Ja fa mesos que la paraula sequera és la protagonista de moltes converses i debats. Quan posem el punt de mira en l’aigua, hem de partir del fet Catalunya està en un moment d’alerta com no s’havia viscut mai fins ara. Un dels sectors més afectats per aquesta situació és l’agroramader. Recentment, per fer front a aquesta crisi d’abast nacional, el govern de la Generalitat va aprovar un decret amb una sèrie de mesures, moltes de les quals condicionaven l’ús de l’aigua al sector agrolaimentatri. La principal és la de reduir del 50 al 80% de l’aigua utilitzada. Aquesta xifra correspon a l’aigua destinada al reg i a l’abeuramnt dels animals. De fet, molts ramaders depenen de fonts, rius i basses per tal d’abastir el seu bestiar.
Més recentment, però, s’ha aprovat suavitzar aquestes restriccions. Ja no s’aplicarà la restricció del 80% als conreus llenyosos (és a dir, arbres) ni a les explotacions on l’activitat giri entorn de conreus llenyosos i permanents. També s’afavorirà les explotacions que hagin aplicat mesures per modernitzar el regadius que n’assegurin la viabilitat futura. Aquest mínim garantit serà d’un 20% de la dotació als productors i comunitaris de regants. A més, no s’aplicaran restriccions en explotacions ramaderes que estiguin basades en femelles reproductores. De la mateixa manera, es podrà flexibilitzar la restricció del 50% (sempre que els interessats presentin un pla d’estalvi d’aigua) en explotacions que no són d’engreix per garantir la supervivència d’aquests animals. L’objectiu d’aquesta mesura és evitar el sacrifici de bestiar a causa de les restriccions. Finalment, hi haurà una reducció automàtica de les restriccions dins del sector porcí.
Pino Delàs és pagès ecològic i expert en conversió de granges. Juntament amb Lluís Vila, veterinari i enginyer agrícola especialista en porcí ecològic, és al capdavant de la Granja Llavora, a Ventalló (Alt Empordà). Defensor d’un canvi en el model agroramader perquè s’adapti més bé a les característiques del nostre entorn mediterrani, Delàs assegura que, en aquest context, “la sequera no és un problema d’ara, sinó que és un problema de cada any, sigui lleugera o greu. Sempre comporta conseqüències directes sobre el sector agrari. Però si la sequera és extrema, aquestes conseqüències són extraordinàries“. Aquest és el cas que s’està donant actualment.
“La sequera no és un problema d’ara, sinó que és un problema de cada any. Però si la sequera és extrema, aquestes conseqüències són extraordinàries”.
Pino Delàs
En el decret de sequera que va aprovar la Generalitat, les explotacions de cicle tancat (és a dir, aquells ramaders que són propietaris del seu propi bestiar, que en són una minoria) s’estalviaven les restriccions. A la resta de sectors (granges d’integració vertical, sistemes industrialitzats…), el decret sí que establia barems diversos. “És en aquesta part del sector on els acords dels ramaders que depenen directament de la indústria a qui més perjudiquen és al ramader. Perquè si el ramader ha de reduir el ramat perquè no té accés a l’aigua per abeurar-lo i, arran d’això, no pot complir l’acord de producció, la indústria no li paga el que havien acordat, malgrat el context de sequera. Aquests pagesos acaben pagant totes les conseqüències del decret de sequera, en canvi, si no hi hagués restriccions, la indústria en treuria molt profit”, denuncia Delàs.
Afegeix que aquesta situació “és una injustícia molt gran: l’administració s’ha vist molt valenta a l’hora d’aplicar restriccions en el sector ramader, però no en l’hoteler. Òbviament que, en l’economia de Catalunya, un sector no té el pes de l’altre, però el sector ramader s’ha avançat a prendre mesures davant de la sequera i l’hoteler, no”. I afegeix:“Generalment, s’acusa la ramaderia de consumir molta aigua, però això no és igual a tot l’estat. En l’àmbit de Catalunya, qui s’endú més recursos hídrics de les conques internes són Barcelona i l’àrea metropolitana i, en conjunt, a Catalunya, l’agricultura i la ramaderia en fan servir un 30% com a màxim“.
Arribats a aquest punt, Delàs conclou que ens trobem en una situació d’incertesa: “les darreres pluges permetran que els conreus extensius, com els cereals, tirin endavant. D’altres, però, com la colza, ja s’han perdut. Encara pesa la incertesa de què passarà d’aquí al moment de la sega. Aquesta situació ha provocat que el farratge que necessita determinat bestiar arribi a uns preus desorbitadíssims”. I conclou: “Només faltava la convocatòria d’eleccions. Sense polítics que hagin d’assumir decisions, estem en mans de burocràcia i tot és susceptible d’empitjorar”.
