Aquest diumenge, 2 de febrer és el Dia Mundial dels Aiguamolls i l’organització SEO/BirdLife s’afegeix a la celebració reivindicant les “zones humides oblidades”. L’entitat vol reivindicar-ne la importància i reclamar a l’administració que les protegeixi. Tot plegat neix de l’informe Aiguamolls davant un futur incert. Anàlisis sobre l’estat de conservació de les zones humides de l’estat, un document que n’analitza la situació a tot l’Estat tenint en compte la seva conservació i també la presència d’aus aquàtiques hivernants com a indicadors.
Els aiguamolls del Mediterrani, els més amenaçats
Una de les conclusions de l’informe és que el 76% dels tipus d’hàbitats d’interès comunitari, vinculats a zones humides presenta un estat de conservació desfavorable. Una xifra molt elevada si es té en compte que en el context de la Unió Europea el percentatge baixa fins al 60%. A més, els aiguamolls de les regions mediterrània i alpina són els que presenten un pitjor estat de conservació, amb un percentatge del 89% i el 80% respectivament, amb la qualificació de desfavorable. És especialment preocupant la situació a la regió mediterrània en el que el 47% dels hàbitats humits es troba en un estat de conservació dolent.
“Necessitem una acció urgent per salvar els aiguamolls. Els resultats de l’informe permeten tenir un diagnòstic fidedigne i global de l’estat d’aquests ecosistemes”, afirma Asunción Ruiz, directora executiva de SEO/BirdLife i afegeix: “amb aquesta recerca, hem identificat patrons regionals i àrees prioritàries per orientar accions de conservació. Les posem a disposició de la societat i de les administracions públiques perquè apliquin els compromisos del Reglament sobre restauració de la natura i el Pla Estratègic d’aiguamolls a 2030. Ens queden cinc anys per salvar les zones humides i recuperar la funcionalitat ecològica d’aquests espais”.
Les zones humides de Catalunya
A Catalunya, els aiguamolls més oblidats són aquells que no tenen cap tipus de protecció. Tot i que hi ha un Inventari d’Aiguamolls, una eina que ha servit per identificar prop de tres mil espais d’alta importància, només hi ha poc més de 300 registres amb informació que es poden consultar de manera pública. Igualment, malgrat que una part dels espais inventariats ja disposen d’algun tipus de figura de protecció, n’hi ha més de 400 que si bé estan identificats, no estan protegits.
“Aquest inventari ha facilitat, en alguns casos, la gestió i restauració d’aquests espais a través d’ajuts puntuals, no obstant, el resultat no és suficient i la degradació dels aiguamolls avança de manera imparable. Igualment, continua pendent la creació del Catàleg d’Aiguamolls, el pas natural que segueix a l’Inventari, i que atorgaria protecció ambiental a aquestes zones. Per aquest motiu, apel·lem al govern català a aprovar finalment aquest instrument que acumula anys de retard”, explica Cristina Sánchez, delegada de SEO/BirdLife a Catalunya.
Alguns d’aquests espais, gràcies a una activa xarxa d’actors locals, han millorat sensiblement el seu estat de conservació. És el cas de les Llobateres, una antiga pedrera convertida en zona humida artificial a finals dels anys noranta i que gràcies a l’Ajuntament de Sant Celoni, a organitzacions locals, a un conveni de custòdia amb SEO/BirdLife i a alguns ajuts institucionals puntuals, s’ha convertit en els últims anys en un punt destacat per a moltes espècies d’aus, mamífers i altres animals de la conca del riu Tordera.
Prop d’una quarantena d’espècies d’aus hivernants han entrat en declivi
L’anàlisi de la tendència de les poblacions d’aus aquàtiques hivernants per a dos períodes, un a llarg termini (1990-2023) i un altre a curt temini (2007-2023), mostra dades de tendència per a 67 espècies d’aus. D’aquestes, 36 han experimentat un descens de població, fet que evidencia un declivi de la població d’aquestes aus els últims anys.
Crida l’atenció la tendència negativa en espècies comunes i abundants, com és el cas de l’oca comuna, la fotja vulgar, la polla d’aigua, l’ànec collverd o l’esplugabous. Considerant els tres aiguamolls més importants —Doñana, delta de l’Ebre i l’Albufera de València, que reben gairebé el 40% de les poblacions d’aus aquàtiques hivernants—, s’observa que totes aquestes espècies d’ocells redueixen la població.
“Per entendre aquest declivi de les aus hivernants cal considerar que les poblacions han anat disminuint a tot el món a mesura que els canvis d’usos del sòl i la sobreexplotació i contaminació dels recursos hídrics han afectat els seus hàbitats. A més, si hi afegim els efectes del canvi climàtic, és previsible un desplaçament de les àrees d’hivernada i reproducció d’aquestes espècies cap al nord de la península, perquè tenen una perspectiva de futur més bona i més disponibilitat d’aigua que les del sud”, afirma Álvarez.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
