A Catalunya només hi ha tres salines interiors recuperades, i unes d’elles són les de Vilanova de la Sal (Noguera). Avui les manté en funcionament l’Associació Catalana de Lleure Formatiu. L’origen d’quest patrimoni local, que fins i tot va donar nom al municipi, es remunta a l’època romana, fa prop de 2.000 anys. Durant molt anys es van explotar comercialment, però l’any 1978 es van abandonar i no va ser fins al 2004 que se’n va començar una lenta recuperació.
L’associació està formada per un grups de voluntaris, professionals i especialistes en educació, turisme, etc, que s’han dedicat a la recuperació de patrimoni natural i cultural mitjançant la formació i el lleure dels joves. De fet, les salines s’han pogut recuperar gràcies als camps de treball que es fan amb joves de 14 a 28 anys. Els matins es dediquen al treball a les salines i les tardes a activitats de lleure.
I tot això s’ha fet molt a poc a poc. Fins tres anys després no es va aconseguir treure’n sal i fins al 2010 no se’n va obtenir prou per poder vendre’n al públic. Cal tenir en compte que les instal·lacions s’han anat restaurant de mica en mica, i encara els queda feina per fer. La majoria dels edificis que hi ha són del segle XVI i no estan en condicions. “L’edifici en qu`d hi ha el pou s’haurà de fer de nou, perquè està molt danyat. Ja n’estava molt i el temporal Glòria pràcticament el va enderrocar”, explica Miquel Marcelino, president de l’associació.
En aquest edifici hi ha una sínia de fusta d’estil romà, que és l’única d’aquest tipus que hi ha a Catalunya, expliquen, i que en el moment més esplendorós del funcionament de les salines servia per treure l’aigua del pou que després s’assecava per fer la sal.
Ara, la temporada de les salines s’obre per Setmana Santa i es tanca per Tots Sants. Es fan visites —que es poden concertar seguint aquest enllaç— i també s’hi pot anar com a voluntari per donar un cop de mà en aquesta recuperació.
La sal, un bé molt preuat
De les salines de Vilanova de la Sal se n’extreien fins a 60.000 quilos cada any. Ara tot just just en surten 4.000 o 5.000 quilos. Però és que, antigament, de la sal en depenia la conservació dels aliments, era imprescindible per al tractament de les pells per poder fer-ne roba i tenia molt altres usos que ja s’han perdut. Aquesta activitat va condicionar l’activitat econòmica d’aquest poble que fins i tot li va donar el nom. Abans es deia Vilanova de Privà, que, a principi del segle XVIII, es va canviar pel de Vilanova de la Sal.
Aquests dipòsits de sal interior són les restes d’un mar de fa milions d’anys, en concret del que cobria aquesta zonar ara fa entre 60 i 150 milions d’anys. Quan es barreja amb l’aigua de pluja o subterrània, s’omple el pou construït en època romana que té uns 8 metres de profunditat. D’aquÍ es treu l’aigua que després es distribueix en unes basses evaporadores d’entre 3 i 4 centímetres de profunditat que s’evaporen pel sol i el vent.
La primera sal de l’any es recull a la primavera. “És una sal una mica bruta pel pol·len i insectes i es dedica a la ramaderia. Els mesos de juny, juliol i agost ja és apta per al consum humà, i aquesta l’envasem i la venem. Els beneficis de la venda es reinverteixen en el projecte. Abans en fèiem una de molt fina per alguns restaurants d’alta gastronomia, però l’hem deixat de fer perquè el cost de producció era molt elevat”, detalla Miquel Marcelino.
Per a Marcelino és molt important mantenir i recuperar aquest patrimoni “pel que va suposar per al municipi i també perquè a tot Catalunya només hi ha tres salines d’interior en funcionament”.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