L’Institut de Jardineria i Agricultura Les Garberes, a Castellar del Vallès (Vallès Occidental), també viu una situació similar. Aquest centre forma professionals dels àmbits professionals de la jardineria, el paisatgisme, l’agricultura, la ramaderia i la floristeria. Sergi Massanés, professor de l’institut, explica que la situació que s’està produint ara, tot i que és la més extrema que s’ha conegut, és una situació que fa més de vint anys que s’està arrossegant. Tot i que no és el primer decret de sequera, sí que és el que s’ha traduït en unes mesures de restricció més específiques. Massanés diu que “això sabíem que passaria, i ha passat. Malauradament, no n’aprenem. Sabem que hi ha alternatives a aquesta situació, perquè hi ha altres àrees al món que viuen situacions climàtiques molt pitjors que les nostres i, en canvi, encara mentenen un sector potent en l’àmbit de la jardineria i mantenint les ciutats verdes”.
Aquestes alternatives, dins la jardineria, han de passar per adaptar el sector a la situació actual. Aquesta jardineria ha d’aplicar les noves tecnologies per gestionar el consum d’aigua: “Com a sector hem de fer molta feina per adaptar-nos a aquesta nova situació. Hi ha sortides, sí, però impliquen una inversió en molts sentits, sobretot des del punt de vista intel·lectual. S’han de trobar iniciatives i tirar-les endavant”, considera Massanés.
Així i tot, molts professionals com ells critiquen que s’han aplicat unes restriccions que no tenen en compte que el patrimoni verd, que ja estava patint , ha costat molt de constituir. Massanés assegura que “aplicant aquestes mesures ens podem carregar tot això que ha costat tant d’aconseguir i que, a més, proporciona una sèrie de beneficis ambientals”. També afirma que hi ha altres sectors que generen molta més despesa i que, en canvi, no generen beneficis socials importants, però que no se’ls ha aplicat mesures tan restrictives. “Al final, sempre toca pagar els plats trencats als sectors amb menys potència econòmica. Però han de passar coses com aquesta perquè reaccionem com a societat i es posi la mirada en alternatives possibles. Sempre acaba plovent, però quan ho fa tornem a esperar que es torni a produir una situació com l’actual per a tornar-ne a parlar”.
Josep Marrugat, responsable nacional de Vinya i Vi d’Unió de Pagesos, pateix també com a professional la manca d’aigua. És cert que la vinya, al nostre país, és un conreu de secà, fora d’algunes hectàrees puntuals. Però la sequera també hi ha impactat fort. Com diu Marrugat, “ara ja portem tres anys de sequera acumulats. Això fa que les plantes estiguin agonitzant. Ja no patim tant per la pròxima collita, que ja sabem que serà petita, sinó per la mateixa viabilitat dels conreus. Moltes vinyes s’hauran d’arrencar, el 20% dels ceps ja estan morts”. Algunes vinyes necessitarien ara el que se’n diu reg de suport, una garantia de futur per aquells conreus de secà. El problema: no en tenen. “El nostre conreu sempre havia sigut viable. Fins i tot algun any ens havíem quedat sense graduació alcohòlica en algunes produccions per la quantitat d’aigua que havia plogut. Ara, en canvi, caldria tenir aigua”, diu Marrugat. “El panorama ha canviat radicalment. El conreu de secà patirà un abans i un després. Això és, per nosaltres, una garrotada molt forta”, afegeix.
La previsió de futur que tenen aquest tipus de conreus és complicada. Necessiten capital però, en canvi, no en tenen. El responsable de la Vinya i el Vi d’Unió de Pagesos assegura que “estem en un moment en què haurem de renovar moltes vinyes, i no sé si en serem capaços. Tot depèn dels ajuts que hi hagi i l’esperança que es tingui en renovar-les”. Ara per ara, tan sols compten amb un ajut de reestructuració de la vinya, que creuen la base de tot. “Crec que, per la magnitud de la tragèdia, s’hauria d’afegir més pressupost. Subvencionar un 60 o un 70% està molt bé, però en aquestes circumstàncies hauria de ser un 95 o fins i tot un 100%”, constata. Per tant, la perspectiva “és que hi hagi una reducció del conreu pel fet que s’estan assecant moltes vinyes que s’hauran d’acabar arrencant”.
“El panorama ha canviat radicalment. El conreu de secà patirà un abans i un després”
Josep Marrugat
Quines són, aleshores, les possibles fonts d’aigua que hi ha en aquests casos? Per una banda, hi ha els aqüífers. Aquests, però, estan molt qüestionats i s’ha d’anar amb compte, ja que a vegades n’ha sortit aigua salada no apta pels conreus. Després, hi ha l’aigua que prové de les depuradores. Marrugat diu que “aquesta és la més interessant, i s’hauria de concentrar en les zones de reg per tenir l’aigua de més qualitat per regar”. Finalment, hi ha una tercera font possible, les dessaladoraes Malgrat tot, però, es diu que aquesta opció no és prou sostenible.
Aleshores, com és el futur per aquests sectors si la situació climàtica no milllora? La resposta, ara mateix és que es tracta d’un futur incert i preocupant. Una agricultura i ramaderia sense aigua vol dir una població sense aliment. Com diu Marrugat, “tot gira al voltant de si el règim hídric torna o no a la normalitat”.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
