu català, però també una de les més invisibilitzades i precaritzades. Amb ràtios baixes, una relació estreta amb el territori i un aprenentatge molt vinculat a l’entorn natural i comunitari, aquests centres ofereixen condicions òptimes per a una educació més personalitzada.
Tanmateix, aquestes fortaleses conviuem amb mancances que posen en risc la igualtat d’oportunitats de l’alumnat. Deficiències en infraestructures, problemes de connexió digital, escassetat de recursos pedagògics i una elevada rotació del professorat continuen marcant el dia a dia de moltes escoles rurals. A això, s’hi afegeixen les dificultats de mobilitat i transport, que agreugen l’aïllament dels centres i de les famílies.
Aquest contrast entre potencial educatiu i abandonament institucional ha estat analitzat en una guia elaborada per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), titulat La transformació educativa i la innovació a les escoles rurals, que es basa en un qüestionari que han respost 76 directors d’escoles rurals catalanes. L’estudi posa de manifest una realitat compartida que mostra que, mentre aquests centres són espais privilegiats per a l’educació arrelada al territori, sovint no reben el suport necessari per consolidar aquests projectes.
Segons Marta López Costa, investigadora del grup de recerca en Educació (GREDU) i professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, les escoles rurals desenvolupen formes d’aprenentatge més contextualitzades, amb una implicació activa de la comunitat i un seguiment individualitzat de l’alumnat que resulta difícil d’assolir en entorns urbans. Tot i això, aquestes pràctiques no acostumen a reflectir-se en els indicadors d’avaluació educativa.
Algunes xarxes d’escoles, com les zones escolars rurals (ZER), han començat a compartir recursos i impulsar projectes conjunts per compensar mancances, demostrant que la cooperació territorial pot ser una eina clau de resistència educativa rural.
En un context de despoblament progressiu i crisi d’habitatge als nuclis urbans, reforçar les escoles rurals no és només una qüestió educativa, sinó també ètica i social. Apostar per garantir recursos i estabilitat per aquests centres és una manera de reivindicar les oportunitats que ofereix el món rural.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
