Els ous, considerats com un aliment de primera necessitat, cada vegada són més cars: l’últim mes el preu s’ha incrementat prop del 25%. Aquesta tendència que fins ara s’observava als Estats Units —com a conseqüència de la grip aviària que va comportar el sacrifici de moltes aus—, ha arribat a casa nostra. Per això, hi ha persones que s’arriben a plantejar la possibilitat de produir-los a casa amb algunes gallines pròpies, tal com passava no fa pas tantes dècades en entorns rurals i també urbans.
Però les normes actuals per garantir el benestar i la sanitat dels animals i la seguretat alimentària dels productes que se’n generin són més estrictes, independentment que només es destinin al consum en l’àmbit familiar.
Vista la situació, el departament d’Agricultura de la Generalitat recorda les normes que s’han de complir per poder tenir un galliner a casa.
- Cal comprar els animals en establiments inscrits al REGA , el Registre d’Explotacions Ramaderes.
- La cria d’aus destinades exclusivament a l’autoconsum o al consum familiar no pot superar les 30 gallines ponedores d’ous i els 50 pollastres de capacitat.
- Aquestes granges avícoles d’autoconsum (perquè encara que siguin petites es consideren granges) també han d’estar inscrites al Registre REGA, i prèviament a la inscripció cal disposar del permís municipal corresponent.
- Aquests galliners domèstics han de reforçar les mesures de bioseguretat per reduir el risc d’introducció i propagació de malalties, i també complir mesures d’higiene.
- Aquestes mesures són protegir les aus d’autoconsum del contacte amb les aus salvatges (ànec, cigonya), impedir l’accés de les aus salvatges a l’aigua de beguda i al menjar de les d’autoconsum, i no subministrar aigua procedent de rius, basses o altres fonts exteriors.
- Pel que fa a les mesures d’higiene, cal netejar i desinfectar periòdicament les instal·lacions on s’allotgen les aus, els abeuradors i les menjadores, i mantenir una correcta gestió de la gallinassa (l’excrement de les gallines) i de les gallines que morin.
Pel que fa a la part administrativa, la comunicació es fa mitjançant el GTR (el sistema de Gestió Telemàtica Ramadera) o bé anant a l’oficina comarcal corresponent. Aquest tipus d’instal·lacions no requereixen una autorització expressa de la Generalitat, ja que l’autoconsum no es considera una activitat ramadera, perquè no se’n pot comercialitzar la producció, però, com dèiem, sí que cal un permís municipal.
Sancions, però primer un avís
L’incompliment dels requisits establerts per la normativa, el fet de no haver-se inscrit al registre o vendre els productes que se’n derivin (ous o carn de pollastre) es poden sancionar d’acord amb la Llei estatal de Sanitat animal. Aquesta lleu considerael fet de no estar registrat com un incompliment lleu, que es pot penalitzar amb sancions que van dels 600 als 3.000 euros. No obstant això, la norma preveu l’opció de crear un expedient d’advertiment.
La Generalitat, a més, disposa d’un protocol intern sobre actuacions per portar a terme en llocs no registrats que estableix que, pel que fa a l’autoconsum, i atès que no hi ha risc per a la seguretat alimentària, quan es detecta l’incompliment es procedeix a fer un avís i no es proposa cap expedient sancionador, sinó que s’atorga un termini per esmenar les irregularitats detectades.
Avui, a Catalunya, consten com a registrades en estat actiu un total de 4.812 explotacions (granges) amb presència de gallines o pollastres d’autoconsum. D’aquestes, 3.467 tenen gallines ponedores i 1.342 sónde pollastres de carn (cal tenir en compte que poden haver-hi granges en què convisquin alhora gallines i pollastres d’autoconsum).
També hi ha registrades 176 explotacions de gallines i pollastres de petita capacitat, 125 de les quals amb presència de gallines ponedores.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
